19 d’ag. 2009

Aberdeen FC 1980-1990.






















L'historia del Aberdeen FC es remunta a principis de 1903, després de la fusió del Victòria FC i del Orion United, naixent l'actual club, establit en Pittrodrie. En la dècada dels 50 els senyors (the dons) van aconseguir guanyar els tres principals títols del futbol escocès de la mà de David Halliday. Al costat de Rangers i Celtic és l'únic club de la Scott Premier league que mai ha jugat en segona divisió. Durant dècades els reds han estat a l'avantguarda del futbol escocès, sent els primers en posseir un estadi en propietat, a més de ser el primer club britànic en jugar en un estadi amb totes les graderies cobertes i on la totalitat del públic permaneix assegut.

En la copa escocesa l'Aberdeen és posseïdor d'un curiós récord, sent l'equip en protagonitzar la major golejada de l'història de la competició per imposar-se 13-0 al Peterhead. Jugaria la seua primera final de copa en 1937. Dave Halliday al costat d'Alex Ferguson és l'entrenador més lauregat del club, es va fer càrrec del equip després de la guerra mundial, aconseguint amb el Aberdeen tres títols nacions consecutius en tres temporades (Copa de la lliga, copa, lliga), sent el primer club en aconseguir-lo. En 1947 guanyaria la seua primera copa d'Escòcia, 2-1 davant l'Hibernian, sent la primera de 3 finals consecutives.

En 1955 desprès de guanyar la scott premier league va renunciar a participar en la primera edició de la copa d'Europa, per desig exprés de Halliday, retardant així el debut a Europa del club, que no es produiria fins a 1967, en la Recopa. En el seu debut europeu protagonitzaria altre registre històric, encara no superat, en eliminatòria continental. Va destrossar al KR Reykjavík per 14-1 en la segona ronda de la competició, una alegria efímera, ja que en vuitens de final cauria a mans del Standard de Lieja per un global de 3-2. No contents amb això, el club escocès també va fer historia en Europa per ser el primer club en jugar-se el passe en una tanda de penals en una competició de la UEFA, seria davant el Honved Hongarès en la tercera ronda de la Recopa en 1971, on perdria per 5-4.

En 1978, després d'una època d'inestabilitat, amb cinc entrenadors en tres temporades, arribaria al club Alex Ferguson, un vell conegut del futbol escocès. Com jugador va militar en equips de la part baixa i en conjunts de segona divisió, sense massa èxit. Encara que famós a nivell mundial per les seues més de dos dècades al capdavant del Manchester United, Alex Ferguson va dirigir al Aberdeen FC, equip de la seua ciutat, durant més de 8 temporades fins que emigrà a la ciutat industrial de Manchester per alçar a un equip de la ruïna, i convertir-lo en el millor club anglès del moment.

Hui dia resulta estrany imaginar-se una lliga escocesa amb el Rangers en mitja taula, o veure al Celtic caure golejat en el seu feu per un equip que no siga el seu veí protestant. Però va haver una època on el poder de Glaswog va ser qüestionat seriosament.
En la seua segona temporada com entrenador, i després de rescatar a jugadors com Jim Leighton, Willie Miller, Alex McLeish, i Gordon Strachan, que pertanyien a les categories inferiors del club o estaven perduts en clubs de menor entitat, va aconseguir alçar-se amb el títol de lliga, arrodonint l'èxit amb la consecució de la copa una temporada després, la primera de tres consecutives.



En deu temporades el conjunt del nord, “the dons”, va alçar fins a en quatre ocasions el títol de la premier league escocesa, i en cinc ocasions el de la FA CUP, amb sonades golejades al Old Firm. En la copa d'Europa soles el Liverpool de Paisley, Kegan i companyia li van privar de donar la campanada en la màxima competició, fins a en dos ocasions el conjunt d'Anfield va privar als DONS de la possibilitat de fer algo gran en la copa d'Europa. Encara que es venjaren en la recopa, la seua millor competició continental. Aquell any de 1983 el Aberdeen va eliminar a conjunts com el Bayern de Munich en vuitens, després de traure un empat a zero en Munich i remuntar un 1-2 en Pittodrie (3-2), en Semifinals es van trobar amb l'Hamburg, vigent campió, per a batre finalment al Reial Madrid en la final de Goteborg per 2-1 .



Les grans estrelles del Aberdeen han tingut certa habilitat a l'hora de buscar les seues destinacions, gran part d'ells van abandonar les seues exitoses carreres en escòcia per a continuar fent història a Anglaterra, alguns jugadors com Mckimmie va ser un jugador clau del Blackburn Rovers campió de lliga en 1993, igual que Gordon Stracham, que va integrar les files del Leeds que es fera amb el títol de lliga en 1991. Steven Glass no va tenir la mateixa sort que els seus companys, però apunt va estar
, va ser integrant d'aquell Newcastle que va lluitar per la lliga en 1998 al costat de Asprilla, Dyer..etc. Alguns jugadors del Aberdeen que també van marcar una època són Mcleish, Billy Stark, Irvine, Jess, Hewit o Willie Miller, sense oblidar al mític jim Leighton.



La final més apassionant de la CUP va ser la que enfrontà al Aberdeen contra el Celtic en 1990, el partit va acabar en la tanda de penals, on es van haver de llançar 17 penes màximes fins a arribar a la glòria. En 1984 l'equip dirigit per Alex Ferguson va aconseguir el doblet, lliga i copa. Altres dos anys complets van ser els del 86 i 90, on el conjunt del Aberdeen va aconseguir en el mateix any la CUP i la Copa de la Lliga, guanyades a Celtic i Rangers respectivament. El palmarès del club ho componen sis títols de lliga, set de copa de escòcia, cinc copes de la lliga, una recopa d'Europa i una supercopa continental.



L'eixida de Ferguson del club no es va notar, l'equip en 1991, baix la direcció de Willie Miller, arribaria invicte a l'últim partit de la temporada davant el Rangers, depenent de si mateix per a ser campió de lliga. La desgràcia va voler que en el temps de descompte al porter del Aberdeen se li escapara un baló de les mans després d'un córner, lo que va suposar la seua única derrota en la temporada, i la perduda del títol de lliga en favor del Rangers, etern rival del club del nord. Durant els tres anys i mig baix la direcció de Willer, el club va estar prop de cosneguir tres campionats de lliga. Un terrorífic inici lliga en 1995 va ser el detonant de la seua destitució. Eixa campanya el club es va jugar la permanència en la Premier disputant un play-off davant el Dunferline, que va traure sense complicacions.


L'últim títol que va entrar en les vitrines de Pittodrie va ser la FA CUP de 1996. La crisi que va assotar a la regió a meitat dels noranta i que va provocar una taxa d'atur del 60% en la zona, va arrossegar al club, que es va veure immers en una complicada situació econòmica que li va dur a perdre el seu estatus. En 2000 va ser cuer de la Scott Premier League, salvant el descens gràcies a l'ampliació de la lliga a 12 equips. Actualment lluita per tornar a ser el que era.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...