Futbol Kult St.Pauli.

Sankt Pauli és un barri portuari de la ciutat d'Hamburg. Conegut a Alemanya com el barri cultural del país. Bussejant en l'història i descobrint com va sorgir l'assentament en la zona, un ja es pot fer una idea d'on naix la singularitat que li caracteritza i li ha fet famós en tota centroeuropa. Sankt Pauli no va ser una barriada planificada , va nàixer gràcies a les víctimes que anava deixant la frenètica activitat portuària allà pel segle XVII. Este enclavament, forjat entre molls a les ribes del Elba, és sinònim de diversitat cultural i de tolerància. Un barri cosmopolita, amb inquietuds culturals i polítiques. L'essència de Sankt Pauli ha marcat profundament el caràcter de l'equip, que és un fidel reflex de la seua societat. El barri es va convertir en els setanta en un refugi perfecte per a joves i artistes de tota classe, sent famós per la seua brillant producció musical i artística.

L'entitat com a tal es va fundar en 1890 com club esportiu, encara que el futbol no s'incorporaria com secció esportiva fins a 1910. En l'actualitat el FC St.Paulí està representat en l'elit en totes les modalitats esportives acceptades pel COI com olímpiques, erigint-se com el bressol de l'esport en el seu país, al posseir exitoses escoles en els més variats esports, aglutinant més de 2000 xiquets i xiquetes en totes les disciplines. L'última secció incorporada és l'equip de rugby femení.

Encara que estem parlant d'un club que al juny de 2010 complirà 100 anys, el seu pes en el futbol alemany des de la creació de la bundesliga és anecdòtic. Solament ha aconseguit set representacions en la màxima categoria des de la fundació del campionat en 1963, encara que està en portes de sumar una nova, al trobar-se segon classificat en la segona divisió a 8 punts del 4º. La seua època daurada es remunta als temps de la lliga anséatica, on competia pel títol amb l'Hamburg i el Werder Bremen. Entaulant una rivalitat llegendària amb els seus veïns. Encara que va tindre sonats i repetits èxits en la lliga federal, mai va aconseguir passar de les primeres rondes en la seua lluita pel campionat nacional.

El FC St.Pauli és una entitat amb una marcada consciència de barri. Són coneguts com els Pirates del Elba, al considerar-se romàntics combatents contra el capitalisme futbolístic, també s'autodefineixen com els desheretats. Havent adoptat el club el símbol pirata com emblema oficial. La singularitat del Sankt Pauli naix en els setanta, quan el club va ser reestructurat completament, caiguent en mans de la seua base social, que va impregnar a la societat de la vitalitat cultural del barri, erigint-se com el referent dels diversos moviments socials.

Encara que no seria fins a la dècada del vuitanta quan trencaria definitivament els motles tradicionals, per a unir-se i erigir-se com símbol del moviment PUNK alemany. Es diu que el club és el que més seguidors té a Alemanya, a causa de les simpaties que alça. Amés de ser l'equip de quasi tots els artistes alemanys, tant músics, com escultors, escriptors o pintors. Els pirates tenen l'honor de ser l'equip que més cançons té dedicades, la immensa majoria realitzades pels grups més mítics del rock alemany. Hells Bells de AC/DC dóna la benvinguda a l'equip visitant quan salta al terreny de joc, el Milerntor celebra els gols del seu equip amb Song 2 de blur .

L'activitat social i cultural centra el seu dia a dia, més que una entitat esportiva s'erigeix com una fundació amb aire rebel i contestatari, estant vinculat a tots els moviments socials que hi ha representats en el barri, d'ací naix la seua immensa popularitat, i moltes de les critiques rebudes, ja que és acusat amb freqüència de ser un club que patrocina al moviment antisistema. Sankt Pauli és un barri tradicionalment Punk, últimament envaït pel moviment Okupa i anarquista, gràcies a la gran quantitat de naus industrials abandonades. És habitual trobar en les graderies del Milerntor crestes coloristes barrejades amb minifaldes portades per les prostitutes del barri, fervents seguidores de l'equip (amb penya inclosa). Les accions socials de l'entitat es centren exclusivament en els més joves. Arribant a netejar un barri degradat, dotant-lo de color i vida decorant decadents façanes d'edificis i cases amb coloristes murals amb motius futbolístics.

Qui visite Hamburg, i li agrade l'art undergound, que no oblide passar per Sankt Paulí, on també podrà trobar una fidel recreació del barri roig d'Amsterdam, que s'erigeix just al costat del Chueca teutó.

Des de 2007 el FC St.Pauli trau una carrossa pròpia en la desfilada de l'orgull gai que es celebra tots els anys a Berlín, esta iniciativa va nàixer de la mà de Conry Littman, president del FC St.Pauli i primer dirigent d'un club a declarar obertament la seua homosexualitat. Podem fer-nos una idea de fins on arriba la seua consciència cultural i social mirant els seus estatuts, remodelats fa més de 20 anys, on el club es defineix així mateix com anti feixista, anti homòfob i anti sexista, obligant a les futures directives a lluitar enèrgicament per a inculcar eixos valors en la societat.

Coincidint amb el mundial d'Alemanya en 2006, el FC St.Pauli va traure a relluir una vegada més la seua peculiaritat, organitzant la FIFI Wild Cup, on participaven seleccions no reconegudes per la FIFA. El club va competir baix el nom de República de Sankt Pauli. L'assistència al Milerntor va fregar els 10 mil espectadors en tots els encontres.

Fa tres anys el club va començar a preparar la celebració del seu centenari. A causa de l'escassesa de fons, i al gran volum d'espai que necessitava per a dur a terme les seues activitats culturals per a celebrar tal efeméride, el club va posar en marxa altra iniciativa social. Construir un nou centre social i un museu basant-se en arquitectura efímera. Joves artistes i creatius del barri es van posar mans a l'obra.

Els contenidors portuaris, tan utilitzats en l'actualitat per l'arquitectura moderna, van servir per a alçar l'ampli i modern centre social que albergarà els actes commemoratius. Prèviament estos containers van ser decorats per emergents artistes locals. L'exposició serà inaugurada al maig i tindrà durada fins a desembre de 2010. Després del centenari el recinte acollirà exposicions temporals seguint la linea cultural que marca l'entitat, quedant a disposició del barri. El museu que albergarà l'exposició permanent sobre l'història del club està totalment allunyada del convencionalisme, el FC St.Pauli ha demanat als seus aficionats que donen material fotogràfic i de qualsevol índole per a il·lustrar a través d'un segle l'influència del club en la vida del barri i en la de les seues gents.

Altre dels motius pel qual el FC St.Pauli és el club més popular de la seua ciutat és l'encertada acceptació de les tribus urbanes i de la singularitat de la gent que viu en la zona. Els pirates són un dels que més ingressos rep anualment per la venda de merchandaising a Alemanya, però a diferència dels altres, estos ingressos no vénen derivats de la venda de samarretes de les principals estreles de l'equip, sinó per la linea de roba urbana que va llançar fa 4 anys confeccionada per artistes locals, duent-se una comissió per cada venda.

Qualsevol que pertanya a qualsevol tribu urbana representada en la societat té en les més de 30 tendes que l'entitat té repartides per la ciutat (moltes d'elles construïdes amb containers) qualsevol peça de roba característica de la seua militància, personalitzada amb l'emblema oficial. Així tant un gòtic, com un PUNK, poden lluir la calavera pirata amb les sigles del club sense trencar la seua marcada línia estètica.

L'últim crit en merchandasing és la nova linea per a mascotes, des de “roba” per a gossos, fins a qualsevol accessori imprescindible per al millor amic de l'home, i tot baix la marca FC St.Pauli. La consciència liberal de l'entitat, li va dur a crear un canal de tv on-line, on els aficionats de forma gratuïta podien seguir els partits de l'equip a través de la web oficial del club. A causa d'una forta sanció propiciada per la lliga fa un any, en l'actualitat solament es poden seguir en diferit, encara que estan disponibles un hora després de finalitzar l'encontre.

La peculiaritat dels desheretats fa que alce simpaties més enllà de la pròpia Alemanya, tenint prop d'un centenar de grups de seguidors fora del seu país, estant a Barcelona un dels més importants i nombrosos. El lema que presideix l'entrada a l'estadi deixa ben clar davant quina classe de cultura esportiva ens trobem: “Entrada sols apta per a aquells que vinguen a disfrutar”. En 2002 després de vèncer al Bayern de Munich per 3-1, en la seua ultima participació en la primera divisió, s'autoproclamaren vencedors del campió del món (vènia el Bayern de guanyar la intercontinental), amb la corresponent celebració, amb trofeu inclòs.

El FC.St.Pauli és l'únic club d'Europa, al costat del RC Lens, que no té cap grup ultra, i la mitjana d'edat dels prop de 20 mil espectadors que abarroten el seu estadi cada dia de partit no supera els 23 anys.