El comboi que creua la llengua de ciment polsegós que exerceix d'autopista passa desapercebut entre la població per ser una estampa quotidiana. Anirán a una fabrica de cosir, o a creuar la frontera, per a formar part de les llistes d'esclaves sexuals que infesten els locals d'oci tailandesos. És el pensament que ocupa les ments de qui les observa. En un país on l'edat mitja de la seua població tot just arriba als 22 anys la vida apenes té valor, i la dona, és entre tots els elements de la societat la menys respectada. El seu final no és altre que acabar sent venudes a les màfies pels seus propis pares en canvi de diners amb els quals poder subsistir. O en el millor dels casos, mal viure en els carrers.
El vell aeroport militar de Battambang – segona ciutat del país – és un vetust record de temps passats banyats en sang que exerceix hui de refugi per a milers de joves cambotjanes. Les abandonades pistes, que en altre temps rebien carregaments de presoners per a engrossir la demència dels Jemeres, servixen de plataforma per a un grup de xiques que ocupen el temps, gràcies a la fundació SALT, pegant puntades a un baló m'entres s'instrueixen en el bell art del futbol. Una pràctica, com quasi tot el que realitza una dona en aquell país, mal vista entre l'escassa població adulta, que amenaça amb esborrar els seus rostres amb àcid.
Aquelles que arriben en furgoneta són les més afortunades. Els sostres del complex donen cabuda a unes cent xiquetes que no tenen esperança de sobreviure si abandonen el recinte a causa de les condicions dels seus progenitors, que en la majoria de casos, jeuen mutilats, víctimes de les mines en els camps d'arròs. Per a elles, Battambang exerceix de refugi. Desproveïdes de tan bàsic dret en el seu entorn, allunyades dels tentacles de les màfies, tenen accés a l'educació i aprenen un ofici quan unes botes no ocupen els seus peus.
Les Mighty Girls – nom que rep el programa – les va rescatar de la perdició per a enorgullir-se hui dia de ser el primer equip femení que va veure la llum a Cambotja, on moltes de les seues integrants formen part d'una recent creada selecció nacional. Apadrinats per la FIFA el programa els ha dut fins i tot a aconseguir beques per a passar llargues estades d'acollida al Regne Unit i USA, arribant a competir en l'estranger en tornejos amistosos. Les més veteranes inicien els estudis per a obtindre la llicència A de l'organisme mundial i poder exercir d'entrenadores per a continuar la tasca de la fundació en altres regions d'un país que conta amb més d'un terç dels xiquets malvivint en els carrers.
(*)Encara que de procedència estrangera, la fi última de l'ONG és deixar en mans dels cambotjans la gestió i organització dels seus programes. Pots ajudar a SALT a complir els seus objectius ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada