La Caverna mediàtica.

L'esborrany sobre la nova llei de l'esport que amenaça l'hegemonia de Villar al capdavant de la RFEF, per a convertir a esta en un mer organisme organitzador del futbol base, ha donat un nou gir, que ha posat els pèls de punta a la coneguda caverna mediàtica (molt bé definida per Laporta). Els que viuen a la sopa boba i a la calor del poder han saltat acusant, a no se qui, de voler arruïnar a Madrid i Barça.

Segons este acord una vegada finalitzen els actuals contractes televisius dels clubs de primera i segona, els integrants de la futura nova lliga de futbol professional es voran obligats a vendre els drets de televisió conjuntament, lo que obligaria al futur organisme a crear un producte atractiu per a què la seua venda convertisca les dos principals categories del futbol espanyol en campionats més competitius i atractius per a l'espectador.

Esta mesura és un fet usual en tot el món futbolístic. Fins i tot el Calcio Italià, que al costat del futbol espanyol es resistia a este model, va accedir la passada primavera a vendre conjuntament els drets televisius de les dos principals categories. Lluny del que pensen els apesebrats del grup Z i Prisa, estes mesures en tota Europa, no solament han servit per a augmentar considerablement la competitivitat de les seues lligues, sinó que han servit per a crear un sistema d'ingressos que ha convertit als seus campionats en rentables, i no deficitaris com ho eren abans. En Europa, guanyar la lliga, dóna diners, no costa, com passa en el nostre cas.

En Itàlia els clubs modestos de primera i segona han vist, en el pitjor dels casos, multiplicats els seus ingressos televisius per dos. Els grans no solament han vist respectades les seues quantitats base, sinó que a diferència del passat, seguint el model angles i alemany, aconsegueixen ingressos extra depenent de la seua bona marxa esportiva. L' Inter de Milan, que ingressa 90 milions d'euros anuals per TV, per ser el vigent campió obté un ingrés extra per part de la lliga de 22 milions d'euros, la mateixa millora que obtindrà qualsevol club de la Serie A després de guanyar el Scudetto. A més, este sistema de premis, també afecta al campió de copa i als representants europeus, tenint les seues respectives primes per aconseguir èxits internacionals. Un model de negoci que a Anglaterra fa possible que els participants en la Champions League, no solament reben ingressos extra per part de la UEFA cada ronda que passen, sinó que també els reben de la pròpia Premier League. Quant més atractiu siga el campionat, més ingressos obtindrà la competició, per lo tant, més rebran els clubs. Este model fa possible que equips com el Wigan, obtinga anualment 30 milions d'euros per drets televisius.

Lo realment positiu d'este sistema de venda conjunta, lluny dels premis extra que atorguen les lligues als seus quatre millors clubs, depenent de la seua classificació i dels seus èxits esportius, són els ingressos extra que s'obtenen de la venda dels drets internacionals. Un aspecte que a Espanya cap club ven, ni per separat. Esta venda conjunta de drets en tots els campionats que ho apliquen, es realitza baix el mètode de subhasta, amb un preu mínim d'eixida, que augmenta segons l'oferta realitzada per les operadores interessades en l'adquisició.

La Lega Calcio va vendre a MP&Silva els drets internacionals de la Sèrie A per 45 milions d'euros anuals, en un contracte de tres temporades. Estos drets repercutiran en els clubs augmentant els seus ingressos televisius en un 10% respecte al sistema individual. Lluny del Calcio, una lliga menor com l'escocesa, obté 15 milions d'euros per temporada de la seua venda dels drets internacionals.

En Alemanya, Premier TV l'operadora de serveis que té els drets de la Bundesliga i de la Bundesliga.2, va renovar el seu contracte amb la lliga alemanya ampliant el numero de temporades. Este nou acord va vindre amb una millora del 15% respecte a l'anterior contracte televisiu. Amés de contar amb un nou extra. Premier va adquirir per 10 milions d'euros, els drets dels clubs alemanys per a transmetre els seus encontres per Internet. Una mesura que ja està estudiant la Premier League per a aplicar-la en la seua pròxima negociació en 2013, quan finalitza el seu actual acord.

Desconec les raons que duen a la caverna mediàtica a traure els tancs al carrer en contra d'esta mesura. Però segur que no erre el tir, si afirme que esta reticència a este punt de l'esborrany, té alguna cosa a veure amb perdre el seu particular coto privat. És que això de competir contra més d'un, ha de ser dur.