Després del partit davant Itàlia milers de samarretes impreses amb el resultat (Itàlia 1-1 New Zeland) abarrotaven els mercats. Nova Zelanda havia aconseguit un èxit sense precedents en la història dels mundials. Per primera vegada el soccer era portada en els medis informatius de tot el país, superant al rugby i al cricket. New Zeland Herald, el diari de major tirada en l'arxipèlag, va titular en portada: “Herois, volíem un resultat, vam obtindre una victòria”. L'empat davant el campió del món ha revolucionat Wellington. El resultat també va donar pas a l'eufòria, la WM-Studio, la major cadena de ràdio, va abusar de la famosa ironia neozelandesa: “Els campions del món deurien aprendre de la 78º selecció en el rànquing de la FIFA”.Per primera vegada en els pubs els partits de futbol del mundial s'han pogut veure en directe, neòfits en la matèria comencen a mostrar interès pel quart esport nacional. Una victòria davant Paraguai classificaria als All Whites per a vuitens de final per primera vegada en la seua història. Nova Zelanda es prepara, amb la seua habitual prudència, per a viure una nit històrica: “No estem davant un partit amistós, ni el que va passar davant Itàlia va ser ciència ficció, que els All Whites es puguen classificar per a vuitens és una realitat”, comenta Martin Devlin, un famós presentador esportiu en el suplement d'esports del Herald. En Auckland Domain, un dels parcs més grans de les illes, ja estan instal·lades les pantalles gegants per a poder vore el decisiu encontre davant Paraguai. Fins ara soles les fites dels All Blacks en els mundials de rugby havien aconseguit mobilitzar a tanta gent. Per primera vegada en la història el soccer ha deixat de ser l'esport dels immigrants.
Steve Summer, capità de Nova Zelanda en 1982, fins a 2010 l'única participació del país en un mundial, ha eixit de l'anonimat per a convertir-se en el nou rostre conegut de l'esport nacional. Si els All Whites aconsegueixen el seu passe a vuitens noves samarretes inundaran el país de nord a sud amb un nou lema. L'èxit convertirà a joves desconeguts, que es van marxar a Estats Units o Anglaterra amb tot just 14 anys per a jugar en el millor futbol del vell continent, en els primers esportistes neozelandesos de la història a superar en fama als jugadors de rugby , cricket o vela. Encara que 16 integrants de l'equip nacional desenvolupen la seua labor professional al Regne Unit, com el cas de Crhis Wood (20 anys), davanter del WBA, la resta de components de l'equip són futbolistes amateurs, com Ivan Vicelich, que igual que el segon porter, competeixen en la semi-professional lliga nacional.
5 comentaris:
jojojo que pena no poder ver un Australia-Nueva Zelanda en fútbol
Nova Zelanda és l'única selecció del mundial que no compta amb una lliga professional. Només un equip, el Wellington Phoenix, té jugadors professionals i participa a la lliga australiana.
No n'hi ha cap interés pel futbol al país, com dius al post, però Wellington n'és una excepció. Vaig tindre la sort d'estar a Wellington, fa any i mig, un diumenge que jugaven els Phoenix partir de lliga i et puc assegurar que l'ambient era el de una ciutat que es troba davant d'un esdeveniment important.
A la resta del país no és el mateix. Cap rastre de futbol a Auckland, Hamilton o Rotorua i menys encara a les capitals de l'illa Sud (Christchurch, Dunedin o Queenstown) on no n'hi ha res més que rugby.
Collons Paco me deixes flipat, en quin pais no has estat? XD
Lo de NZ es la ostia, encara que molts jugadors juguen en USA i Anglaterra, els que ho fan a Europa, ho fan en equips de tercera y segona B, soles tres "anglesos" están en categoria professional.. i no han perdut cap partit!!!.
Además con tres jugadores amateurs en sus filas, Vicelic ha sido profesional y jugo muchos años en Holanda pero Bannatyne es representante de Puma y Barron es asesor financiero, y delante de Italia, vaya hazaña.
El Auckland City hizo un gran mundialito de clubs ganando dos partidos pero los equipos de la liga de Nueva Zelanda no han ganado este año la Champions de Oceania que ha sido para el Hekari de Papua Nueva Guinea, para que veáis el nivel de su liga.
Molt bon article! Només puc afegir una cosa: el nivell kiwi en futbol és superior al espanyol en rugby.
NZ pot empatar amb Itàlia a futbol. A Rugby, la selecció sub-17 de NZ li fortia 60 punts (o més) als "professionals" espanyols! Ara bé, molt em penso que el futbol ho té magre a NZ; però de ben segur que ho té millor que no pas el rugby aquí!
Salut, i rugbi i ftubol per a tothom!!
Ferran
Publica un comentari a l'entrada