31 de març 2011

Benitez ja no és dels nostres

Benítez sempre va saber dirigir les rodes de premsa al seu antoll, de forma sibil·lina algunes vegades, de forma forçada altres, – com aquella dels dos mesos d'aguantar-se-, sabia entabanar als preguntadors amb les seues respostes, fins que la mateixa acabava recorrent la llera que prèviament havia traçat en el seu despatx. coneixedor en tot moment del discurs que calia transmetre, com fi i rau espadatxí, guanyava el duel sense aplegar a desenfundar. Passats els anys ha millorat la seua tècnica ajudat per l'angost món de la crítica britànica. Les últimes entrevistes han sigut una classe magistral de comunicació, llançant múltiples avisos a navegants, com qui no vol la cosa, i advertint a ociosos gestors per a evitar que alcen els seus telèfons si no és per a satisfer al peu de la lletra, i sense condició alguna, tots i cadascun dels seus desitjos.

El document que va emetre GolT ens deixa veure a un entrenador obsessionat en la busqueda del reconeixement a una trajectòria. Els pilars en els quals s'assenten les seues aferrades ànsies de permàneixer en la Premier League -recordem que ha fixat la seua residència en Liverpool-, són els del respecte i l'admiració, amb les que compta en aquelles latituds, negant-se-lis en altres. Sorprèn el grau d'integració en la cultura anglesa de la seua família, quasi assimilació es podria dir, situació de la que fa bandera Rafa, deixant clar que aquell que pretenga traure'l del Regne Unit haurà d'esforçar-se. Discurs amanit amb la nefasta experiència a nivell personal que van patir els seus a Itàlia. Anècdotes de capçalera que xoquen amb les inicials bones intencions al ser qüestionat sobre un possible retorn a la LFP. A bon entenedor…

De moment Paul Giblin és l'únic que s'ha atrevit a relacionar-lo amb un club, el Aston Villa. Els Villans, segons el citat periodista, li haurien oferit a don Rafael allò que anhela, que no és altra cosa que un projecte seriós i bé definit, acompanyat de la corresponent quota de poder necessària per a construir amb total llibertat, i a llarg termini, un equip guanyador. Ja que com va apuntar en la televisió de Roures, ha demostrat al llarg de la seua carrera que hi han diferents vies per arribar a l'èxit, encara havent de lluitar amb el hándicap de la inferioritat pressupostària. Potser la seua aventura italiana – on solament va exercir d'entrenador ras- li haja ensenyat que certes altures no estan fetes per a un tipus com ell, almenys, sense contar amb la seguretat que et dóna la gerència en l'apartat esportiu, deixant constància, que la seua carrera va començar, i finalitzarà, en un país anomenat Anglaterra.

No cal culpar-lo, Benítez és conscient que soles va existir després del fitxatge pel Liverpool. Anterior a això ell no era “madrileny” (recalcant el terme a foc) ni el Pool va ser Spanish fins a l'arribada del sobrevalorat Fernando Torres a Anfield, soles en eixe moment les seues vicissituds van ser rebotades en tots els informatius esportius del cap de setmana d'este país. És la llei del centralisme, o eres dels meus o no existeixes. Amb estos ingredients és d'entendre que l'edició de l'entrevista realitzada pel citat canal soles es centrara en els trofeus britànics e italians aconseguits pel preparador.

Encara intentant-lo, la replica en ceràmica de la famosa bufanda taronja amb la qual va ser obsequiat per la Peña Valencianista per la solidaritat, va traure el cap en un plànol, mostrant un lloc central en la vitrina de trofeus on descansen les dos lligues que li va guanyar al faraónic Reial Madrid de Florentino, i que gràcies al reportatge fotogràfic de M.A Vara en AS, sabem que existeixen, per molt que GolT en el seu espai, fera apologia de la seua estada en UK, soles desviant-se per a tocar, com manen els cànons, el merengue i al xiquet. El cántic que Mestalla va crear per a Benítez segueix retrunyint entre les velles graderies del santuari de l'avinguda de Suècia, per molt que estos ho vulguen silenciar a força de tòpiques mentides. Rafa mai tornarà, però per a nosaltres, seguirà sent dels nostres.

2 comentaris:

Ángel Ruiz ha dit...

Nosotros nos perdemos un gran entrenador y el se pierde un gran clima, una gran gastronomía, una gran afición..

Valent ha dit...

No li he vist jo massa preocupat pel clima ni la gastronomia.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...