Ara que l'autor de l'assalt al tren de Glasgow ha sigut posat en llibertat, a centenars de quilòmetres fidels emuladors de Ronnie Biggs han traçat altre pla mestre de similars característiques; lluny d'assaltar trens, dit pla té com objectiu fer-se amb el control del València. Sense donar la cara.
Molt s'ha parlat, i mentit, durant massa mesos sobre els meravellosos plans que es tenien pensats per a salvar al club, paraula massa utilitzada últimament i amb exclusius tints demagògics. Al final de la pel·lícula ha resultat que tals, i edulcorats, plans no són més que tretes legals que tenen com única finalitat assaltar primer. i dirigir desprès des de la distància a la primera entitat civil valenciana. El primer pas ja s'ha donat, controlar la fundació, òrgan que està destinat a ser el parapet institucional que manege voluntats de tercers.
Malgrat la mesquinesa del mateix no és obstacle per a negar la mestria del pla, és per a felicitar al pensador. Es desfan dels grans accionistes, i de passada, amb una xicoteta inversió (com no ho paguen ells, xicoteta i ridícula i més coses també) s'assumeix el control del club a través d'una fundació prèviament instrumentalitzada.
No em deixa de sorprendre com un acte de tan poca catadura moral és silenciat i fins a assumit, no soles mediàticament, sinó també socialment. Encara que és comprensible que davant la tremenda quantitat de propaganda llançada des dels altaveus a sou durant tants mesos haja acabat per instal·lar en la majoria una postura d'indiferència i passivitat. Sens dubte l'èxit que tot règim anhela.
Ara que uns senyors s'han regalat el València i poden mangonejar al seu antoll amagats baix les faldes d'una fundació que ja és indigna de dur el nom del club, caldrà preguntar-se amb que fins van a utilitzar el comandament a distància que suposa dit òrgan. Vist lo que han sigut capaços de fer des de fora, instal·lant presidents, directors generals...etc dóna por imaginar el que no faran des de dins.
Comença l'era del sindicat. Comença l'era del govern en l'ombra, l'era dels consells paral·lels… comença l'era Olivas&Friends.
3 comentaris:
Violvemos al día que el Valencia pasó a ser SAD... la guerra de guerrillas entre sí de unos pocos que con cuatro chavos controlaban la SAD... ¿o acaso somos tan ingenuao para pensar, que más pronto o más tarde, alguno de los que entren ahora no ansiará el poder absoluto del club?.... seremos capaces de repetir paso por paso la irrupción de un nuevo tronaor y todo lo que venga luego.
Tuzón ja va fer algo paregut a lo que vol fer Bancaixa, i el sindicat tuzonista va durar 4 mesos, del trencament va eixir Paco Roig i les guerres subjacents.
els inversors de bancaixa tenen pinta de ser gent pillada pels ous per l'entitat financera perdonant-los alguna cosa si col·laboren via compra d'accions a cost ridícul per a que esta puga manar via sindicació a la fundació.. la diferencia dels sindicats tuzonistes i anti-roig esque els drets polítics d'estes accions estaran en propietat durant X anys a la fundació.. tot depèn de les clàusules resolutòries i lo fàcil o difícil que ho tinguen per a trencar... no fa bona olor açò.
Y digo yo, seguro que usted en algun momento se habrá planteado que ese plan maestro para apoderarse del Valencia tal vez incluyera la aparición de un enemigo (Dalport) que justificara una serie de actuaciones por parte de Llorente, Bancaja y la Generalitat previo acuerdo con la triple S para poder actuar con total libertad al borde de la ley pero quedando como unos heroes ante la opinión pública. ¿Qué le parece?
Publica un comentari a l'entrada