Els mals d'Emery poden augurar una espècie de Werder Bremen a la vora del mediterrani. Sabrà comprendre la filosofia d'Emery l'exigent afició valencianista? Podrà Mestalla suportar continuades pèrdues de punts que ja es donaven per sumats per plantejar partits extremadament oberts sense control algun sobre ells? Acostumats a l'alta competitivitat i a l'èxit més o menys continuat, caldrà vore el grau de paciència de Mestalla després de vore amb certa continuïtat presenciar partits tan incerts com una partida a la ruleta russa, on la victòria o la derrota depenga de la sort o l' infortuni cara a porta dels davanters.
Les crítiques a Emery han sigut escasses però sagnants, partits com el del Vila-real és un clar exemple de lo que ens espera, no sempre estarà Albelda de lateral dret que debilite la retaguàrdia, però sempre existirà un altíssim risc de derrota o remuntada. Anteposarà Mestalla l'espectacle al resultat? Anteriorment va saber fer la transició del futbol al resultat, degut més als èxits que va donar que a altra cosa, caldrà vore si l'espectacle sense èxit passa de la general acceptació ha la hirient desesperació. Confesse que com espectador este futbol m'agrada, i m'agrada per no sentir, veig espectacle, com una pel·lícula, quan es tracta d'un espectacle amb sentiment, em fa mal, si fóra argentí em titllarien de Bilardista, mentre es guanye…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada