El llibre de Robert Enke

No es pot usar un nivell de dignitat més gran que l'utilitzat per Ronald Reng a «Una Vida Demasiado Corta». El respecte i la delicadesa acompanya al lector durant tot el relat, fins i tot les comes no poden aguantar-se i acaben cridant-te que han sigut impreses amb dolçor. Tota una fita tenint en compte que l'autor va confessar que escriure el llibre va arribar a consumir-lo, a dur-lo a una dura lluita amb si mateix que el va fer rememorar una tragèdia que li tocà de prop fruit de la seua amistat amb el jugador. Un tipus, Enke, que si haguera pogut llegir-lo haguera donat les gràcies a Reng per una obra tan magna com esta. En idèntiques circumstàncies, tots voldríem que ens escrigueren així.

Absent de detalls escabrosos i de moments delicats el terror que tanca el llibre s'expressa a través de les línies en blanc que separen les frases i els espais buits al final de cada pàgina. La història del porter del Hannover contada a través de les seues notes és terrorífica pel que no diu, per eixos silencis que conviden al lector a la interpretació, a reflexionar fins a fer-li veure el món del futbol, a l'esportista d'elit, amb altres ulls. Eixe nu integral ens ensenya el rostre humà del tipus que veiem forjat en acer per la televisió, presentant-nos la mortalitat de personatges que tendim a creure que han estat ensamblats en fabriques i fets funcionar després d'accionar un interruptor. En cada capítol hi han convidats que acompanyen la història per a contar-nos que la por, l'ansietat i el xiquet perdut s'amaguen des del primer dia darrere dels rostres petris dels nostres herois moderns.

I això és el que la converteix en idònia per a fer-la d'obligada lectura a les acadèmies de futbol, en col·legis i redaccions. A més de quasi-biogràfica, esta és un obra didàctica que ensenya humanitat, que ajuda a entendre actituds que no tenen explicació a vista de roda de premsa, a veure al futbolista i a entendre totes les seues misèries, ens ensenya a desxifrar que hi ha més enllà d'una falsa postura pública. A vore al protagonista en totes les seues facetes. Però sobretot a enfrontar-nos a la magnitud de la vida, a com un detall, un mal dia, una frase expulsada entre pulsacions disparades pot enfonsar la més forta de les muralles. Al detall de les vivències que relata Reng s'amaga la debilitat del ésser humà davant les seues pors més íntimes.

A través de Teresa Enke el lector aprèn a patir per a fondre's amb ella en una abraçada arribats a l'última pàgina. La dona del protagonista és el punyal silenciós que et clava l'autor al cor conforme cauen els capítols. Et fa estimar-la, arriba a fer-te entendre a Enke i el seu fosc món, però aconsegueix que et dolga Teresa. Més que davant la cronologia d'una malaltia ens enfrontem a una tremenda història d'amor i amistat viscuda en primera persona. Això és el que fa tan gran a este llibre, la cruesa embolicada en dolçor que et relata el final amb una escena cinematogràfica que et fa tremolar de tanta senzillesa.