Quique de Troia, capítol III.

Dilluns passat, Sid Lowe, en un extens article publicat en The Guardian va internacionalitzar els problemes que està vivint Quique en el sé del Atlético. Citant fonts del vestidor el periodista anglès, habitual col·laborador en algun mitjà esportiu nacional, plasmava el rebuig generalitzat que profesa el planter cap a l'entrenador, relatant a continuació els nombrosos incendis provocats en cadascuna de les instàncies de l'entitat matalassera. Una notícia laxa comparat amb el cru i fred anàlisi que setmanes enrrere va il·lustrar Elías Israel per a elconfidencial.com, sengles decàlegs podrien ser acusats de plagi, ja que reflecteixen amb tot luxe de detalls situacions que ací hem viscut de primera mà.

Eestos documents haurien de ser de lectura obligada per aquells que després de l'aparició mariana esdevinguda en la ciutat d'Hamburg al maig de 2010 van copar la premsa valenciana de propaganda arribista enaltint les virtuts del ex del Pegaso, fent reclam sobre els drets dinàstics de la banqueta de Mestalla. Pot ser que a tots eixos la vergonya (en cas de tindre) els faça una visita dissabte que ve a partir de les nou, just quan un possible triomf del VCF es convertisca en l'excusa perfecta que busca Gil Marin per a signar la que seria tercera destitució consecutiva en la carrera de Sánchez Flores.

Qualsevol escriptor crític que tinguera la voluntat de realitzar una biografia sobre el pas del tècnic madrileny per les banquetes d'elít trobaria problemes seriosos a l'hora d'elaborar un relat que no caiguera en la redundància. Ja que en el seu periple elitista, don Enrique ha repetit fins a les ultimes conseqüències defectes, virtuts, filies i fòbies, soles deixant com tret diferencial els cognoms de tots els seus enemics. De Carboni a Rui Costa, del Benfica a Madrid, de Mata a Forlán… i tire perquè em toca.

La gent de temps lliure en un exercici d'arqueologia internatutica pot trobar encara en els fòrums portuguesos els serials del incrit amb el director esportiu benfiquista, amés d'alguns nombrosos toms poètics dedicats amb amor cap a la seua figura. Fins i tot si es fa ús de perseverança es trobarà un article satíric on Flores és titllat "d'incapaç”. Però com el temps és or, per a aquells que agraden del joc directe, poden visitar en un afamat fòrum atlètic un entretingut post que respon al titol de “Quique Vete ya”, lo qual és just avisar que fer lectura d'este tema pot fer-te presoner d'un bucle, ja que no hi ha critica, retret o defensa, que no coincidisca en defecte i forma amb les escrites durant la seua etapa de valencianista.

La situació ha fet que en plena ratxa triomfal de l'equip i amb la deessa fortuna de cara, visitem el Calderón estant el coll del seu entrenador en joc, un al·licient més per al partit del pròxim dissabte. Amb tals aliats fins a és possible que la rígida norma emerista de no guanyar en camp gran salte per l'aire, creant-se el plat fred idoni per a que els centenars de desplaçats que viatgen al Calderón li servisquen a Quique la seua cançó favorita.

El Quote

Comentari publicat per "Toxicosmos" en el foro de "Colchoneros.com" el 11 de gener, després de la derrota per 4-1 del ATM en Alacant: ["este foro trata exactamente igual ahora mismo a Quique que foroche hace tres años"]