Caspa i gominoles.

Si la capacitat de sorpresa d'un valencianista d'a peu no estava ja prou desquadrada, esta setmana, entre plans de viabilitat i auguris apocalíptics van saltar a escena els apòstols del moviment caspós.

La saba vella i caduca, amb la parsimònia que li caracteritza i fent gala de rostre dur, va presentar en escena un “projecte” per a democratitzar, diuen ells, la SAD. En el seu concepte ja parteixen d'un error, les SA no es regeixen baix criteris democràtics, sinó capitalistes.

El model cooperativa ja es va instaurar en Donosita, la “Reala” va ser l'únic club que va fer un pla de conversió basat en preservar l'esperit de club social que la llei orgànica que va obligar a alguns clubs a convertir-se en empresa va matar. La inestabilitat societària del club basc ha estat més que tormentosa, fins i tot més que en la nostra pròpia casa, que no ha sigut poca.

Este projecte en qualsevol part del món (democratitzaran els Lakers algun dia, o el Manchester?) seria impensable. En la curta però atrafegada i convulsa vida societària del València SAD hi ha hagut un factor comú que ha anquilosat sistemàticament totes les vies de creixement i expansió de l'empresa, mai s'ha acceptat la realitat.

No a soles el problema d'este club ha sigut de gestió, que no de model, últimament prou en entredit, sinó la no acceptació i assimilació del mateix. Durant tots estos anys una empresa com esta ha sigut gestionada com un club social, un casal faller, una penya taurina… una gestió inadequada que ha dut a construir i consolidar una estructura empresarial deficitària.

S'han deixat escapar quasi dos dècades per a implantar un model empresarial seriós i professional, en l'actual conjuntura és difícil construir o revitalitzar l'estructura empresarial, però seria un primer pas per al renaixement futur de l'empresa, donant la mateixa els seus fruits a llarg termini. La democratització d'una SA es fa via ampliació de capital, únic model que aporta capital abundant i net d'impostos i càrregues a les arques. En el regne del personalisme i la egolàtria, solament ens faltava convertir-nos en cooperativa… president nou cada 15 dies.