26 de gen. 2009

Emery i els errors del passat.

Ja comencen a escoltar-se veus que posen en dubte la capacitat de gestió i de control de l'entrenador sobre el vestuari. El fins a ací hem arribat que va soltar Unai en la posterior roda de premsa després del ridícul mallorquí pot tindre moltes lectures, bones o roines, segons es vulga, dóna per a interpretar. Però lluny d'interpretacions promíscues, els antecedents et porten a pensar que eixe “fins a ací” tinga les mateixes connotacions que va tindre l'altre “fins a ací hem arribat” de Quique, que a la fí li va costar el lloc.

Unai també es va assenyalar com principal culpable d'este desastre, si la gestió al capdavant del grup ha sigut la què sospitosament s'ha cregut sempre que ha sigut, òssiga, un calc de la del lerele, és una declaració que pren un cos i una importància majúscula. Ara cabrà veure si de veritat posa fi al seu mandat guiat pels caps de la família i comença a ser ell, o si per contra eixa emancipació del padrí i els seus amics acaben suposant els mateixos esperpènts futbolístics que li van costar a Sánchez Flores el seu càrrec. Un altre que es va fartar de ser un pelele en mans del vestuari per a acabar sent una víctima dels xics. Emery almenys s'ha donat compte als 3 mesos, no al tercer any com Quique.

Es conegut el descontent de la gent sana del vestuari amb la forma d'actuar d'Unai, degut al fet que sempre cedisca davant la tutela. Em pregunte si els sopars quasi setmanals amb el nostre ex-capità i senyores deixaran de celebrar-se, seria un gran pas… llàstima que siga tan tard, perquè potser certa gent que no juga estaria jugant, altres que ho fan fora del seu lloc ho farien en el del comensal, i uns pocs en comptes d'haver-se anat per la porta de darrere, potser estarien ací jugant i no ens haguera suposat un forat en la porteria tan gran.

Ens varen vendre fins a la sacietat que la culpa de l'espantall de la temporada passada era exclusivament de l'holandès errant, vitoles i salves per a Voro. Realment que l'holandès fóra quasi un inútil crònic no era l'únic problema, el de l'any passat va començar amb Quique, que va voler i no es va atrevir a carregar-se a més d'un, el llit se'l varen fer i perfecte. Que eixa mateixa gent continuarà enguany, no solament en la mateixa situació, sinó amb un rentat de cara de dimensions bíbliques, campanyes mediàtiques de redempció i amb la creença de ser els vencedors morals està portant conseqüències. Per a tempestes com esta fa falta un bon paraigües, la pregunta és si Emery va a tindre el suport de Fernando i del club en general si decideix donar un colp damunt de la taula. No se li pot deixar a soles en esta guerra, ni des del club ni des de fora. El bou ve de cara i cal agafar-lo per les banyes, o en cas contrari ens tornarà a cornear com l'any passat. Unai no estàs a soles.

3 comentaris:

Juan Al ha dit...

Lo peor es la sensación de otro año perdido sin meterle mano a la renovación de una plantilla que está acabada desde 2004.

V Molins ha dit...

Pero el problema, bonicos, es que no tenemos ni un euro para remozar plantillas...

El equipo va muy justo, sino están todos los titulares se vuelve mediocre. Eso lo sabíamos todos desde el principio.

Lobo ha dit...

Na, el punto de inflexión de Emery será cargarse a Maduro, a P. Hernández y a Guaita.

No hay pasta para revoliciones,pero aunque la hubiera no lo veo yo cono cojones para cargarse de una puta vez a los héroes del doblete y adyacentes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...