10 d’abr. 2012

El turc que va vindre del silenci

D'ell no diuen res les cròniques, com tampoc ho van dir després de San Mamés. Mentre la premsa basca destacava el treball del otomà, en la local, soles es parlava de Soldado. Topal ja està acostumat a viure entre les ombres que li van regalar uns focus decidits a donar-li l'esquena. Víctima d'una cerril exaltació de velles glòries, pel que van ser i no pel que són, mai serà protagonista d'una portada, ni la seua figura, complimentada amb els vítols que solen regalar les bones actuacions sobre el camp. El turc exerceix d'imant en la medul·lar per a fer brillar als seus companys, els autèntics benefactors d'un treball fosc que mai li ha premiat amb la continuïtat en l'onze, a pesar que les seues incursions en l'equip han coincidit sempre amb la millor versió del VCF sobre el tapet verd. Serà casualitat.

Soles una escapada al mont d'Emery li ha permès repetir, oportunitat aprofitada, com quasi sempre, per a deixar clar el que soles els negacionistes són incapaços d'albirar, la tremenda superioritat física, tàctica i futbolística d'un jugador al que se li menysprea des del arribisme que atorguen posicions aferrissades en defensa d'un interès erm. Amb l'elegància de qui vesteix amb frac el migcentre imparteix magistrals lliçons de com traure el baló jugat des d'arrere, amb una pose fina i mostrant una fredor a prova de bombes, traça elegants paral·leles que doten de criteri la construcció del futbol valencianista, massa torpedejat per pivots que com única virtut llueixen múscul i potència en el tir.

Topal, com ho va se el seu idolatrat Vieira, viu en la indefinició que dóna el motle del talent a certs jugadors. És defensiu u ofensiu? O les dos coses a la vegada?. Allunyat de l'estereotip del stopper convencional – rude, maldestre amb el baló i amb el físic com única arma – se li acusa en massa ocasions de no escometre els populismes típics del càrrec. Encara que a ell no li fan falta. Allunyat de la carrera tribunera i del aspavent demagog que té com única finalitat eixir retratat en la televisió, el ex del Galatasaray mana des de la diplomàcia. Corregeix la posició dels seus companys sense crits, demana calma a eixelebrats extrems des de la tranquil·litat, i ordena la seua defensa amb discreció. Gestos més propis d'un diplomàtic que d'un obrer del futbol, i amb tot, roba esfèrics amb la precisió d'un cirurgià. Amb Topal no va el pegar puntades.

Els seus avanços amb la llengua castellana li han permès soltar-se, sobre el camp li veem parlar, gesticular i manar més que en el passat, assentat en el que sembla ser l'inici de la seua maduresa futbolística assumeix amb resignació un paper secundari que ningú en el seu sa judici pot entendre. Potser siga una injustícia, o potser una forma subtil de protegir a un jugador al que la feroç critica no li permet incórrer en algo consubstancial a la vida d'un esportista, el altibaix. Superades les tribulacions personals que van fer sotsobrar la seua carrera, la consagració del turc que va vindre del silenci la va obtindre en el Bernabéu. Elegant en la marca, contundent en la contenció de l'enemic més perillós al que va assecar sense faltes ni targetes – cosa que no poden dir altres – va brillar amb llum pròpia en un dels millors encontres realitzats pel VCF en les últimes tres temporades.

El mig centre més acord a la filosofia que intenta implantar un Emery que va decidir abraçar el cos del delicte a la recerca de protecció ara pot lluir-se una vegada el míster, veient-se en el carrer, ha decidit deixar de trair-se i apostar pel meritatge esportiu. Una llàstima tot este temps perdut. El turc mentrestant seguirà ací, treballant en silenci, exercint amb criteri el seu ofici per a que uns altres es duguen les portades. Encara que no tinga ningú que li escriga, ell seguirà complint.

4 comentaris:

Lobo ha dit...

Magnífico Desme. Aunque has tenido que hacer un gran esfuerzo diplomático para ensalzar a Topal sin siquiera nombrarlo, hay que hablar de Albelda y su reinado envenenado, ése que le ha tapado por decreto Ley y con la aquiescencia de los medios, que ahora ya, al fin, empiezan a reconocer al turco su enorme calidad, aunque en muchos casos a regañadientes y por que no hay más cojones. Ha tenido que hacer un partido grande ante un grande, con un resultado meritorio al menos, para que así sea, para que se hable de la consagración de Topal y se le dé el espaldarazo que necesita su figura, cuando muchos, hace mucho, ya veíamos que dejarlo en el banquillo era una irresponsabilidad y casi un crimen, y más para mantener en la plantilla a un jugador acabado, pinturero, efectista y canchero que no da, ni puede dar ya, ni un cuarto de lo que da Topal. Esto es el VCF, y así nos va.

Por cierto, Topal sí es claramente MD defensivo, aunque con claras aptitudes creativas, no como le otro. el que no estaba claro si era una cosa u otra era M. Fernandes, un MC polivalente y con muchos quilates, damnificado del aparato albeldista, que fracasó en este VCF igual que ha estado a punto de hacerlo Topal.

THB ha dit...

Bé de Topal hi ha molta gent que ho porta veient fa temps, de fet està es la segona entrada que li faig, la primera va ser el seu primer any i més o menys vaig dir algo paregut.

Ja sé que es defensiu, però per eixa faceta creativa, molta gent no el veu "un albelda", directament el repudien perquè no pega puntades, ni pega crits, vamos, per no ser un clon del sis.. quan no te res que vore i probablement este siga molt millor futbolista precisament per tindre classe i no necessitar de la puntada i la testosterona per a eixir airós d'una situació.

Pillgrim ha dit...

El problema que le veo a Topal es que se lesiona enseguida, que si un golpe en el pie, que si un pinchazo en la pierna que si sobrecarga en el abductor...

si no fuera por eso estaría jugando con la punta la polla desde el primer día.

Jose Ramón Fuertes ha dit...

A Topal lo van a mirar con lupa por el affaire Albelda. Ayer ya preguntó a Emery un piriolisto en la rueda de prensa por "los errores de Topal".

Impensable la misma pregunta si el que hubiese fallado hubiera sido El Llagrimetes.

La pregunta fue patetica, además insinuó que los errores de topal (?) casi costaron dos goles (?) además del encajado (?) , vamos, poco más y le tira le acusa de matar a manolete.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...