Les Hienes també ixen de caça

Encara que parega mentida, l'estesa creença que les Hienes només són carronyeres i esperen a que altres acaben amb la seua presa per a aprofitar les restes no és del tot certa. Les hienes també van de caça, i en manada com els lleons, grans predadors, els reis. Però estes, a diferència de carnívors intrèpids i audaços seleccionen a la presa. No cacen joves i atlètiques gaseles, es centren en nous nascuts, o amb poques setmanes de vida, presa fàcil. L'altre sector preferit per a la hiena és el vell búfal o zebra, al que els seus dolorits ossos no li permeten moltes vies d'escapada.

En el món del colorin periodístic passa el mateix, però canviem animals per persones, encara que la seua covardia està a la par. Com aficionat i seguidor em resulta molest i a voltes fins a vergonyós haver d'aguantar minuts de ràdio escoltant escarnis públics, mofes i altres actituds covards i mesquines contra els febles de l'equip. La temporada passada i anterior, la moda era menysprear a EDU, fins a cansar-se, que és gratis. Esta temporada les tornes han canviat, i ara el mofat i ridiculitzat en plaça publica és Asier Del Horno.

No dic que Del Horno siga mereixedor d'elogi algú, el seu rendiment i trajectòria parlen per si a soles, encara que no es pot negar el seu “intent” encara que falt de la força de voluntat necessària. Personalment el que em molesta és la falta de gallardia amb la qual s'actua en casos com estos. És curiós que sempre isca malament parat i damnificat el feble, el que no arrossega masses de periodistes netejant-li el forigol o els que passen desapercebuts per a les masses de jovenetes humides.

Si haguera una lliga de llençar la papilla després de pegar-se quatre carreres, Del Horno seria líder indiscutible empatat a tot juntament amb David Albelda. No obstant això a l'últim no se li dedica ni una sola fracció de temps a tirar-li en cara el seu baix rendiment. Igualment passa amb Joaquin, eixe futbolista que solament dóna un rendiment òptim una volta al mes, i de vegades ni això. Podríem centrar-nos també en el cas Helguera, actitud lamentable, però que no ha sigut una excepció, ni ho és, en el vestuari. Este com Del Horno, ni comptava amb la simpatia de la graderia ni tampoc de la mediàtica, el tracte rebut ha estat contundent, al nivell de la seua actitud, però lluny de ser una justa tònica , és una excepció, Helguera no era l'únic “bufó” del vestuari, ni el que més “bobaes” feia… però si l'únic al que s'ha posat en la picota. Entenc que són negocis, no puc pretendre que un llicenciat en ciències de la informació siga un just notari de l'actualitat, quan no és més que un rebedor i donador de favors… però m'acull al dret de "pataleo", que és universal i gratuït.