Històrics: Primera volta.

Acaba l'any, els campionats de lliga arriben al final de la seua primera ronda, i torna el moment de donar un colp d'ull a alguns històrics en problemes disseminats pel futbol mundial. Respecte a l'última miradeta del passat mes de setembre, es pot dir que les coses segueixen pràcticament igual, excepte alguna excepció, com la que protagonitza el Nott.Forest, encaramat en lo més alt de la classificació, malgrat el seu mal inici de campionat.

En el Championship s'ha imposat la lògica. El Newcastle es pot dir que no té rival, ni ho ha tingut en tota la temporada. A pesar de contar amb un encontre més, avantatja en deu punts al WBA, que ha sigut l'únic capaç d'aguantar el ritme de les urraques fins fa un mes. L'equip de Cris Hughton a pesar de liderar la taula continua amb els problemes institucionals que li van dur a descendir la passada campanya. El club segueix sent ingovernable, sense poder vendre's, i s'és incapaç de trobar un entrenador que vulga fer-se càrrec de l'equip. El propi Hughton, que va començar en el mes de Juny la pretemporada com interí, ha hagut de fer-se amb les regnes de l'equip, encara que el seu lloc contínua sense estar assegurat a pesar dels seus 4 premis com entrenador del mes en lo que va de temporada.

Darrere dels dos primers, trobem, per a alegria del món, al Nottingham Forest, empatat a 39 punts amb el WBA (segon) i a deu punts del Newcastle (amb un partit més). L'inici de campanya del Forest (1 victòria, 5 empats, 3 derrotes en 9 jornades) va convidar a pensar que tornaria a protagonitzar una campanya similar a la passada, on es va salvar en l'última jornada del descens. Baix la direcció de Billy Davies el Forest encadena 14 partits sense perdre, havent encadenat cinc victòries consecutives, moltes d'elles en camps complicats i contra rivals de gran nivell. En l'última jornada els rojos es van desfer per 3-0 del Preston, venint de guanyar en Swansea 0-1 i de golejar per 5-1 als seus rivals naturals del Leicester City.

Encara que en la Carling va caure davant el Blackburn (un dels semifinalistes) va eliminar anteriorment a equips com el Middelsbrough. Ara en la FA CUP es tindrà que vore les cares amb el Birmingham City, l'equip revelació de la Premier League. Amb el Boxing Day tancarà la primera volta, viatjant al sempre complicat estadi del Watford i rebent al Coventry.

Incomprensiblement en el Championship trobem equips com el Boro i el Derby County perduts en la part baixa de la taula, acompanyant a un dels casos més misteriosos del campionat, el Ipswich Town, que amb els seus 13 empats en 22 jornades està veient-se relegat a les ultimes cinc posicions de la lliga, a pesar de contar amb una de les plantilles que a principi de temporada tot el món donava com favorites per a disputar el play-off.

Sense moure'ns de les illes, però baixant una categoria, ens trobem amb un excel·lent Leeds Utd, que després de perdre les ultimes temporades el tren de l'ascens al ser incapaç de guanyar el play-off (fins i tot en una d'elles caiguent golejat en la final de Wembley) està veient cada dia que passa més prop la seua tornada al Championship. Es queden curts tots els adjectius que se li puguen dedicar al temporadon que estan realitzant els propietaris de Elland Road, lideren la taula amb 50 punts en 21 jornades (un partit menys), havent concedit solament una derrota i 4 empats, amb 38 gols a favor i 9 en contra, encadenant 8 victòries consecutives en el segon mes de competició. A més conta amb jugadors interessants com Soundgrass o Beckford, els dos pretesos per la Premier.

Altre dels gallets de la categoria, el Southampton, va vore el passat cap de setmana truncada la seua progressió, al perdre precisament per 1-0 davant el Leeds. Els Saints van iniciar la campanya amb -15 punts, a causa de una sanció imposada per la lliga pels seus problemes financers. Després d'aconseguir posar el caseller a zero, suma 25 punts (sense la sanció, estaria prop de les tres primeres places) i s'estanca en la 15º posició. Després de la seua derrota en Elland Road el play-of se li escapa a 9 punts.

Posant el peu en el continent, podem observar casos de tota índole, decebedors com els del Nantes, que està en caiguda lliure, el del Saint-Ettiene, obstinat en descendir, estranys com els del Torino o il·lusionants com els del Kaiserlautern o Gladbach.

Quedant-nos a Alemanya, i respectant la jerarquia, es pot dir que les Zebres estan a un pas de deixar d'aparèixer en esta secció. La seua posició en el campionat, i les sensacions que desprèn eixe club, són d'allò més positives. Per al present i per al futur. Després de salvar-se del descens la passada campanya, ocupant els tres últims llocs en quasi tota ella, en esta està a tir de pedra dels llocs europeus. Soles les seues dos eixides consecutives al camp del Bayern i al del líder, el Leverkusen, li han impedit traure el cap en la part mitja-alta del campionat. Després de perdre a Marco Marin (Bremen) i a Baumjohann (Bayern), la milloria de la plantilla ha sigut notable, el nivell superior mostrat per Bradley, la qualitat d'Arango, el gol de Bobadilla i la grata sorpresa del jove porter Bailly estan sent les claus de la progressió del Gladbach. Altra grata sorpresa és tornar a vore al Dortmund a cinc punts del líder.

En la segona categoria cal aplaudir la dictadura del Kaiserlautern. Soles ha concedit tres empats i dos derrotes, l'última este dilluns, caiguent amb estrèpit davant el Ausburg. Lidera la taula amb autoritat, traient ja 6 punts al segon i 9 al tercer. Els diables rojos han aconseguit ajuntar altra generació d'or. Productes de l'escola Fritz Walter com Sippel, Sam o Hesse són les estreles del equip. El Lautern es reinventà començant amb un equip molt jove fa quatre campanyes, que apunt va estar de suposar-li un descens de categoria, salvant-se en l'última jornada. La temporada passada, després de militar tota la campanya en la tercera posició, va deixar escapar la tornada a la Bundesliga en les ultimes cinc jornades, on va ser incapaç de guanyar, amb 3 empats i dos derrotes, que li van deixar a 4 punts de la glòria.

Els que no alcen el cap, com si d'una epidèmia es tractara, són els grans de la RDA que encara sobreviuen en categories professionals. El Hansa Rostock lluny de tornar a lluitar per l'ascens, passeja sense pena ni glòria en la part mitja-baixa de la Bundesliga.2, les ultimes victòries de l'equip han fet que finalitze l'any més tranquil, i a un punt del Cottbus (10º). Qui va pitjor és el Dinamo Dresden en la Bundesliga.3. A pesar de contar amb la millor plantilla de la categoria, la tremenda joventut de l'equip li està pesant. Excepte quatre jugadors, la resta dels 22 que conformen l'equip són nascuts entre el 85 i el 90. A pesar de passejar tota la primera volta en les ultimes posicions, fins i tot caent a llocs de descens fa dos setmanes, té la tercera plaça de la classificació a nou punts, lo que demostra la tremenda igualtat del campionat. Solament set punts per sobre del Dinamo es troba el Carl Zeiss Jena i el Energie Aue.

En la Regional-League tenim males notícies. Si a principi de temporada es podia augurar que en la 2010/11 Alemanya tornaria a viure un derby entre el D.Dresden i el Magdeburg, arribem al parò invernal amb els pitjors presagis. A pesar que el Magdeburg (campió recopa 1974), es troba en la quarta posició, està a 12 punts del líder, que ocupa l'única plaça d'ascens del grup.

Ja a França, tenim altra temporada més, i van dos consecutives, al Saint-Ettiene jugant amb foc. Si la passada campanya varen tindre que guanyar en l'ultima jornada per a evitar una tragèdia, en esta la seua trajectòria convida a pensar que repetirà plat. A pesar de classificar-se per a Europa fa dos campanyes, i començar el passat exercici amb pretensions champions, plantilla tenia per a intentar-lo almenys, en esta la seua unica aspiració després de perdre a les seues principals figures, és la de mantenir-se en la categoria.

Altre que no passa pel seu millor moment és el FC Nantes, després del Saint-Ettiene el conjunt amb més lligues del seu país. Després de caure per 3-0 en la copa contra un quinta divisió, el conjunt de Jean Furlan ha entrat en crisi, passant de liderar la taula a la sisena posició. Lo del Nantes no és res comparat amb lo que li està passant al Torino, enfonsat en la dècima posició, després de liderar el campionat durant els dos primers mesos suma soles tres victòries en 11 partits.