Models d'entrenador.

En el món de l'esport n'hi han dos classes de triomfadors, els campions i els guanyadors. Els campions són aquells que pel seu caràcter i la seua formació posseeixen una llarga trajectòria de triomfs i èxits que els duen a marcar una època. El clan dels guanyadors és altra estirp, la conformen aquells que no exempts de qualitats no tenen la mentalitat ni la capacitat de sacrifici per a mantenir-se en l'elit, solen viure d'un èxit efímer però intens, en el ciclisme o en la Formula 1 igual que en el futbol és un fenomen estès.

Centrant-nos en l'esport que ens ocupa i ens preocupa, podem observar les similituds que uneixen a aquells tècnics que triomfen o han triomfat al llarg dels anys, tots tenen punts en comú, coincideixen en línies mestres: fort caràcter, estil intocable, idees clares, un intens estil de treball i una quasi malaltissa mania de control total de tots els aspectes del joc.

Dins d'este grup no sol estar lligat l'èxit a la superioritat de les seues plantilles, tots ells tenen trajectòries triomfals des de nivells baixos i mitjos, han conegut de forma habitual el fracàs, fracàs que els ha curtit lo suficient per a alçar-los a l'elit, on clarament, les seues aptituds s'han vist reforçades per la major qualitat de recursos al seu abast.

Per contra l'altra cara de l'èxit sol estar plena d'oportunistes, de gent que sap estar en el lloc idoni en el moment oportú, i que temps després, davant oportunitats més modestes, o més ambicioses, fracassen a causa de la seua poca actitud davant de reptes o problemes, estos solen acabar prompte les seues carreres en les banquetes conreant la seua “llegenda” des de llocs de comentarista.

Igual que els seus antagònics, també estos coincideixen en punts clau: Solen ser amants d'omplir-se la boca amb estils fastuosos de joc que després no treballen, alardeen de coneixements que no solen demostrar tindre, solen fracassar quan el partit no els ix com ho havien plantejat, naufraguen en situacions de crisis, i quasi sempre solen començar a entrenar a lo gran, desconeixent els baixos fons, fons que de fet són els què te doten de taules.

En el VCF hem conegut de les dos classes, els primers són els quals han omplert les vitrines de nous triomfs, els segons són els què han fracassat amb millors equips que els seus antecessors. Altre pecat mortal que afegir a la llarga llista d'este club, trair l'estil que li va donar èxit.