El mundial en el país sud-africà no està sent igual de rendible per a tot el món,igual que no a tot el món li interessa. Limpopo, un àrid enclavament a 15 quilòmetres de la frontera amb Zimbabwe, és una mostra d'això. Un extens terreny esquitxat de grans ranxos en mans del poder blanc, molts d'ells nouvinguts d'Europa. Qui segueix el mundial a Limpopo?, com declara a Bild un vell carnisser alemany, natural d'Stuttgart: “Ací el futbol segueix sent l'esport dels pobres.” Així queda reflectit en la taverna del menut poble que abasteix als atrafegats grangers. La TV està encesa, com cada nit, retransmetent un partit del mundial. Els clients, departeixen en la barra del bar sobre Rugby, maquinària i armes, la nova temporada de caça està apunt de començar. L'única persona que té l'ull pegat al televisor, quan el treball l'hi permet, és un cambrer de 27 anys de raça negra natural de Soweto.En Rustenburg estan jugant Nigèria i Grècia. Les àguiles són els grans rivals del futbol sud-africà, en part pel seu gran historial futbolístic, historial que els ha servit per a humiliar sempre que han pogut als Bafana-Bafana en els seus múltiples encreuaments en la copa d'Àfrica. A 25 quilòmetres de l'estadi, en Luka, un poblat xabolista que tot just fa uns anys va adquirir el títol de pedània, una trentena de majors, asseguts en cadires de fusta, estan seguint amb interès el partit. Darrere de la casa de la joventut, es troben els escassos xiquets alliberats del treball infantil jugant al futbol, sense cap interès per l'encontre que retransmet la TV nacional. La sida, la pobresa i la sobre-explotació és el principal tema de preocupació en el suburbi.
Lluny d'allí en Johannesburg, una vaga de membres de seguretat de l'organització està creant un caos. Molts aficionats danesos i holandesos queden atrapats en un enorme embós que els obliga a perdre's gran part del partit. Una subcontrata que té signat un acord amb la FIFA és la responsable de la seguretat. Joves de 25 anys, generalment de raça negra, són els triats per a realitzar el treball. Un bon negoci. En pocs dies la realitat sud-africana va assaltar la copa del món. Als empleats els van prometre 500 Rands de sou (50 euros), soles estan cobrant 120, treballen una mitjana de 6 hores més de lo que marquen els seus contractes, quedant privats d'un descans per a poder menjar en la majoria de casos. Maptiso, un jove de 25 anys ha sigut notícia en Sudàfrica. Orfe des dels 14 anys, ha de treballar per a mantindre a les seues germanes. En el mundial va veure la seua gran oportunitat. La vaga de membres de seguretat li va costar el treball al 80% de la plantilla. Un dia després, més de 200 persones estaven ocupant el seu treball per menys de 20 euros al dia.
La FIFA es desentén de l'assumpte, estan més preocupats en dirigir a la policia nacional i evitar que els centenars de llocs de venda ambulants que envolten els estadis facen el seu negoci. Tones de material confiscats tots els dies, famílies senceres que es queden sense possibilitat de guanyar un grapat d'euros que els permeta menjar. Per a poder vendre dit material els venedors han de pagar un cànon a l'organització de 1500 Rands, una xifra inassolible per al 70% de la població sud-africana. Encara que d'aconseguir-lo, el benefici obtingut de les vendes no arribaria a eixa xifra. Vendre productes baix llicència oficial soles li està permès a la FIFA, la veritable entitat que està realitzant un negoci rodó a Sudàfrica. L'afluència de visitants europeus és escassa, no s'han cobert les expectatives. El mundial està començant a suposar una despesa per a les arques publiques, un pas enrere en els drets laborals dels joves sud-africans i altra oportunitat perduda per a les classes més desfavorides.
2 comentaris:
Me imagino al de la SGAE de la FIFA patrullando Sudáfrica
la fifa siempre ha sido una chupa-sangre sin escrúpulos, recordemos los mundiales en países con dictaduras, donde hirieron la vista gorda a cambio de un buen saco de billetes.
Salva Regües.
Publica un comentari a l'entrada