Hui dia parlar d'Alex Ferguson és parlar d'una institució en el món del futbol, pocs s'imaginen l'ardu treball i les moltes dificultats que va haver de sortejar fins que va aconseguir fer arrancar un club embossat en l'anonimat durant tres dècades. La revolució de l'escocès no solament es va centrar en l'àrea del primer equip, sinó en totes i cadascuna de les estructures i estaments del United. Es va fer càrrec de l'escola, va canviar i modificar tots els plans de captació i preparació, a demés va introduir una figura fins a llavors inusual, el scouting. Va contractar una sèrie de tècnics que van recórrer el Regne Unit sencer a la recerca de joves per a nodrir la maltreta e insípida pedrera dels Red Devils de jugadors de futur.
Sir Alex no només va ser l'home que va canviar l'història del United, sinó també la del futbol anglès. La Recopa de 1991 va ser l'avantsala del primer titul lliguer dels de Manchester vora 30 anys després del ultim. Aquella Recopa no seria el primer titul europeu per al club des de la copa d'Europa de Boby Charlton. Al maig de 1991 en Rotterdam, el Manchester es va imposar per 2-1 al Barça amb dos gols de Marc Hugges, va ser el primer campió britànic una volta finalitzada la sanció que en 1985 va excloure als clubs anglesos de la competició internacional. Després de moltes penúries, i quasi condemnats per a tota l'eternitat a la mitja taula, el Manchester havia recuperat el seu lloc en l'èlit del futbol, tot el món donava per garantit el futur. Quatre anys després, en l'estiu de 1995 Ferguson va iniciar la seua segona revolució, va decidir desfer aquell equip que havia dut als seus seguidors a veure complits els seus somnis més remots. Va vendre a les seues estrel·les per apostar per la pedrera.
“Mai guanyaràs res amb eixos xiquets”.
L'eixida del United de Marc Hugges, Paul Ince, Steve Bruce, Kanchelskis i la declaració de transferible de Gary Pallister va encendre les ires de mig Regne Unit. “Està boig esté escocès” va titular el Times, “Mai guanyaràs res amb eixos xiquets” va afirmar el més famós comentarista de la BBC, Alan Hansen. Els diners de la venda dels seus millors jugadors apenes va ser destinat a reforçar l'equip, Ferguson va substituir els pilars en els quals es va sostenir aquell equip que va retornar la glòria al club amb xics de la pedrera.
Quan Ferggie es va fer càrrec de les regnes del Manchester tenia molt clar que davant la impossibilitat de competir econòmicament amb Liverpool, Aston Villa i els clubs londinencs, devia acompanyar el seu treball en el primer equip amb una reestructuració en la formació de l'escola. Aquell laboriós treball va començar a donar els seus fruits vuit anys després de l'arribada de l'escocès a terres angleses (1987). El relleu generacional del seu primer United campió ho varen protagonitzar jugadors de la pedrera que venien d'assolir altra gesta històrica per al club d'Old Traford, van aconseguir guanyar la FA CUP de Juvenils i la lliga, des dels Busby Babes, cap equip de les categories inferiors ho havia guanyat, 40 anys després ho van aconseguir, va ser en 1992 .
Aquells xics pels quals va apostar Ferguson per a regenerar l'equip eren els David Beckham, els germans Neuville, Nicky Butt, Paul Scholes i Ryan Giggs. Els crítics van començar fregant-se les mans, en la primera jornada de lliga el United va caure golejat pel Aston Villa, a Europa van patir sendes golejades, l'inici de campionat no va ser res esperançador… solament 9 mesos després el United va guanyar el doblet, fita mai abans aconseguida, i va començar altra senda de triomfs, esta vegada més importants, que encara perduren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada