Fernando té data de caducitat.

L'assumpte Banega pot suposar el punt final de Fernando al capdavant de la parcel·la esportiva del València, si és que alguna volta ho va arribar a estar ja que les ingerències que ha hagut de patir han sigut moltes. Els seus dies al capdavant de la secretària tècnica poden tindre un final pròxim, no és cap secret, més bé és una certesa estesa entre els passadissos de Paterna.

Llorente sempre s'ha decantat per Emery i les seues decisions, sense aplegar a valorar les opinions del ex-vicepresident esportiu. El cas Ever és una mostra més del distanciament del director esportiu amb la gerència i l'entrenador. Dos formes antagòniques d'afrontar el mateix problema, en les que el jutge de la contesa, sempre s'ha decantat en favor de la mateixa.

Possiblement Fernando, com molts abans que ell, abandone el club sense poder haver desplegat tot el seu potencial, per tant no es pot fer una valoració justa. Primer Soriano, i Ara la dupla Emery-Llorente, sempre interferiren en els seus plans. Moltes promeses han quedat en l'oblit, la primera petició de Fernando va ser la d'incorporar al cap de scouting del Arsenal, petició que va ser denegada per l'administració Soriano. Després se li van prometre escometre millores en personal i equipament per a poder disposar dels mitjans suficients per a abastar el major número de lligues possibles, projecte que va deixar d'estar aprovat amb l'arribada del president executiu.

Massa s'ha hagut de menjar el bo de Colomer al capdavant de la parcel·la esportiva en tan poc temps, la seua estada en el club sempre ha sigut un tant tormentosa, silenciat pel caràcter de Fernando i per la seua condició d'home de club, però fàcil, no ho ha tingut. Llorente ja està buscant substitut. Que siga ràpid, no tornem a escometre els erros del passat.