Dubtes e inquietuds sobre democràcia.

Potser el llenguatge que s'està emprant en esta nova era post-dalportiana puga dur a equívocs en un futur pròxim a molta gent, a tenor de les notícies que des de fa dies es vénen coneixent entorn a la fundació i la democratització del club. Ja hi ha qui pensa en processos electorals a l'ús quals presencien en altres entitats, quan l'assumpte pot anar molt desencaminat.

Deixem-nos d'opinions i objeccions i analitzem tal qual, llançant preguntes a l'aire, les notícies aparegudes en diversos mitjos respecte al projecte de la fundació. Es diu que després de l'adquisició del sobrant mitjançant un préstec sindicat (entenc que participaran totes les entitats autonòmiques, Bancaixa, CAM, Banc de València..etc) es vendrà a diversos inversors i a tot aquell aficionat o abonat no accionista en paquets limitats de 11 o 20 títols fins a arribar a x quantitat. El meollo d'esta informació ho trobem quan s'apunta que esta venda als citats inversors té diverses clàusules de recompra, per exemple com es va apuntar tant en LEVANTE-EMV com en Províncies fa una setmana, la fundació podria recomprar estes accions als futurs inversors llançant uns interessos del 5% sobre estes.

La primera pregunta.. Si el crèdit es concedeix per a finançar una operació pont, que es retornaria , estalviant-se els interessos, en un temps mínim després de la posterior revenda dels títols adquirits… amb que fons la fundació en un temps prudencial recompararía dits títols?.. I amb interessos… Hui coneixem que els patrons serien els que podrien dotar de fons a la fundació quan esta els necessitara. obviant futures incorporacions… Açò vol dir que les diverses entitats publiques o participades que conformen el patronat, inclòs el propi VCF, van a recomprar a posteriori el paquet accionarial que es venda i llançant interessos?. Va a ser el VCF una entitat amb participació publica?. Per que es guarda una opció de recompra amb el 5% d'interessos? va encaminada a altra revenda a un futur gran inversor interessat en la majoria?.

Com apareix publicat en Superdeporte, i seguint l'argumentat en anteriors paràgrafs, el club a través de la seua fundació es guardaria un mínim d'un 30% del capital social, per a ús del consell d'administració de torn. Si ens creiem lo de Projar, entitat que ha fet públic el seu desig de comprar el 20% del paquet accionarial sobrant en la primera fase e incloure en el consell els seus respectius representants, ens trobaríem amb un 50% d'accions representades en l' òrgan rector. Sense contar, com s'ha dit anteriorment, que altres entitats o empreses mostren el seu desig de seguir els passos de Projar, lo que augmentaria la representació accionarial en junta de dit òrgan. Vol dir açò que m'entres el govern actual tinga el beneplàcit de la fundació serà impossible reprovar-lo en junta?.

Entrem en un supòst. La fundació com garant de la societat es queda amb el 30% que cedeix a perpetuïtat al consell d'administració governant. Si Projar summa el 20% dins de l'entitat, i a este se li sumara un segon inversor/inversors, amb altre percentatge sensiblement inferior, estos superarien en poder accionarial a la fundació. Quedaria per tant la junta general com òrgan decisiu per a la reprovació del consell d'administració. Com és sabut i com va apuntar el propi VCF en els punts de l'ampliació de capital, per a acudir a esta junta, a partir d'ara faran falta 50 accions pròpies o delegades. Quin percentatge d'accionistes amb dita quantitat n'hi han?. Si mirem l'històric, el moment més àlgid en l'aspecte social no ha sigut capaç de mobilitzar en junta més del 30% del capital social.

Si Projar i els seus afins sumaren o superaren el 40% del capital, cosa factible per les xifres amb les quals s'estan especulant, passaria al 60% restant el poder de decisió, sent la meitat d'este de la Fundació. Contant amb l'escàs èxit històric d'afluència accionarial a les juntes, i sumant que sempre haurà qui es decante per uns o per uns altres, no havent unanimitat, el club, seguint este supòst, podria veure's immers en una situació idèntica a l'existent abans de l'irrupció de Soler.

Aquell València PRE-Soler era el més democràtic que mai hem tingut, el poder de decisió residia en el xicotet accionista, que ostentava el 53% del capital social del club. Com ja s'ha citat, bé per pasotisme, o bé per desinterès, l'accionista minoritari mai va acudir a exercir el seu dret de vot, lo que va provocar que una sèrie d'accionistes majoritaris concentrats en un consell d'administració governaren a perpetuïtat. Solament la dimissió de Paco Roig i el seu posterior enfrontament amb el govern de l'entitat va dotar d'emoció al panorama accionarial. Fins i tot amb el màxim accionista en l'oposició, ostentant el 23% del capital, va ser impossible derrotar en junta al consell d'administració, una sèrie d'accionistes posseïdors d'entre 3 mil i 5 mil accions van ser capaços de guanyar per golejada junta darrere junta al màxim accionista i als molts o pocs simpatitzants que arrossegava.

Després d'acabar amb Dalport, que mapa accionarial volen traçar? estem davant la mateixa democràcia que teníem abans de la compra de Soler del paquet accionarial de Paco Roig?. Pot ser que el llenguatge ens este jugant una mala passada, o tal volta no, però lo millor seria que els que s'omplin la boca de democratitzar una SA (termes antagònics) explicaren el mètode de sufragi, ja que per lo que es desprèn de lo filtrat i publicat, tot apunta que tornem arrere.

L'ultima pregunta. Finalitzat l'actual procés, i fent us dels termes que s'estan empleant, Tindrem eleccions una volta aclarit i finalitzat el procés que va a emprendre la fundació?.