La no junta, de no accionistes.

Diuen que el dissabte hi ha una junta d'accionistes. Encara que seria més correcte advertir que esta reunió és d'un accionista i els seus empleats. Perquè altra cosa no és. Ens quedaria el dret de pataleta, qui tinga sort de poder assistir, soles si fórem una massa social seriosa i compromesa. Els temps en els quals els conclaves accionarials del VCF servien per a rendir comptes, proposar solucions i també per a parlar de l'estat dels serveis de Mestalla, han passat a millor vida.

En l'actualitat, els presents en l'escenari no aporten res. El seu silenci, amb la complicitat de l'entorn, adorm, com així està manat, a la massa critica. Veure al Xato fer de les seues, és l'únic al·licient que ens deixa este simulacre. El discurs oficial ja ho coneixem tots. Solucions als problemes no escoltarem. Alternatives de finançament per al estadi, menys. Arranjament a la malifeta accionarial, ni somniar-ho. Besllums d'un pla d'expansió de la marca, ni borratxos. Exposició de la política de pedrera? millor pregunte en altra finestreta. Perquè de la nostra postura en el repartiment televisiu? S'equivoca vostè de lloc. Perquè altre préstec per a pagar el crèdit inicial de l'a fundació? Ara no toca. I així amb tot.

Els únics fets que ens arribaran, seran els mateixos de sempre. Tocaran de demagògia i catastrofisme per a salvar el seu propi coll. Ens parlaran de la vinguda de les hordes roges que ens llevaran els negocis i violaran a les nostres dones per a convèncer-nos que com estem, estem bé. Estenent la creença popular que el roín de la pel·lícula converteix en bons als seus successors per art de màgia.

Tornarem a remoure merda del passat per a justificar el present. Els assistents tornaran a casa com es van anar. I ací pau i allà glòria. També seria de rebut aplaudir-los abans d'iniciar la critica, que no haurà, ja que és obvi que no tot mal s'ha fet. Però com sempre, es tira en falta un pla d'empresa que exposar per part del club, solucions a mitjan o llarg termini que marquen les linies del futur, i uns assistents que aporten alguna cosa més que no siga vergonya aliena i riures cap a les seues persones. La fugida cap a endavant no és eterna, algun dia caldrà rendir comptes.