Lo que toca fer no sempre és lo que es fa, ni lo que es fa és sempre lo que cal fer. El futbol llatí és pur caos, un tio-viu d'anades i vingudes, sense sentit moltes d'elles, un pensat i fet que no ens deixa parar-nos a pensar en les conseqüències. El model capitalista té molt d'açò, no concep un creixement pausat i ordenat, ni en estructurar un futur lleial a uns ideals sostenibles, és el hui i ara, el guanyar ràpid i sense esforç, pura vorágine exempta d'escrúpols. Encara que la situació del club siga ideal per a abraçar-se a un model, és al mateix temps, un model utòpic al que mai ens unirem, sent, potser, el més indicat en estos moments per a estructurar d'una vegada per sempre una entitat freturosa d'estil.Hui el club està en situació per a trobar al seu primer mànager. Sense director esportiu, amb una secretària tècnica baix mínims, tant en personal com en recursos, una escola escapçada i en mans d'un comptable, amb cada dia menys professionals i patint un èxode de talent sense precedents a Paterna, amanit tot amb un primer equip en constant regeneració, sense personalitat, i sustentat per una economia de guerra. Este és sens dubte l'escenari idíl·lic per a parar, pensar e iniciar un nou camí. Tenim una fulla en blanc davant de nosaltres en la qual dibuixar, per primera vegada, allò en el que volem convertir-nos, traçar el camí pel qual volem arribar a la destinació desitjada.
Diuen els savis que les crisis són ideals per a reinventar el món, per a començar de zero i millor un camí en comú. El VCF mai va aprofitar una, vivint diverses en els últims 50 anys. Esta, una vegada més passarà debades, no aprendrem res del viscut, eixirem més febles de lo que entrarem i tornarem a recórrer camins vacus de 15 o 20 anys sense res que dur-nos a la boca, per a llavors, tornar a aplicar una política autodrestructiva que ens torne a sumir en la pobresa. Del 86 no vam aprendre, com tampoc vam aprendre del 57, ni aprendrem del 2008. Per això, que el club estiga en una situació ideal per a trobar al seu primer mànager, siga Emery o siga qui siga, mai ho buscará, perquè fallem en l'essencial, tindre un projecte, saber d'on venim i cap a on volem anar. Una utopia.
5 comentaris:
Tú el que vols es que fitxem a Benitez, eh?
A Espanya es molt dificil que es confíe enm un manager per molt de temps, açi no hi ha paciencia i hi ha molta enveja com per a tindre un tío plenipotenciari durant anys.
Fa falta paciéncia y tindre confiansa en algú y sobretot fer un projecte de futur. Pero aixó es molt difícil ací y a España en general. Que pots esperar de una directiva que perque hi ha crisis retalle gastos en el que més fruits dona amb menys gastos com es la cantera. Un jugador que fitxes i siga un fracás ja val tot el que invertisgues en cantera
Menys mal que he advertit que estava parlat d'una utopia XD.
I per cert, un mànager no te perquè ser també "entrenador". Pot delegar eixa funció como ho està fent Ferguson en el United des de l'any 2000.
Es tracta de buscar un cap, un líder.
Si han tirado hasta al fotógrafo , han quitado los periódicos de los aviones para ahorrarse 150 euros por viaje... para estructurar la parcela deportiva están estos.
Egolatras, recaudadores.. son peores que el Sherif de Nottingham. Eso es lo que son.
La idea está bien, como idea, pero olvídate, de lo que va esto es de dejar el árbol sin ramas, pelado, limpiar la mierda que dejaron los pájaros, y una vez limpio y vacío, ponerlo en el mercado. Aun nos quedan 2 o 3 años de miseria y de cazicadas. Luego vendrán otros a llenar los agujeros estrategicamente creados en la estructura interna del club.
Publica un comentari a l'entrada