Rumors que Maten.

Esta ciutat és meravellosa. Ahir sense volta ni solta i amb art andalús, a algú se li va ocórrer emular l'encontre de Ricky Martin amb certa adolescent i un pot de melmelada, valencianitzant l'assumpte. Si en aquella ocasió els havia que juraven haver-lo vist o fins i tot tindre-lo gravat, la nostra versió valenciana no anava a ser menys, tots ho sabien de bona tinta, i de millor font.

L'espurna que va encendre la metxa de les ocioses ments impulsores del bulo va ser una simple e insustancial nota publicada en Las Provincias, on es relatava un encontre personal entre Llorente i Juan Roig per a fer les paus.

Durant hores, de forma incessant va anar creixent una història sense peus ni cap, elucubracions convertides en certeses, al pur estil del film de Davis Guggenheim. Que fa Llorente viatjant en l'avió privat de Juan Roig, rumb a Moscou?. Fer les paus es poden fer a Picassent, sopant amb les dones e ingerint quantitats industrials de Cardhu. Anar-se'n a Rússia amb la que està caiguent no podria tindre altra finalitat que la de planificar el desembarcament de Normandia.

Després de l'hora de dinar, lo que va començar sent una palla mental d'algú, es va convertir en una notícia més que contrastada... “Saps que Juan Roig va a comprar el València?”. “Em diuen que Juan Roig ha comprat el València”.... els dibuixants nipons defineixen a la perfecció situacions com les que es van viure a ultima hora de la vesprada, quan els seus personatges mànga, cauen a terra fulminats després de soltar alguna barbaritat algun dels protagonistes de la sèrie. Lo que va començar sent un rumor a primera hora del matí, es va convertir en realitat al mig dia, per a deixar pas a un recurrent tema de mofa a ultima hora de la vesprada.

La manida frase de “quan el riu sona aigua porta”, sempre podrà ser l'escut protector d'aquells que van caure en el parany, fins i tot dedicant-li minuts en directe per a simplement desmentir o contribuir a l'elucubració. Les noves tècniques de màrqueting viral estan aconseguint autentiques fites. Si fa poc es va ser capaç de convèncer a milers de persones després de publicar en youtube una persecució d'un ovni gravada des d'un pesquer gallec, que no anava a aconseguir una història amb base real. En este cas, a diferència del Ovni gallec, els filtres mediàtics van funcionar, en part perquè allò d'alçar un telèfon i parlar amb els responsables (pròxims) és més fàcil que cridar al CNI.

A pesar d'estar a les portes d'un València-R.Madrid, és més saludable parlar de coses intranscendents, i gracioses, com esta, basades en el no-res, que provocar pujades de tensió perjudicials per a la salut, entrant al drap de les barbaritats típiques i tòpiques d'aquells que treballen per a l'imperi, i dels seus secuaces locals. Encara que no deixa de ser còmic veure a Roncero tirar escuma per la boca en Punto Pelota acusant-nos d'odiar al Madrid, o a eixe personatge burleta com Roberto Gómez soltar autentiques idioteces, adornades amb faltes d'ortografia.

Però lo realment hirient és escoltar les rodes de premsa en partits com estos, on Paterna es converteix en una convenció d'estúpids amb llicència, on se'ls permet sense cortapises, realitzar les més estúpides preguntes e insultants qüestions a aquells que solament acudeixen al recinte en dia gran, havent de pagar els autòctons el peatge. No hi ha res com ser un acomplexat crònic, i tindre davant a un mitjà nacional per a obrir-se de cames incondicionalment, per a després traure el garrot contra el mig local, al que se li suposa bast i peleto, a pesar de demostrar més categoria i temple que aquells pels quals es perd el cul.