22 de set. 2011

Sense ser res, ja és molt.

Les sensacions, eixe calfred mental que colpeja la nostra consciència per a advertir-nos d'indicis sobre conductes, bones o dolentes. A pesar de lo tempraner del any futbolístic, jornada quatre, indicatiu de res, lo que transmet este equip són més que bones sensacions. Mancat de profunditat a canvi de guanyar més possessió de baló?, potser. Pesadesa de cames que ens fa patir en els últims 25 minuts de partit?, tal volta. Però el treball i l'actitud del grup recorda a temps passats, a temps passats molt recents i més gloriosos.

En els detalls es pot albirar la grandesa de moltes coses, i el d'anit, és un partit replet de detalls per a aquells ulls que vulguen perdre el seu temps en analitzar-los. Xicotetes mostres com el gest d'Albelda amb Jordi Alba després d'una gran acció en les seues tasques defensives deixen veure un ambient intern desconegut en els últims temps, mai abans vam veure gestos d'afecte o afinitat sobre el tapet entre companys. Que Mathieu pose l'estadi en peu en la seua eixida del terreny de joc és altre indicatiu, com la nova actitud de Banega, eixe menut i regordet rebel que amb els seus desquiciants gambeteos va fer ballar al seu voltant a la crem de la crem del hedonisme blaugrana. Potser la seua implicació siga el detall més a tindre en compte. Amb ell el València és doble València, i això soles són bones notícies.

Encara que per a detalls els nascuts des de la banqueta. Quantes vegades s'haurà vist obligat Guardiola a modificar el seu sistema en ple partit per a no morir en mans del seu contrincant?. Siguen les que siguen, moltes d'elles les ha protagonitzat Emery, tant el passat any en el Camp Nou com anit en Mestalla el Barça va haver de reinventar-se sobre la marxa per a no naufragar, la diferència entre l'èxit i el fracàs del plantejament uanistic es diu Messi, un nanet que desequilibra la balança en el moment més critic d'un partit, i que anit, gràcies a un efectiu parany muntant ad-hoc va estar tot l'encontre desquiciat. És de justicia reclamar la figura d'un entrenador que de vegades se'ns oblida que va arribar al València amb 36 anys, amb una sola temporada en primera divisió i amb soles quatre d'experiència en les banquetes. A pesar de les seues manques prou acuciades, que li han dut a cometre errors d'embalum, any a any ha anat millorant com a tècnic. Malgrat tot encara li queda camí que recórrer per arribar a ser eixe gran entrenador que se li exigeix.

En altre detall podem veure a este nou València de centrals amb qualitat i eixida de baló. El 2-1 ens deixa dos minuts de possessió des de que Guaita lliura l'esfèric fins que Pablo Hernàndez introdueix la pilota en la porteria, un gol a lo Barça davant un Barça que va veure la jugada sense ser capaç d'obstruir-la. Encara que el detall més profund de tots ho protagonitza Soldado, sense el seu error s'hauria guanyat el partit complint amb aquella màxima històrica que diu que per a vèncer als blaugrana hem d'anotar sempre un mínim de tres gols. Però inclús amb errada o sense ella, ens han deixat veure un equip que, malgrat l'accident de Genk, ha donat un pas endavant en actitud respecte al passat.

El d'anit va ser el primer d'una sèrie de partits de màxima exigència que situaran a l'equip en la seua veritable dimensió. El Dissabte en el Pizjuán davant la nostra particular bèstia negra tenim el gran examen. Que no es quede tot en sensacions.

6 comentaris:

cheblogvalencia ha dit...

Ojalá no sean solo sensaciones. Grandes detalles has observado. Yo no confiaba en Albelda, sinceramente, pero este año hay que reconocer que está mejor. Y ahora es cuestión de dejar las críticas prejuiciosas antes de los partidos sobre este o aquel, y que juegue el que crea Unai.

Es un año para creer en el técnico y desearle mayor suerte en este tipo de partidos. Porque como dices vienen unas pruebas de nivel muy importantes y esperemos que no se quede todo en flor de un día.

Pillgrim ha dit...

Si Banega sigue en este nivel lo vendemos, aunque sea al Anzhi, por 30 kilos.

Anònim ha dit...

Esto está escrito como el culo

----------
És de justicia reclamar la figura d'un entrenador que de vegades se'ns oblida que va arribar al València amb 36 anys, amb una sola temporada en primera divisió i amb soles quatre d'experiència en les banquetes. A pesar de les seues manques prou acuciades, que li han dut a cometre errors d'embalum, any a any ha anat millorant com a tècnic. Malgrat tot encara li queda camí que recórrer per arribar a ser eixe gran entrenador que se li exigeix.
-----------------

que lo sepas, vuelve a dar clases de gramatica.

Anònim ha dit...

Al del comentari: està prou millor que els teus texts, que no es publiquen enlloc. Si no t'agrada el que escriu Desme, no ho lliges i en pau.

THB ha dit...

hei tranquil·litat, que no pasa res. Tinc els meus dies , uns ho faig millor altres menys.

el pròxim serà millor i en pau.

rourevalencià ha dit...

Anònim,

l'article està de puta mare cosa que no es pot dir del teu valencià, a millorar ;)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...