Estafa massiva

Molt es parla estos dies sobre el famós pagaré de Soler, de pròxim venciment, però hi ha altre assumpte del que ningú es percata i que supera en gravetat al primer. Soriano ha deixat en herència un desfalc pressupostari de 70 milions d'euros.

El famós paperet que Zorio va mostrar en la junta d'accionistes del passat 17 de Novembre no solament va clarificar la forma d'actuar de l'administració Soriano, sinó que va perpetrar una estafa pressupostària amb la què Javier Gómez deurà bregar. L'exercici 2008/09 tancarà amb unes perdudes de 70 milions d'euros gràcies a l'afable i victorejada gestió de l'actual consell d'administració.

Bàsicament el regnat sorianista s'ha basat en una estafa massiva de greus conseqüències societàries. Ara el conseller delegat serà qui haurà de batallar amb les mentides d'uns altres, i de rebot, el club, es veurà obligat a buscar i traure d'on no hi ha, diners per a equilibrar un pressupost tremendament desajustat per obra i gràcia del president florer.

Descavalcat Vilallonga va començar l'estafa massiva. Soriano va enlluernar al màxim accionista amb ofertes per Mestalla per valor superior a 300 milions, a demés li va vendre una falsa amistat amb la cúpula d'Arena que reportaria prop de 400 milions per un grapat de localitats i la meitat de les llotges del nou camp, Arena mai va acceptar tal xifra a canvi de tan poc.

Ja en feina, com a contrapès al cicló Vilallonga, es va arrendar campanyes d'imatge per a deixar al ex de telefònica com a mentirós, Vila estava (està?) venut i Silva en portes, calia deixar malament al madrileny/madridista, una bona foto va servir per a llimar les suspicàcies que la figura del tigre de Puçol alçava.

L'altre punt fort del seu virregnat era la compra de les accions, Soriano mai va ocultar en la seua etapa d'opositor que no tenia cabdal per a fer-se amb el paquet accionarial de Soler, va donar noms i cognoms de qui li acompanyarien en la seua inversió, Soler va picar, els homes mai van aparèixer, i Soriano mai va plantar cara a cap termini per la compra d'accions, això si, no es va tallar en anunciar que havia adquirit la totalitat de les accions de Juan Soler…cosa incerta.

Incapaç de reconèixer el seu fracàs, va recórrer al circ. Una de les clàusules per les quals Soler va permetre el desembarcament de Soriano en el club testifica que Vicente Soriano mai podria vendre Mestalla sense abans haver adquirit de forma integra el 51% del capital social. Un segur per a evitar la compra d'accions amb diners bruts. En la junta d'accionistes del 17 de Novembre, Soriano va protagonitzar la seua millor actuació.

Va falsificar un pressupost en ares d'un bany de multituds, 140 milions de beneficis i uns ingressos de 240, la gestió de l'actual president solament deixaran unes pèrdues de 70 milions d'euros al tancament d'exercici. Ara és Javier Gómez qui ha de moure Roma amb Santiago per a trobar diners suficients per a equilibrar el fals pressupost perpetrat per Nanin Zorio i executat pel tigre de Puçol.

Quan el cèrcol del descrèdit amenaçava cada vegada més la figura presidencial, allà per desembre, vingué el castell de focs artificials, una pataleta en forma d'amenaça de dimissió per a tapar el seu incompliment sistemàtic amb la compra d'accions i la proximitat de la temuda data del 30 de Desembre, on quedaria en evidència… Després de molt de soroll, amb les escasses nous corresponents, es va anunciar la consecució de 40 milions d'euros per a sufocar la “punta de tresoreria” que ofegava al club…On estan.?

Entre crèdits fantasma (d'usura) amb fins personals més que empresarials que mai van arribar, es va arribar a l'acord amb Mediapro, acord venut pels seus sectaris mediàtics com la repera. La realitat és més crua, obviarem els problemes de la productora i que el contracte no te avals ni garanties… entrem en matèria:

- L'acord diu ser de 43 milions durant el primer any i 49 a partir del segon i fins a la seua finalització.

- Els seus aláteres, poc donats a l'anàlisi i a la veracitat, no s'han adonat d'un detall: A partir del segon any el contracte és tan alt perquè inclou tota la publicitat del nou estadi.

- Partida que explotada per lliure pot reportar el doble d'ingressos dels què ofereix Mediapro, 6 milions, incloent la "U" televisiva. Tampoc han caigut que el contracte televisiu té clàusules de nivell esportiu, que augmenten o redueixen la quantitat base a percebre.

Comptat i debatut, la millora respecte a Canal9 ha estat pírrica, fins i tot es perd diners, ja que l'explotació per lliure de la publicitat del nou camp reporta per si sola molt més del que paga mediapro…

l'estafa contínua…