El segon adéu del Kaiser.

A final d'any Franz Beckenbauer abandonarà el seu càrrec de president del Bayern de Munich. La junta directiva té previst triar-lo com a president d'honor del club una vegada finalitze la seua relació professional amb l'entitat bavaresa. Beckenbauer va ingressar en les files del Bayern en 1964, des de llavors ha mantingut una relació ininterrompuda amb el club, en el qual ha sigut jugador, capità, entrenador, director esportiu, conseller i president, càrrec este últim al que va arribar en 1994 després de substituir a Fritz Scherer.

En declaracions a 11Freunde (magazín alemany sobre la cultura del futbol) el Kaiser (emperador) es mostra satisfet per la seua gestió al capdavant del Bayern “Vam agafar un club social, i ens anem deixant una multinacional, el futur econòmic del Bayern pinta de color de rosa”. I no li falta raó, el creixement del club bavarès en els últims 15 anys ha sigut espectacular.

El propi Beckenbauer afirma en esta entrevista que quan va arribar a la presidència es va proposar integrar en cada àrea als millors professionals del ram, deixant la figura del president, per aquell temps plenipotenciària, en un element coordinador. “La meua última missió en el Bayern era dotar al club de patrimoni propi, ja ho hem aconseguit construint el nou estadi i el centre social, que al costat del centre de formació que iniciarem en 1994, deixen a l'empresa en una situació patrimonial inimaginable fa 20 anys.”

Sempre critic amb el seu Bayern. Els galons estan per a alguna cosa, i molt sovint a fet gala de la seua posició. Caracteritzat per un fort caràcter i una ambició sense límits, i a pesar dels diferents càrrecs que ha ocupat en l'entitat gemana, mai ha tingut problemes a dir el que pensava a cada moment, el millor central de tots els temps, ha criticat obertament a presidents, jugadors i entrenadors al llarg de la seua dilatada trajectòria com funcionari del club. El seu ultim encontre ho va tindre amb Van Gaal, quan este es va alçar en plena entrevista televisiva després de negar-se a mantindre un debat sorpresa amb el seu president en la franquícia alemanya de Sky-Sports.

Encara que segons apunta la premsa germana el detonant de la seua eixida pot ser els reiterats enfrontaments que ha mantingut amb Uli Hoenes, Karl-Heinz Rummenigge i Karl Hopfner, integrants de la comissió esportiva, en l'assumpte Rivery. Afer en el qual Beckenbauer va arribar a criticar obertament les declaracions publiques de Hoenes i Rummeniegge (per considerar que atemptaven contra la bona imatge del club), fins i tot va arribar a deslligar-se oficialment d'un comunicat de premsa emès per estos en nom del Bayern. Encara que en la seua ultima entrevista afirma que “tot és aigua passada, tornem a ser tan amics com sempre”.

Sens dubte el gran encert i l'element diferenciador del Bayern respecte a la resta de clubs, va ser la decisió del Kaiser de deixar l'apartat esportiu en mans d'aquells que millor ho coneixien. Tot ex jugador del Bayern que ha marcat una època té un càrrec de responsabilitat dins de l'àrea esportiva, encara que ser ex jugador i triomfar, no és un requisit fonamental, per a ocupar càrrecs majors és imprescindible tindre experiència com empresari, els capitosts de l'ala esportiva són reputats empresaris alemanys i amb carrera, Uli Hoenes regenta una de les més famoses empreses alemanyes de llonganisses, i Rummenigge és soci i director general de la principal cervesera bavaresa.

Encara que la rumorologia apunta que el futur president honorific del Bayern succeirà a Blatter al capdavant de la FIFA, el propi interessat es deslliga amb una simpàtica declaració “Ja he treballat prou en la DFB, UEFA i en la comissió executiva de la FIFA, en la meua fundació i per descomptat en el Bayern, ara l'única cosa que m'espera són els meus dos xiquets menuts, als quals els dec tot el meu temps”.

Ara la comissió executiva te que triar al nou president del Bayern, dins de la terna de candidats, el favorit per a succeir a Franz Beckenbauer es Uli Hoenes.