El reincident.

Com premissa a l'hora de negociar s'anteposa la discreció i la serietat, és un pacte de cavallers no escrits en el món dels negocis, qualsevol indiscreció o filtració accidental és suficient per a trencar una negociació, per molt avançada que està estiga.

En el món del futbol la indiscreció sempre suposa un encariment substancial de la mercaderia, en este cas el futbolista, en un món de fabules il·limitades l'eixida de test sol vindre del costat del representant, a més nóvies, millor contracte. En un València de rareses històriques, passa el contrari, és el propi director esportiu qui s'encarrega d'airejar negociacions, veritables o falses, més o menys avançades, en nom de no se que.

En està situació de venda per liquidació, és fins a enginyosa la Política de Fernando, però n'hi han antecedents. Si l'actual D.E. fóra famós per la seua discreció l'actual política seria de lloar, quant més es parle del producte millor preu pots traure, però la praxi del Vicepresident ha estat idèntica en qualsevol situació, favorable o desfavorable, en situació obligada de venda o no.

La facilitat de l'esmentat personatge per a airejar detalls, reunions e interessos és sorprenent, si el València ha pecat en el passat de pagar preus per sobre de mercat per obrir la boca abans d'hora, amb semblant personatge al capdavant de la direcció esportiva no s'hauria avançat rens, sense la conjuntura econòmica actual, amb Fernando, es seguiria tirant de tarifa plana ( 18 milions ). I és que no és recomanable tenir com responsable de la parcel·la esportiva a una persona que es passa de sincera, en els negocis, com en el futbol, cal saber mentir, quan toca. No avancem/No aprenem.