Anglaterra pareix l'únic lloc lliure de sospita. Iniciats els 90 un enlluernador Olympique de Marsella, amb Boksic, Papen, Deschamps, Angloma, Barthez, Desaily...etc arrasava en Le Championat, 5 títols consecutius, i una copa d'Europa truncats per corrupció. Bernard Tapie, president i amo del OM es va encarregar de guanyar títols en els despatxos innecessàriament, la superioritat del seu equip sobre la resta era aclaparador... Però ja se sap, la champions crema molt, i passar d'arrasar en la primera part del campionat a jugar-te-la empatat a punts en l'última jornada no agrada… aquell mític OM va acabar en segona i sense possibilitat d'ascens per decret durant 2 temporades, entre molts altres el Marsella té tres títols consecutius de la League 2 .
Itàlia és Itàlia, un país al que no li va tremolar el pols per a enjudiciar i ficar a la presó a presidents de la república, ministres, i presidents del govern, al cap del tribunal suprem, juntament amb el govern del poder judicial per col·laboració amb la màfia i apanyar eleccions… quan es té eixe valor i eixa base, no resulta difícil, ni impossible, descendir a la Juventus per compra de partits i d'àrbitres o per manipular controls antidoping per a salvar als seus jugadors. En Alemanya el cas de les apostes no va esquitxar al futbol d'elit, però si als àrbitres i clubs de Segona i de la Regional-league, no hi ha dubtes que d'haver motius, no haguera tremolat el pols per a acabar amb Bayern o Hamburg, si es posaven a tir.
El Sud és diferent, el cas Silbato de Oro és una mostra de la españolidad ibèrica, un pobre Boavista, que “simplement” va suggerir a un col·legiat que els ajudara en un parell de partits va acabar en segona sense consol ni ampar que li valgueren, no obstant això el Porto, que va comprar àrbitres, va repartir sobres amb diners, i va dur a col·legiats a casa del seu president per a omplir-los les butxaques, va quedar impune... Una inhabilitació per al seu president, i cas tancat... Ni tan sols s'han dignat a restar punts de la classificació per a restaurar encara que siga moralment aquelles lligues brutes que es van endossar. El cas Llevant, que arrossega acusacions de compra de partits des dels seus temps en Segona B, passarà sense pena ni glòria, solament cal veure el silenci mediàtic de l'assumpte, serà per por?, no es voldrà tirar de la manta per si de cas?... les primes són voxpopuli, però ningú s'atreveix a dir-lo públicament, solament aquells que ja retirats, i amb el delicte prescrit, tenen el suficient valor per a confessar parlen d'això. No fa falta ser molt llest per a endevinar com acabarà el cas, una carpetada oportuna per ací, un si te he visto no me acuerdo per allà, i parem de tirar del fil, perquè el negoci se'ns pot enfonsar... Que l'hi diguen a Villar o a Marca.
Coses de Casa
Els collons, eixos grans companys de viatge, són els que es troben a faltar, que temps aquells en els quals el nostre davanter era el primer defensa, en els que al nostre equip ningú , ni rens, li guanyava a córrer, a solidaritat, ni a pegar patades.. Que temps aquells en els que teníem un entrenador valent al que no li tremolava el pols per a asseure a jugadors, per molt nom que tingueren, i per més circ mediàtic que arrossegaren... Que temps, aquells en els quals teníem a gent que es deixava la pell en el partit... i en l'entrenament… que temps… en els quals havia fam, competitivitat, mentalitat guanyadora i en els que ningú era marginat per decret, i en els quals tots lluitaven per igual… cal madurar, mister, que la primavera no esta tan lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada