29 de març 2011

Jonas, brotes verdes fritos.

És poc usual trobar a una persona normal en un món tan allunyat de la realitat com ho és el futbol. Jonas Gonçalves trenca amb el clixé que arrossega el futbolista d'èlit, i máxim si este és brasiler. Confés aficionat a la lectura, amb inquietuds, i estudiant de farmàcia, el nou davanter del València amaga en la seua biografia una apassionant història de superació i lluita contra els elements. No va ser fàcil als seus 14 anys, en un país on els xiquets naixen pegats a una pilota de cuir, triar els estudis en detriment dels camps de futbol. Els innombrables e infructuosos intents per ingressar en les més afamades escoles dels principals clubs de Lamas prompte li van fer entendre que l'esport que Pelé va convertir en art no formaria part del seu futur. Aplicat i bon estudiant com era, es va construir una brillant carrera acadèmica, aconseguint arribar a la universitat en un dels estats amb major índex d'analfabetisme del món.

En el campus, entre classes i exàmens, va triar el futbol sala com a passatemps per a matar el gusanet. Amb companys de facultat, entre amics, va caminar competint en les lligues universitàries, aliè al futur que el futbol li tenia reservat. I va ser ahi, en “a canchinha” on va rebre la notícia que donaria un gir de 180º a la seua vida. Les imperioses necessitats que acompanyen a la vida en una nació subdesenvolupada li van obligar a abandonar la carrera estudiantil per a regressar a la seua població natal. Amb 20 anys, en el Guaraní, casa de Careca, va contribuir a la lluita aferrissada que mantenia la seua família amb la penúria de l'única forma que sabia. Després de superar dures proves, va aconseguir fer-se un lloc en el roster, i amb les deficiències físiques que comportava no haver practicat el futbol des de xiquet, va anar aplicant la depurada tècnica que li va regalar el futbol-sala.

Aguerrit, compromès, feroç, oportunista sobre el camp i una innata capacitat per a fer gols van fer que les mirades dels principals clubs paulistes es centraren en ell. Va ser el Santos de Wanderley Luxemburgo, tot just un any després de tornar al món del futbol, qui li va convèncer per a que fitxara pel millor conjunt santista des de l'època d'O Rei. Era la primera divisió, era una de les més mítiques elàstiques del futbol mundial, era l'èlit. Jonas ho tenia tot, però prompte el seu passat se li tornaria en contra per a posar en perill la seua estada en el paradís. L'altíssim ritme de competició i uns entrenaments exigents, com ho són tots els del futbol professional, van acabar encebant-se amb el seu cos, la seua no preparació des de xiquet en la pràctica futbolística era un handicap. El càstig per la seua sobtada arribada a primera li va costar any i mig de retir, on va haver d'emmotllar la seua musculatura i crear del no-res un cos nou que li permetera jugar al futbol de forma professional. Va abandonar el Santos per a recalar, previ pas per Gremi, en la Portuguesa, en la segona divisió, on engegaria el seu nou xassís.

A edat tardana, patint els infortunis que soles estan reservats per als menys aventurats va arribar Jonas a Porto-Alegre, amb tot just 23 anys i sense curriculum en el món del futbol. La seua vida, un tremend carrusel de superació, li tornà amb èxit l'esforç i tenacitat emprats. Bota d'or sud-americana, debutant amb la canarinha i donant el salt als seus 26 anys al futbol europeu. Justa recompensa per a una existència en constant sacrifici. Este guerreiro encara té un repte major, com li va ensenyar la vida, a Europa ha de vèncer altra guerra, altre futbol que conèixer, una batalla que li suposarà esforços com els que va viure en Guaraní. I ja ho va demostrar en els seus escassos minuts jugats a València que està disposat presentar batalla, malgrat les lògiques dificultats que comporten el ritme i estil de joc del vell món.

Jonas es defineix com un jugador que agrada més de jugar entre línies, de buscar una paret, combinar amb el company i a contribuir en el joc del equip. No és, com ell diu, un jugador de posició fixa en el camp. Poc hem vist fins ara, però els seus moviments acompanyen a la seua biografia, lluitador incansable, treballador i solidari amaga en les seues botes un potent xut i una habilitat especial per al regat. La vida del Meteoro do Paixao és un constant descobriment del que esperem ser també conscients en Mestalla. De moment, el brasiler està complint amb la seua comesa.
El quote.

Jonas te un punt feble, ja en brasil, a pesar dels seus abundants registres golejadors, te fama de "fallon". Un partit de Copa Libertadores amb Gremio fa uns anys li va suposar el sobre nom del pitjor davanter del món, va ser gràcies a errar tres gols cantats a porta buida. Una espècie de tic que arrossega des de sempre. Un tret que ja varem comprovar l'ultima jornada de lliga davant el Sevilla.

3 comentaris:

rourevalencià ha dit...

li va suposar el sobre nom del pitjor davanter del món,

Va ser el Mundo Deportivo.

Valent ha dit...

No, he llegit la noticia, i el Mundo Deportivo en cap moment li diu "el pitjor davanter del món". Es va tergiversar en Sud-americà.

Pillgrim ha dit...

Yo creo que nos han venido lo que no es. Jonas para el futbol de aqui tiene más pinta de segundo delantero, o hasta media punta, que de 9 puro.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...