Joguet trencat.

Els carronyers tenen una especial habilitat per a olorar la mort a milers de quilòmetres de distància, no els importa quant hàgen d'esperar ni quant hàgen de caminar, la seua brúixola biològica els guia pel bon camí i els fa arribar ha destinació amb èxit.

Els esquals oloren la sang a la mateixa distància i amb el mateix encert que els carronyers oloren la mort, estos precisen d'una brúixola biològica més precisa i segura, estan millor dotats i són més forts, lluiten per la seua presa, l'aguaiten, i solament executen el mos mortal quan estan segurs de no errar.

Les porteres oloren la xafarderia amb la precisió del carronyer i amb l'habilitat del esqual, tampoc els importa esperar, si ho feren la xafarderia passaria a notícia, i eixe no és el seu hàbitat. Posseeixen altra brúixola, biològica o no, desbaratada i molt lluny de la precisió de l'esqual. Són d'altra espècie, es nota.

Una altra classe d'animal, diferent a tots els anteriors, és el Periodista. Este no sol olorar la notícia, solen viure del regurgitar d'uns altres, fa temps que aquella simpàtica dita de “al peu de la notícia” va passar a millor vida, ara els arriba via mail o via telefònica, mastegada, calenteta i al seu punt. Si no teníem la cara prou pintada amb espectacles made in PRISA, ens faltava el ball de l'àrab protagonitzat per la fauna autòctona.

El joguet està prou trencat com per a seguir jugant amb ell d'esta manera, el tauró mossega quan deu mossegar, no abans, la hiena mossega quan no queda res que mossegar, no abans. Marejar al personal amb barrabassades indesxifrables és burlar-se d'ell i jugar amb les seues il·lusions. Ja n'hi ha prou.