Una casa de 100 pessetes.

7 de desembre de 1919 el VFC va trobar un lloc on jugar els seus partits. Algirós. El mític i primigeni estadi del club seria testimoni de les primeres carreres, èxits i decepcions que van impregnar d'ànima a l'elàstica valencianista. El partit inaugural d'Algirós va ser entre els nostres i el Castalia, antecessor de l'actual CD Castelló. Com era habitual en l'època va ser un partit a doble sessió, el primer encontre va acabar amb un decebedor 0-0, encara que conten les cròniques que ocasions no van faltar. En el segon envit, disputat a l'endemà, el València FC sumaria el seu primer triomf com local. 1-0. El VFC va formar amb la següent alineació: Pascual; Gascó, Piñol, Marín, Llobet, Ferré, Fernández, Cubells, Guerendiain, Aliaga i Gómez Juaneda. La recaptació d'aquells dos partits va ascendir a 37 pessetes amb 50 cèntims que van ser destinats a l'Hospital Gómez Ferrer.

Encara que estos partits no van ser ni de bon tros els primers disputats pel club. Amb anterioritat es va disputar altre encontre, 21 de maig de 1919, esta volta com a visitant, davant el Gimnástico Valenciano, el segon equip de la ciutat de Castelló, que es va saldar amb derrota per als nostres per 1-0. L'alineació que va presentar el VFC per a tal encontre, i per tant la primera coneguda del València FC va estar integrada per: Arc, Peris, Julio Gascó, Marzal, Llobet, Ferré, Fernández, Umbert, Martínez Ibarra, Aliaga i Gómez Juaneda.

Algirós era un estadi molt rudimentari per a lo que estem acostumats hui dia, tot just contava amb una tribuna, el camp era de terra, i el lloguer mensual del recinte li costava al club 100 pessetes de l'època. Era comú vore en els prolegòmens del partit aficionats netejant el rectangle de joc (91x47) de pedres i adeçentar la sèquia que recorria el solar.

En aquella època havia molts clubs de foot-ball en la ciutat de València, però cap ostentava el nom de la capital, Gimnástico, Llevant FC, Club Esportiu Espanyol, CD Sagunt (el nom li vènia pel carrer Sagunt de València, seu del club) Fraternitario, Club Espanya, Racing de Patraix, FC Bancari, Atlètic Català, Algirós Tennis Club, River Turia… per eixe motiu els partits en Algirós prompte van alçar l'interès del barri, i posteriorment de la ciutat.

Tal augment d'interès pels partits del València Foot-Ball club va reportar incipients millores per a condicionar el recinte i posar-lo al nivell que exigirien els nous socis. La primera remodelació va suposar per a les arques del club 16 mil pessetes, gastades en noves graderies, a adequar les ja existents i en la col·locació i construcció de casetes i vestuaris per a atendre les necessitats dels futbolistes i del públic assistent. El creixement en simpatitzants va ser evident, tal motiu va portar la creació de la primera penya, coneguda com “La Tartana”, que prompte va traure a relluir el caràcter valencià i es va postular com oposició feroç a la directiva d'Augusto Milego Díaz, tant que van arribar a enderrocar-lo i nomenar a un membre de la mateixa com successor presidencial.

La popularitat que va aplegar a tindre el València FC va ser tal, que es va decidir construir un estadi nou per a atendre l'auge d'afluència al vell Algirós, el 20 de Maig de 1923 el VFC es va traslladar
a Mestalla, amb una capacitat original per a 17 mil espectadors.