8 de març 2011

És més senzill dir la veritat.

Estan indecisos, no saben com justificar un tracte de favor que va en perjudici d'uns i a favor d'altres. S'escuden en arguments buits, en poses falses, utilitzen dogmes caducs que atempten contra la raó. No hi ha remordiments, perquè per a això, fa falta tindre consciència i atresorar uns grams de vergonya, simplement busquen un discurs oficial amb el qual tapar el seu concorregut cercle d'interessos. No defrauden gràcies a la seua afamada estultícia, per ser basts de postin, snobs i radicals. No tenen però els demanen motius, certeses, i explicacions que no saben donar. Són així de freds, fan gala d'un rostre dur i d'una desvergonyia excelsa.

Molts justifiquen el fet enarborant la bandera teològica, l'essència identitària, de la representativitat i el pes sobre un grup de jugadors, pel que sembla, incapaços de governar-se per si sols. Com si uns altres, d'idèntics galons, meritatges i virtuts foren excrescències que cal oblidar, i quina experiència i valors no foren dignes de ser difosos entre un grup freturós de referents. Apel·len als numeros, es basen en les mentideres estadístiques, però el seu afany de revenja els cega, tant que són incapaços de veure que el ungit i el defenestrat calquen xifres, partits i sensacions sobre el terreny de joc. Bessons d'infermeria que han recaigut de velles lesions, no obstant, per a un no hi ha motiu de salut que valga, per a l'altre, és l'excusa perfecta que justifica la seua sentència.

El tracte és denigrant, qui no va tindre paraules de consol, d'esperança, ni bons gestos se li va abandonar a la seua sort, esperant de bona lid una cridada que mai va arribar. Les paraules que va haver d'escoltar per televisió se les van negar fins a la sacietat, covards com són per a donar la cara. Expectant va permanèixer, esperant el moment per a donar un SI VULL que li relegara al furgó de cua gràcies a una sensible reducció de salari. Una estratègia que serà utilitzara amb el favorit per a gravar la seua imatge en el temple, preparant els carrers sobre els quals passejarà aupat als lloms d'un ruc per a gaubança de tots nosaltres.

Buscaran, habides carronyeres com són, formes per a justificar. Totes d'una vacuïtat sublime, soles a l'abast de mentiders compulsius. Justificar este acte és més senzill, sa i fins a decent. A Baraja se li va donar la puntada per un simple motiu de venjança. A Albelda se li renovarà per ser amic íntim, soci, col·lega i fins a pot ser que algo més. Defecar-se en un símbol d'esta forma té el seu merit, insultar a la intel·ligència de l'aficionat, és delictiu. Si tingueren una mica de trellat actuarien de forma equitativa, amb justícia, tractant a la història com es mereix. Tots o cap. Cap o tots, tracte just i per igual. Però el mal ja està fet, les portes segellades per als de sempre, i obertes de bat a bat per als mateixos. Que just és que allò que deien odiar és ara lo que apliquen a ulls clucs. Soles canvia el color de la senyera, però la pàtria, segueix sent la mateixa, com ho són els excrements que ploguen sobre els nostres caps, eixits del mateix cul que sempre va mancillar la terra sobre la que vivim: els interessos personals.

4 comentaris:

Drakul ha dit...

Pues jo negue la major. No mereixen tots un tracte igual, ni molt menys; Baraja mereixia ser un referent històric del club e eixir del mateix com a tal. Albelda mereix eixir per la porta de darrere. La igualtat es defineix com tractar igual situacions iguals. Tractar mal al que mereix ser ben tractat i tractar be al que mereix ser mal tractat es una desigualtat absoluta.

THB ha dit...

El tracte diferenciador el podem tindre tu o jo. No el club. El club deu de ser igual per a tots perquè hi ha gent de tots els bàndols a parts iguals, però l'han convertit en un coto d'interessos on soles tenen lloc els "amiguets".

Lobo ha dit...

Es delirante aducir que Albelda merece renovar porque...'habla con los árbitros...' Te quedas sin palabras. Hay que tener la cara muy, pero muy dura para renovar a este tipo con argumentos tan estúpidos e indignantes.

Además comparto lo dicho por Drakul, no es que merecen un trato igual, es que Baraja debería ser reconocido como una leyenda y seguir bajo el paraguas del club, mientras Albelda debería haber sido despedido a patadas. Esto es el Valencia, el Amiguitos FC.

Pillgrim ha dit...

Osea que fomentais lo que criticais. Mis amigos SI mis enemigos NO. Albelda siempre quedará mancillado por su denuncia. Pero el club tiene que ser inteligente y sabiendo la polemica tratar esto con frialdad, dandole carpeta a los dos por igual, o renvoarlos por igual.. pero eso ya no es posible.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...