4 d’abr. 2013

Salvonos Power Electronics

El discurs de Varona a la seu de la Fundació, acompanyat per un extrem de la taula rovellat a manera de metàfora, va reunir tots els tòpics del governant novell al seu primer dia de classe. Al·legat a la pedrera – tan recurrent que duu ressonant per Mestalla des dels anys 70 en tot dirigent que es precie –, jura a la transparència – de primer de polític nouvingut –, anhel per acabar el nou estadi – proposició repetida per tot aterrat des del naixement del projecte – i un sens fi de bones intencions més. Una mica pobra per a la presa de possessió del president d'una entitat insolvent que posseeix la propietat d'un club arruïnat. Massa centrat a regar les oïdes dels pocs crèduls que encara no hagen sucumbit a esta onada de mesquinesa que es va iniciar al 2007 i molt allunyat de la situació d'estancament que viuen les dos institucions.

Potser siga el preu a pagar per arribar els últims a una orgia de mentides, i potser no haja sigut justa esta rebuda freda i descreguda, més amb el perfil professional de la majoria dels nous patrons. Però no és menys cert que ahir es van veure tics que no conviden a la confiança, tics massa repetits i observats amb anterioritat en altres ponderats. A penes tres hores després del seu nomenament ja havia qui es postulava públicament com a successor de Llorente en cas de... deslligant una reacció al propi club que va camí d'immiscuir-nos a una bruta i fastigosa guerra per la cadira presidencial. Un gest que podria explicar eixa fòbia a la venda de la propietat. Error massa significatiu en les primeres hores de govern com per a deixar-lo córrer, un gest maldestre que incideix encara més en eixa costum del dirigent local d'obviar els problemes reals de la SAD per a centrar-se en interessos personals, egos, i lluites intestines pel poder. La situació requereix més altura per les dos parts. I l'arribada urgent de diners.

Siga per error de càlcul, una provocació o per incontinència verbal – la qual cosa, quasi que seria pitjor – la Fundació deuria haver convocat una junta extraordinària i remodelar el consell – altament necessari a un club anquilosat en l'immobilisme – per a satisfer ànsies personals i col·lectives evitant patinades vàries i posicions de força surrealistes. Haguera sigut molt més sa que agafar de l'orella al president de la SAD a la vista dels mitjans presents i tancar-lo a un despatx, com volent escenificar un sord transvasament de poder. Molt més net que seguir pretenent dirigir el club amb comandament a distància. El temps de Llorente fa set anys que va acabar, encara que ningú es vulga donar compte. I el club necessita de gestors – com a mínim – del perfil amb els quals conta la nova Fundació, però amb un pla convincent que faça créixer a la institució i no minvar-la, la qual cosa ens duria a un abisme del que difícilment es podrà eixir.

Els nous dirigits de la Generalitat tenen un repte majúscul davant si. Guanyar-se la confiança d'una massa social – amb fets i no paraules – que anhela la dissolució d'un ens del que només veuen misèries i malsons, una massa social que ha d'observar amb massa freqüència com s'apel·la a ella en un absurd intent de parlar en el seu nom sense que ningú li haja preguntat que és el que vol. I ací entrem en una crisi social sense parangó. On el militant es topa amb l'absència d'un interlocutor vàlid que siga capaç de canalitzar una trista queixa. Els existents, viuen massa agafats pel poder com per insinuar un lladrament sense que els coste la vida.

Una caixa decreixent d'un club decreixent que juga a una lliga decreixent no pot ser qui sufrague el cost d'una operació que es va realitzar per a salvaguardar la imatge política d'un president valencià esquizofrènic i mediocre, quan la solució proposada per la SAD era presentar concurs de creditors i no una ampliació de capital parida des de l'inici amb la clara intenció de cobrir el sobrant mitjançant una operació pontejada. Si la solució màgica de la nova Fundació passa per enfonsar l'economia del club, arriscant el seu futur en posicions perilloses en la taula per a pagar accions, la graderia hauria de revelar-se de forma contundent. I més, si eixa oposició absent, una facció de la qual molt donada al pavoneig públic i altra partidària del silenci etern, demostren de forma irrefutable tindre solucions més avantatjoses per a totes les parts havent rebut un NO per resposta.

Per higiene institucional, hauria de posar-se fi de forma urgent a esta costum d'accedir al poder del València CF gratuïtament. Tot aquell amant de la cadira presidencial o pel control de la societat hauria de pagar per tal privilegi, i passar a la primera línia, no quedar-se en les ombres. Si el senyor Salvo vol ser ungit té la possibilitat de comprar accions, que no posseeix, i de rebot, convertir a Power Electronics – a la manera alemanya, tan preocupat ell de saber per què el Schalke ingressa més que el VCF – en un patrocinador-mecenes que reporte suculents ingressos anuals al club. I si no, ser capaç de trobar-los.

Per a desviar diners de la caixa de la SAD no fan falta tants tècnics. El repte està a fer créixer els ingressos d'ambdues institucions de forma independent, no transvasar a la manera Glazzer diners d'una propietat arruïnada per a sufragar els deutes d'un propietari insolvent. Cal gent que vinga a treballar i no a llançar un pols a Bankia utilitzant el futur del cub com a camp de batalla.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

un año les doy de tiempo. Me volveré a sacar el pase. Pero si esto sigue así, que se vayan a la mierda. Que se queden ese Valencia que no es mi Valencia, y quye mangoneen en un club con un estadio por acabar y otro vacío.

Yo quiero que el objetivo de mi Valencia sea luchar en lides deportivas y no pagar una deuda cometida y consentida por vendeburras, caraduras, abrazafarolas y espabilaos que nunca se han jugado su dinero y han vacilado y mangoneado con dinero que no era suyo.

Que les den.

Jose Ramón Fuertes ha dit...

es que es todo surrealista, hasta en un club de futbol (no sad) necesitas poner un aval millonario, reunir entre 5-10 mil firmas, presentarte, gastarte dinero en la campaña, que te voten y ganar.

Aquí ya no les cuesta nada mangonear, solo con ser el pelota predilecto del politicucho de turno.. y a jugar sin poner ni uno, sin arriesgar una mierda.. sin aportar nada... y encima van de sobrados y perdonavidas.

THB ha dit...

Lo bo del tema és que ara vorem quines cartes tenen els jugadors... Fernando tindrá l,inversor wue diu tindre?, ja está tardant massa en donar la cara i mostrar la poteta. Sesé está i se li. Espera? Pues també està tardant prou en eixir.

Estos de la fundació apleguen a cegues a un club de futbol, sense idea de futbol, sense saber que es el futbol i amb tota la penya veient-los com els soterradors del vcf. Algun amb unes ungules tremendes, provocant la dimissio de llorente quant ño mes sa haguera sigut anar de front.

A Llorente el farea bo o roin qui vinga darrere.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...