Equips que s'han quedat fora del top-20: 21º Fiorentina 106,4 mll, 22º B.Dortmund 105,2 mll, 23º Girondins Bordeaux 102,8 mll, 24º Sevilla FC 99,6 mll, 25º València CF 99,3 mll, 26º Benfica 98,2 mll, 27º Everton 96,6 mll, 28º Werder Bremen 96,5 mll, 29º Nàpols 95 mll, 30º Fulham 94,2
Un any més la Football-Money League de Deloitte va presentar el seu informe anual sobre els ingressos dels clubs europeus. La classificació respecte a temporades passades no ha patit grans canvis llevat en les ultimes posicions, on ja és habitual que traguen el cap dos o tres equips nous cada edició. La situació del VCF en comparaciò amb el darrere estudi es pot dir que ha millorat. En este curs ens trobem situats entre els 25 primers, havent avançat quasi deu llocs respecte a la 09/10. A poc a poc la situació del club en el panorama internacional ens va indicant que anem assentant-nos entre els equips de tercera fila. L'entitat que presideix Manuel Llorente en este aspecte està al nivell del Everton, el Girondins de Burdeus, Sevilla o Benfica, estant per darrere nostre, i a escassa distància, entitats com el Nàpols italià, que de la mà de la família De Laurentis ha protagonitzat en els últims sis anys un miracle comercial que ha situat a l'entitat napolitana en l'avantguarda del futbol europeu. On ja amenaça a l'entitat valencianista.
L'estudi deixa al descobert els models de gestió i diversificació del negoci de les distintes SAD. Per exemple els clubs alemanys, que pateixen una clara discriminació en la venda de drets televisius (El Bayern no arriba a els 30 milions en la Bundesliga), basen el seu model de negoci en l'explotació comercial de la seua marca. Representant en tres de les quatre societats presents prop del 50% de les seues ganancies, quedant la nota discordant en el titular del Veltins Arena, ja que en el seu cas suposa quasi el 60% de facturació. Per contra el model italià segueix estant considerat com el més obsolet d'Europa, on el pes de la TV en les seues empreses esportives arriba al 60% de les retribucions anuals. Destacant els 65 milions d'euros que ingressa la Roma o els quasi 70 de la Fiorentina. La Sèrie A va accedir a la venda col·lectiva la passada temporada.
Ingressos televisius dels club el passat curs (Inclouen competicions europees i copes nacionals): Barcelona 178 mll, R.Madrid 158 mll, Milan 141 mll, Inter 137 mll, Juventus 132 mll, United 128 mll, Arsenal 105 mll, Chelsea 105 mll, Liverpool 97 mll, Bayern 83 mll, Lyon 78 mll, Marsella 70 mll, Fiorentina 69,7 mll, Man.City 66 mll, Roma 65mll, Girondins 65 mll, Aston Villa 63 mll, Tottenham 62 mll, Atletico Madrid 62 mll, Fulham 62 mll.
Per quarta edició consecutiva els dos líders són Barcelona i R.Madrid, complint ambdós quasi rigorosament amb la famosa regla del 33% (la qual diu que els ingressos d'una entitat equilibrada i rendible han de diversificar-se, suposant cada concepte un 33% del total), destacant en este sentit l'equip de Florentino Pérez , ja que la seua partida televisiva, reduïda un 1% respecte a l'any anterior, és la que menys dividends genera al club, havent basat el seu model en l'explotació de marca i l'aprofitament comercial del Santiago Bernabéu. El tercer representant de la lliga, El Atlético de Madrid, es consolida com alternativa al València. En este sentit els matalassers basen el seu èxit exclusivament en els bonus que li han generat les competicions europees, sent beneficiat per la seua doble participació en Champions i UEFA, lo que ha dut a multiplicar quasi per dos les ganàncies televisives, que representen el 50% de la seua riquesa. Encara que l'equip del Manzanares evidència una clara evolució financera. En 2006 tot just ingressava 56 milions d'euros per any, arribant en l'actualitat als 125. 20 milions més que en 2009, 40 respecte a 2008. Per contra sorprèn el tremend estancament del VCF, ja que des del 2001 no ha patit una gran evolució, passant dels 77 milions del citat any, als 117 del seu millor registre (2007). En l'actualitat les finances de la societat valencianista s'estanquen en 99,3 milions d'euros.
A diferència de la resta de clubs, el model anglès es segueix basant en el matchday. Tant Manchester, com Arsenal, Liverpool, Chelsea, A.Villa i Tottenham aconsegueixen entre el 30% i el 35% de la seua fortuna gràcies a l'explotació comercial de llotges, venda d'entrades, publicitat estàtica, tendes, restauració i serveis de catering. Encara que l'excepció al model es vesteix de Skyblue, ja que el Man.City, primea aparició en la llista, de la mà dels xeics ha aconseguit augmentar els ingressos fins als 153 milions d'euros gràcies a un ambiciós pla d'expansió de marca. Curiosament este concepte és l'únic punt que fa que traguem el cap en el top-20. La comercialització en els dies de partit ens situa en el dinovè lloc amb quasi 30 milions d'euros (28,4) molt per darrere de clubs com Atlètic de Madrid o Rangers.
Ingressos dels clubs en dies de partit: R.Madrid 129 mll, Man.United 122 mll, Arsenal 114 mll, Barcelona 97 mll, Chelsea 82 mll, Bayern 66 mll, Liverpool 55 mll, Hamburg 49mll, Tottenham 44 mll, Celtic 43 mll, Benfica 40 mll, Inter Milan 38 mll, Atletico Madrid 35 mll, Rangers 31 mll, Milán 31 mll, Stuttgart 30 mll, Aston Villa 29,8 mll, Man.City 29,8 mll, València 28,4 mll, Werder Bremen 27,8 mll
Les expectatives de cara al futur en este estudi no són millors que les actuals. A pesar que la participació en Europa pot augmentar la facturació en diversos conceptes, l'estancament del model productiu i l'escassa explotació comercial estan llastrant el creixement a llarg termini de l'entitat. La comparativa amb els estudis des de l'any 2000 evidencien una clara reculada, totes les societats que han acompanyat al València des de llavors han evolucionat en diversos conceptes, per contra, el quadre valencianista contínua basant en exclusivitat el seu creixement en bonus Champions i en contractes televisius, el que convida a pensar que en els pròxims cinc anys no millorarà la nostra situació, fent més evident que el lloc del club en el panorama internacional s'ha situat en un discret tercer graó.
Top-20 clubs amb més ingressos d'Europa:1º R.Madrid 438 mlls2º Barcelona 398 mlls3º Man.United 349 mlls4º Bayern M. 323 mlls5º Arsenal 274 mlls6º Chelsea 255 mlls7º Milán 235 mlls8º Liverpool 225 mlls9º Inter Milan 224 mlls10º Juventus 205 mlls11º Man.City 152 mlls12º Tottenham 146 mlls13º Hamburg 146 mlls14º O.Lyon 146 mlls15º O.Marsella 141 mlls16º Schalke 139 mlls17º Atletico 125 mlls18º Roma 122 mlls19º Stuttgart 114 mlls20º Aston Villa 109 mlls
5 comentaris:
Es fascinante ver como los alemanes sin apenas ingresos por TV tienen tantos equipos metidos en el ajo.
Quiero creer que algún dia tendremos el nuevo estadio y que de una vez por todas daremos el salto. Podriamos estar perfectamente entre los 10 primeros si respetamos el proyecto original y lo sabemos explotar.
Aneu fent-vos a la ideea de que no aneu a vore eixe estadi (el de la foto).
Yo es que creo que vivimos en una ilusión. Lo que pasó en el 2000 hasta 2004 es una ilusión. Realmente somos lo que somos, un equipo de media tabla que está donde está por el desplome de la tradicional clase media.
Yo creo que el Valencia como entidad nunca ha aprovechado el tirón de la afición para vender la marca como otros grandes clubs. Hay que saber sacar pasta de vender camisetas, gorras, muñequitos y demás y en esto somos muy malos. Ya que ni siquiera cuando llegábamos a finales de Champions supimos vender la imagen. Esa es mi opinión.
No estoy de acuerdo con los dos últimos comentarios. Son muy pesimistas. La afición debe exigir grandeza al club porque nosotros somos grandes y estamos en una gran ciudad
Es nota que eres jove. No saps tu lo que t'espera.
Ací soles s'arreglen les coses a base de revolucions. I si no es aixina el nou mestalla que coneixerem serà un bunyol 2.0 i encara tindrem que donar gracies.
Publica un comentari a l'entrada