6 de set. 2012

Társilo a la cubana

Empantanat. Així es troba el panorama accionarial del VCF quatre anys després de la jugada més estrambòtica que s'haja parit mai a la vora del Túria. La falta d'altura, coneixements i nivell per a ocupar càrrecs tant en el club com en les seues empreses afiliades ha estat consubstancial al llarg dels temps, però mai va arribar el nivell que els amics del fundacional Társilo Piles van mostrar en l'estiu de 2009. La seua jugada mestra va resultar ser il·legal. Obligar al club a sufragar un crèdit pont mitjançant aportacions dineràries i a retornar en el futur els diners, amb interessos, als notables buscats per a comprar accions una vegada sanejades els comptes de la mercantil era molt bonic sobre el paper de l'estultícia, però irrealitzable en un estat de dret. Aquell salvavides d'urgència s'ha tornat en una taula putrefacta enmig d'un mar estret els cels del qual amenacen tempesta.

El temps de comprensió i gràcia té un límit, i máxim, quan este ha estat utilitzat per a conrear mentides, enganys, alimentar estómacs agraïts i estafar al aficionat sense el més mínim rubor. Dalport ja és història. Víctor Vicente ha mort, i els tribunals han fet pols a eixa torba d'assaltadors. No obstant això el garbull accionarial que va veure la llum en un despatx a la calor del whisky s'ha enquistat de tal manera que amenaça amb transformar-se en una empresa de dubtós final. El fantasma que tan recurrentment es trau de l'armari per a fer callar veus i justificar (in)accions té el mateix efecte que el mite de l'home del sac sobre un adult de 30 anys. I resulta altament ridícul a estes altures.

Passivitat és el verb conjugat pel patronat. Un patronat on la majoria de membres no ha formalitzat durant este període de temps el seu càrrec, a més de que una part important va dimitir del mateix sense trobar encara substitut. I els que encara ho són, ni acudeixen, ni se'ls espera. De facte, la fundació és dirigida per la comissió de gestió que formen Manuel Llorente, Andreu Fajardo, i en els seus temps, Javier Gomez. És a dir, el consell d'administració de la SAD. Juntament amb algun que altre patró designat pel club que ha acabat recalant en l'entitat.

Mentre al abonat medi se li ha negat durant molt de temps la possibilitat de comprar accions mitjançant l'engany – Com va confessar el propi Piles, mai van acudir a la CNMV, passant-se quasi tres anys repetint fins a la sacietat estar pendents d'un fullet per a poder vendre al públic els títols – en les juntes d'accionistes diverses societats de nova creació, els fins de les quals es desconeixen, acudeixen per a delegar accions de nova compra al consell d'administració, així, com fan varis dels representants de capçalera del club. Encara que estos, es suposa, les obtenen com a pagament de deutes i favors, podent-les vendre en el futur. A qui?

La Fundació VCF , és ja un ens prostituït en esta nova etapa que viu allunyat de l'organització viva i social que va arribar a ser baix la direcció de Mariola Hoyos, quin pecat va ser oposar-se a que dit organisme es convertira en el que ha acabat sent, un mamotret sense vida el qual només es utilitzat en favor d'uns pocs. Seria erm atribuir a la incapacitat dels seus membres l'obtenció de solucions, ja que mai les van buscar. El president a sou de la nostra caixa amiga espeta amb entusiasme que el problema és de la Fundació, no seu, ignorant el lloc de poder que ocupa en l'organigrama de la mateixa i la repercussió que tindrà en el futur del club i en el seu propi.

El fracàs d'esta operació, que tot apunta que acabarà baix titularitat pública o pontejada per mans amigues, per a major vergonya de tots, no soles és atribuible a uns fracassats sense benefici posats a dit al capdavant de l'ens, sinó també de la societat empresarial i política valenciana, altament acomplexada, acritica e incapaç. La solució al problema s'ha convertit en un problema en si mateix mentre el món mira cap a altre costat com si no passara res.

Este assumpte, com el de New Coval, mereix una explicació clara i concisa de forma pública. No més silencis còmplices, ni mentides subvencionades. Solucions.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Para pedir el regreso al Banco de Valencia tras una excedencia de 20 años y poder cobrar así las suculentas indemnizaciones y jubilaciones que van a plantearse si que ha estado listo y rapido el amigo Piles. Para lo demás no, pero para trincar pasta para sus bolsillos estos no pierden el tiempo, ni se hacen los tontos.

Pilgrim ha dit...

Bañuelos se gastó 400 kilos en Brasil comprando empresas, va de inversor en Barcelona World con más de 4000 kilos... aqui ni dios compra parcelas ni acciones.. esto acaba en manos de la generalitat o haciendo otro Calabuig que tengamos que pagar nosotros (o sea el VCF, venderemos jugadores para pagar acciones)

Anònim ha dit...

Buen artículo, aplausos

Anònim ha dit...

Esta situación está reflejando un fracaso total de la SOCIEDAD VALENCIANA en general: entes públicos, burguesía, empresas, medios de comunicación y gente de a pie.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...