La ressaca, eixa gran companya de festa, la dona silenciosa que t'espera sempre després de cada desliz per a recordar-te les golferíes d'una nit boja. Esta vesprada comença la particular ressaca del campió, si, no s'en recorden?, pareix mentida, he? serà perquè a molts mai els va interessar que este club fora campió de copa, però sí, silenciada i mancillada fou, però tenim una copa més. Encara que per a molts va suposar un glop de de verí que encara hui dia els corroeix per les seues entranyes. No suporten que certs personatges, eixos que no són del seu clan, alçaren una copa amb braçalets aliens, al comandament d'un entrenador diabòlic i amb uns dirigents satànics, la família és la família, ja ho deia Corleone.
Igual que la temporada passada, esta vesprada s'inicia l'aventura copera del VCF a Euskadi, esta volta contra un equip de tercera, a diferència de la temporada passada, i en una situació en el plànol social extremadament diferent, també és cert que haver emmordassat en forma de prebendes a la gossada ajuda bastant a la calma, caldrà recordar les cares i noms dels silenciats a força d'especiàs i euros, tal volta demà el negoci se'ls trunque i la seua supervivència els vaja en altre colp d'estat en el sé del club.
L'estadística diu que revalidar el cetre en la competició del K.O. és molt difícil, històricament sols uns pocs ho han aconseguit al llarg de les més de 100 edicions disputades fins a hui. Altre repte pendent d'este VCF, que llevat de dos cetres europeus en la UEFA, mai ha alçat de forma consecutiva dos títols, encara que de finals tenim experiència, tanta que fins en dós ocasions es van perdre de forma consecutiva tres finals.
Com va dir Emery l'altre dia, el Campió no pot menysprear la competició que defensa, un torneig que pot servir d'apaga focs, de paraigües, o fins i tot de guinda, un trofeu multi usos que mai ve malament alçar, i sobretot si véns de guanyar una que per gràcia i obra d'uns quants poc menys que va ser apestada, tant, que fins i tot costa recordar que este VCF eixirà a La Sasarre defensant la seua corona de campió. Els convide a tots eixos, que encara emanen espuma per la boca cada volta que recorden aquell fantàstic, emocionant i alegre 16 d'Abril de 2008, que es senten i gaudisquen, de tant exercitar l'úlcera, acabarà per donar-los un esglai.
Per molt que pese, eixa copa mai aconseguiran eliminar-la de les vitrines del club, ni escrivint llibres (finançats pel propi VCF) en el que es falsege l'història. Si pica, que es rasquen, eixe títol servirà per a no oblidar-nos mai d'uns quants, ni dels seus actes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada