Capità Marchena.

Al de Dos Cabezas mai li han fet falta pactes amb el diable per arribar a ser el que ha sigut. Sempre allunyat de les camarilles mediàtiques que falsegen la realitat per interessos entrecreuats. Ni tan sols ha exercit d'ariet de ningú per a satisfer el seu propi ego, a costa de saber que és utilitzat com un mer joguet. Eixes males arts de fàcil qualificació queden relegades per a certs personatges de baixa moral. Marchena, afortunadament, no és de la terreta. Potser per això haja sentit més que altres la samarreta que s'enfundava, i sempre ha actuat pel bé comú, que també era el propi.

No es tracta de santificar a ningú. El central andalús com tot futbolista té els seus atacs d'egoisme i tots els defectes congènits que comporta ser un jove ric i adulat. La diferència d'este, com la de tants altres, amb la resta del món, el seu món, és el seu major grau de proximitat a la realitat. Marchena mai ha sigut eixa classe de futbolista que ha viscut d'un passat tan gloriós com escarit, este sempre ha fet mèrits per a viure del dia a dia, deixant a un costat l'ahir, potser per a que altres pogueren tindre alguna cosa que dur-se a la boca, degut a que la seua trista realitat els aportaria poc o res al seu compte corrent.

Generós capità. Este no té un còmic amb el que enganyar a les generacions futures. A pesar d'això, el seu llegat com integrant del València és ampli i lloable. Mentre uns desitjaven que el seu club descendira si amb això eixien guanyant, l'andalús, juntament amb Baraja, Moretti i algun que altre jugador, van sacrificar el seu futur per traure avant la nau. No es van parar a pensar en les tares que podien adquirir per fer el seu treball, honrar l'equip que els havia fet grans i acabar amb una rebel·lió perpetrada des de l'estultícia. Al lateral italià aquella empresa li va afectar en gran manera, Moretti no se'n va anar del València, va acabar fugint d'ell.

A tots aquells que van saber posar calma enmig del caos, mai se'ls estarà prou agraïts. El sevillà se'n va del club sense poder acomiadar-se de la gent com correspon, en el camp. Tanmateix el seu retorn a Mestalla sempre serà especial. Un clar exemple de que un jugador honrat adquireix el reconeixement que es mereix per part del públic sense necessitat de pretorians mediàtics. Encara que la gratitud cap al veritable capità del València en els últims temps siga silenciosa, per part de la gent sempre la tindrà.