23 de gen. 2009

S'acaba el temps.

A Soriano li arriba l'aigua al coll. La setmana toca a la seua fi i llevat que hui Cèsar porte baix el braç un comprador per a les parcel·les la tercera prorroga que està vivint el president tocarà a la seua fi. Que Soriano és un cadàver és un fet, l'incompliment sistemàtic del contracte que li unia amb Soler ha provocat que el mateix siga rescindit, i fa molt que va ser trencat pel que es diu, no pel que ens conten. Prompte coneixerem si la forma d'abandonar la butaca presidencial és honrosa o per contra és passat a katana al costat de la seua cort.

Conten les males llengües que la partida d'escacs per fer-se amb el poder del club va començar fa molt, potser un dia festiu on el nostre enèsim elefant blanc va visitar el Palau per a arreplegar certa insígnia de mans del que diuen que mai li va acceptar. Entre canapè i copeta es va coure alguna cosa, i els ingredients de tal bullit es van comprar en una carrera de cotxes.

Intentar explicar, o entendre, els moviments de Soler és una cosa que done per impossible, és com embolicar-se en un discurs teològic dels què fan època. Potser algun dia ens assabentem de les veritables raons per les quals un home com Soriano va ser alçat al tron del regne per un home com Soler. Mentre arribe eixe dia, per al què escriu, Soriano és el penúltim error del Solar.

Posar-se ara a fer anàlisi de situació, a banda de cansar i avorrir al personal podria convertir este escrit és un text sense fi. Que la gestió ha sigut nefasta és un fet consumat, encara que pareix ser que per a uns la crisi no era excusa valida, i per a un altre si. Coses que té la família. Les herències també són motiu excusable de tota causa, encara que d'eixa herència fora vicepresident executiu amb vot favorable en tot consell celebrat, i destituït que no dimitit. Igual és que en el seu moment estava d'acord amb la redacció del testament, pot ser que fins i tot fora particep del repartiment que li ha tocat heretar.

En mans de qui o de quins acabarà el València? No se sap... de moment. La solució està clara, l'única possible, la lògica, és trobar un mecenes. Qui o entre quins ho porten és lo de menys. Posar-se a hores d'ara a criticar intervencionisme polític és ximpleria, des de l'OPA electoral que va portar als Soler ha existit, és lògic que qui pensa que es va equivocar amb l'elecció tracte d'arreglar-lo a lo gran, esta vegada si, apostant sobre segur. Tot lo demés en estos moments és secundari, ens juguem la vida i el tauró és el nostre únic salvavides possible. Qualsevol altra elecció seria traumàtica per a l'esdevenir de l'empresa deixant seqüeles difícils de curar en un futur. Soriano good bye.

4 comentaris:

Picadillo ha dit...

A Soriano nadie le obligó a coger la presidencia del VCF. Es mas, lo deseaba tanto que no tuvo en cuenta sus limitaciones, tanto personales como económicas. Ahora, en breve, cuando se demuestre que no ha podido ni podrá cumplir ninguna de sus promesas, deberá dimitir. No me canso de decir que me gustaría equivocarme.
Parece ser que hay varias ofertas por las acciones de Soler. Vamos a esperar, ya que no podemos hacer otra cosa, y a ver si los próximos dueños tienen mejores soluciones.

Juan Al ha dit...

¿Entonces la salida de Soriano está "embastada"??? :P:P:P

Lobo ha dit...

El caprciho de Soriano nos ha dejado en la UVI.

hoeman ha dit...

La clau no es troba en Soler... sino en la seua dona Consuelo. Si es pensa un poquet mal... titoti...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...