Els patrocinis sostenibles

Sent els clubs que menys ingressos perceben de les televisions, com és possible que la Bundesliga tinga sis entitats entre les 20 que més facturen a Europa.? Després de l'explosió de la bombolla televisiva a principis del segle XXI les societats alemanyes, al costat de la pròpia lliga, van establir uns criteris d'equitat per al nou repartiment audiovisual que respectara un principi bàsic: el de no cobrar més del que genera l'explotació dels drets en les plataformes digitals. Des de llavors els ingressos per este concepte ha passat de suposar el 55% del total a no sobrepassar el 25% dels mateixos.

Aquell sacrifici va acabar amb la presència dels clubs teutons en les competicions europees, deixant en l'oblit els vells dies de dominació continental, suposant un cost elevat en el plànol esportiu. La pèrdua de potencial econòmic va derivar en el cessament de l'arribada de jugadors estrangers de nivell induint a l'eixida d'aquells que ja residien en la lliga. Un xicotet pas enrrere que els va dur a adoptar un model de negoci que els ha situat, dotze anys després, dos passos per davant de la pràctica totalitat dels clubs.

Des d'un prisma global i esperonats per una federació que va imposar severes normes de rigor econòmic, es va impulsar a les societats a emprendre un pla d'expansió comercial que els reportara majors ingressos, tenint com eix principal d'esta política els seues espectaculars i moderns recintes esportius. Dits ingressos comercials, en poc menys d'una dècada, han passat de suposar el 20% dels guanys dels clubs a representar el 56%, el que ha degenerat en una diversificació del seu model de negoci que situa al campionat alemany com l'únic rendible del món, superant en ingressos per patrocinis a la pròpia Premier League.

I tot amb un “Arena” com a punt d'inici. Encara que estos moderns estadis no solament són una font ingent d'ingressos directes e indirectes, sinó que també produeixen elevats costos, tant de construcció com d'amortització i de gestió diària. A més, els diferents acords comercials que generen estan sotmesos a les inclemències de la conjuntura econòmica global, com ja va patir el propi Schalke quan l'empresa tenidora dels drets d'explotació de les llotges VIP va tancar després del octubre negre de 2008, provocant un forat en el club de 20 milions d'euros que prop va estar de suposar un descens administratiu. Este risc cada dia més latent està duent als clubs a vendre cada vegada més paquets comercials, sent habitual que empreses com T-Home desemborsen de mitja tres milions a les institucions punteres per tindre l'exclusivitat de les xarxes Wi-Fi i 3G en els recintes, així com posseir còrners en els anells interiors des dels quals vendre els seus productes de telefonia als milers d'aficionats que acudeixen els caps de setmana als estadis.

Este nou pla d'explotació comercial està duent a la Bundesliga una nova modalitat d'ingressos que són generats pels ja coneguts com Patrocinis Sostenibles.

Un nou model que no solament aconsegueix reduir a la mínima expressió les despeses en manteniment de les instal·lacions, augmentant amb això els ingressos nets que generen, sinó que contribueix també a respectar el medi ambient reduint les emissions de CO2. El projecte més ambiciós en dit aspecte va sorgir en Bremen fa dos anys. El Werder, de les poques institucions que encara posseïen un estadi clàssic, va cercar una solució per a mantindre el seu nivell competitiu augmentant la capacitat econòmica. La solució més viable que es va plantejar va ser la remodelació del Weser des d'un prisma "verd". L'acord arribat entre club i empreses ( EWE i SWB ) va trobar en una coberta trufada amb 200 mil plaques fotovoltaiques el finançament necessari per a escometre l'obra i generar, venent l'explotació energètica, ingressos suficients per augmentar la capacitat financera de la societat anònima esportiva.

Esta classe d'acords en poc de temps han passat de ser puntuals a estendre's com la pólvora. El Borussia Dortmund a finals d'any va signar un plà d'actuació amb Q-Cells per a instal·lar en els 80 mil metres quadrats de la coberta del Iduna Park plaques energètiques que no solament sufragaran el cost energètic del recinte, sinó que a més generaran al club nou milions d'euros anuals per la cessió del sobrant. De la mateixa manera, en este 2012, el Bayern va arribar a un acord similar amb Imtech, empresa establida a Hamburg i posseïdora del naming right de l'estadi del HSV, per la qual, a canvi de quatre milions d'euros, es farà càrrec de l'explotació energètica del Allianz Arena, projecte que compartirà amb la xinesa Yingli Solar, que el passat estiu va arribar un acord amb el club bavarès a raó de dos milions d'euros per promoure iniciatives verdes en el recinte muniqués.

Hui dia l'explotació energètica dels nous estadis s'està erigint com una nova font d'ingressos, que deixarà molt prompte la venda dels drets del naming en un segon plànol. Leverkusen i Hoffenheim també han signat acords d'esta indole, i pròximament el Colònia farà el mateix re-negociant amb el tenidor del nom comercial del estadi - RheinEnergie - el seu contracte, que aconseguirà triplicar de cara a la pròxima temporada.

Estem davant el naixement d'un model de negoci, o davant l'inici d'una nova bombolla en el centre d'Alemanya.?

La realitat és que les empreses energètiques són un dels pilars fonamentals en l'economia germana, tenint el seu menut paradís terrenal en les regions del Rin i del Ruhr. De moment, mentre este fenomen es va assentant en el futbol centre-europeu, les entitats han trobat una forma ecològica i simple per a multiplicar per dos els ingressos que generen els estadis, i de passada, estalviar-se el rebut de la llum.

Altres articles relacionats: Diners baix les pedres