Setmanes sense futbol.

Per als abolicionistes del futbol de seleccions, està tallada de rotllo provocada pels combinats nacionals no fa més que donar-nos la raó.. El futbol de clubs entra en la seua recta més decisiva, més emocionant, en la qual fallar està més prohibit que mai, on la tensió pels resultats aliens et fa asseure't a veure el partit del teu equip d'altra forma, on més disfrutes… en ple clímax arriben les seleccions… tot un gatillazo.

València en setmanes sense futbol és perillosa, iniciar este parèntesi amb l'enèsima derrota a casa d'altre modest, o altra remuntada histèrica, haguera convertit esta setmana i mitja sense clubs en un via cursis infumable. Ara haurà temps per a alimentar les conjectures i les trames.. Confabulacions, conspiracions, vendes accionarials, braguetades en els despatxos…. Auguris apocalíptics… Que el València aconseguira guanyar més de mes i mig després, amb deu, amb un penal en contra en la ultima mil·lèsima de segon, amb l'enèsim error de plantejament d'Emery que va tornar a canviar, també per enèsima vegada, en la segona part amb tres canvis… durarà fins al dimarts.. A lo sum!.

Ara aquells que van regar les ocioses ments del aficionat amb terratrèmols socials després de falles, tindran temps per a actualitzar i ampliar els seus encriptats missatges, ho se, però fins a ací puc llegir… un bon ganxo. Encara que la singularitat de la cosa, com previsió, apunta que esclatarà.. D'haver algun miracle, amb la lliga més que acabada. Este estiu no hi ha Eurocopa ni mundials que allarguen les notícies a mitjan Juliol… Qui serà el nou Villallonga? serà altra vegada Villallonga? no serà ningú?… Palomitas !!!.