Nota: En 1865, el consell del Nott.Forest va triar el roig com color per a la indumentària del club. Va ser el primer equip de les illes en vestir-lo, el varen triar en honor del revolucionari italià Giuseppe Garibaldi, líder dels camises roges. Nottingham fou en el segle XIX un dels bressols del sindicalisme britànic.
Al juliol del 78, els tallers de Nottingham, els menuts comerços i les fumejants tavernes, van fer un parèntesi en la seua frenètica activitat. En directe des de Suïssa, la BBC retransmetia el sorteig de la tercera ronda de la copa d'Europa. Després de 20 anys d'absència, el Nott.Forest tornava al vell continent. No va haver sort, el sorteig va emparellar a Liverpool, vigent campió continental, i al campió anglès, el Nott.Forest. Seguint la tònica habitual, ningú va apostar pels Shilton, Francis, Anderson, Woodcock, O'Neill o Birtles. El 20 de Setembre, en el partit d'anada jugat en City Ground, els xics del Trent End es van imposar per 2-0 al Liverpool. Una sorpresa. El Forest, contra tot pronòstic va eliminar d'Europa al millor equip del món en eixe moment, 0-0 en la tornada.
Nota: Brian Clough arengà als seus jugadors en el vestuari abans del partit d'anada jugat en Nottingham: “Va a estar tot el país davant del televisor, van a estar les vostres mares veient-vos assegudes en el sofà de casa. Qui dimonis ha dit que no podeu guanyar este partit?, voleu fer el ridícul davant de les vostres mares?, això és el que voleu, avergonyir-les? Voleu que el vostre honor caiga com un ànec després de rebre un tir?, eixiu ahi fora i demostreu al món qui és el veritable campió anglès.
Com va confessar Tony Woodcokc anys després: “L'èxit d'aquell equip, residia en que ningú es creia capaç d'aconseguir lo que es va aconseguir, eixíem a jugar per diversió, mai vam tindre pressió alguna per guanyar, perquè ni somniant ens vam creure capaços de fer-lo”. El AEK grec, entrenat per Puskas, va ser el rival en la següent ronda. Després d'aterrar en l'aeroport d'Atenes un periodista local va preguntar a Clough sobre les intencions amb les que arribava el seu equip a Grècia, el díscol entrenador va respondre: ”venim a Grècia amb l'única intenció de ballar i beure Whisky”. Després d'imposar-se per 1-2, els aficionats locals van mostrar el seu disgust cremant els coixins de l'estadi i llançant-los al terreny de joc. El global de l'eliminatòria va finalitzar amb un 7-1 a favor dels anglesos.
Nota: En la primavera del 78, el Forest tenia que disputar la final de la Carling Cup. El primer partit en Wembley per a la majoria dels integrants de la plantilla. Els nervis van fer acte de presència en els jugadors, impedint-los dormir. L'entrenador, va traure de les habitacions a tots els integrants de l'expedició, congregant-los en el bar. Mentre Peter Taylor contava acudits i anècdotes per a tranquil·litzar al equip, Clough servia copes als xics. No va parar fins a emborratxar-los a tots. “En estes condicions, anaven a fer el ridícul, demà eixiran a jugar amb tal mal de cap que s'oblidaran que 100 mil persones tenen posats els seus ulls damunt d'ells.” La final va acabar 3-2 per al Nottingham Forest.
Quan esclatarà la bombolla? Repetien els aficionats del Forest sense parar durant els partits de lliga en la Premier League, fins i tot algun sector de la premsa, va començar a virar el seu discurs. El futbol desplegat per aquell equip enlluernava a Europa. La següent víctima, el Grasshopphers Suís. Contundent 4-1 a Anglaterra i un escarit 1-1 a Suïssa. Les semifinals parlaven anglès, anglès del East Midlands.
Rècord en les cases d'apostes. Al llarg de tot el Regne Unit no va haver cap signe favorable al triomf del Forest sobre el campió alemany. Els Cloughies boys continuaven sols en la seua particular travessia europea. El Colònia de Hannes Weisweiller va visitar Nottingham entre titulars deslligats. Tant la premsa alemanya com anglesa van qualificar als teutons com futurs campions d'Europa. I van poder ser-lo, en el minut 62 de joc, el Colònia guanyava per 0-2 en un embarrat City Ground. En tot just 5 minuts els locals amb gols de Gary Birtles i Ian Bowyer van empatar l'encontre. “La bombolla contínua” es van posar a cantar els supporters. John Robertson, després d'un centre de Trevor Francis, va establir amb una potent rematada de cap el 3-2 , la bogeria es va deslligar en l'estadi. Okudera, heroi japonès que ja li va donar la lliga al Colònia amb un gol in-extremis a Hamburg, va establir el 3-3 en el descompte. “Un japonès es pixa en el bosc” va titular The Telegraph.
En el partit de tornada, durant el tradicional passeig per la ciutat, l'expedició anglesa es va topar amb cartells i anuncis en la premsa local, advertint als aficionats del Colònia que ja podien reservar el seu bitllet per a la final en Munich. Després d'abandonar el parc pròxim a la rivera del Rin, Clough va advertir als seus jugadors:”Xics, serà millor que compreu alguna cosa per a dur a casa, demà tornarem a Nottingham sent finalistes.” A falta de 25 minuts per al final del partit, Ian Bowyer va establir el 0-1 amb el que el Forest es proclamaria finalista de la Copa d'Europa. Després de regressar a l'hotel a altes hores de la nit, el gerent va rebre amb cara de pocs amics a l'equip: “Senyors hui ens han fet perdre molts diners, vam apostar molt fort per la victòria del Colònia, tenen dret a utilitzar les seues habitacions, però esta nit no obrirem la cuina per a vostès”.
Nota: Un familiar de Peter Taylor va coincidir amb Weisweiller en la universitat de Colònia, van ser companys durant deu anys. Li van passar informació personal sobre el caràcter de l'entrenador alemany: “és una miqueta covard, no arrisca mai, eixirà a empatar, t'ho assegure”. Gràcies a este contacte el cos tècnic del Forest va aconseguir informació sobre diversos entrenaments realitzats pel colònia abans del partit.
Així va ser com el miracle del Forest va irrompre en les vides de milions d'anglesos. Els titulars burlescs, les columnes d'opinió iròniques i altres indirectes van cessar de cop i volta, el menut club del East Midland que jugava els seus partits a la vora del riu Trent, s'havia proclamat campió d'Europa contra tot pronòstic. Stuart Astill, aficionat del Forest, i un dels pocs centenars de suporrters que va viatjar a tots i cadascun dels desplaçaments europeus del seu equip, arribant a establir amistat personal amb Clough, confessa en un recent article publicat en la premsa local sentir-se “més entusiasmat i orgullós d'aquells èxits 30 anys després, que en el mateix moment d'aconseguir-los. No forem conscients de la gesta que suposava veure a un equip com el Nottingham Forest guanyar la copa d'Europa, nosaltres no som el R.Madrid ni el Man.United, no obstant això som bicampions d'Europa, n'hi han pocs clubs que ho poden dir, entre ells el Chelsea o l'Arsenal, sense anar més lluny.”
Nota: Dos dies abans de disputar-se la final en Munich davant el Malmö suec, Brian Clough es va acomiadar dels seus jugadors: “em vaig uns dies de vacances, ens vorem en l'estadi hores abans del partit”. Clough va permanéixer a Creta impasible davant l' histèria general. Amb el títol ja en mans dels seus jugadors, Clough i Taylor no van viatjar a Anglaterra, es van refugiar a Creta i no van tornar a Nottingham fins dies abans d'iniciar la pretemporada, “Este èxit és vostre, i vosaltres sou els que heu de celebrar-ho amb la gent, no jo” li va dir l'entrenador a McGovern, capità del Forest.
El Forest i la seua bombolla van estendre el seu regnat fins a 1980, repetint èxit en la copa d'Europa. En aquella edició no van tindre l'èpica ni les dificultats de la seua primera participació. fins a semifinals, no es van topar amb cap club de rellevància, eixe seria l'Ajax. La final, en el Santiago Bernabéu, davant un poderós Hamburg. Els alemanys contaven entre les seues files amb jugadors com Kevin Keegan, Felix Magath o Millewski, un elenc d'estrelles que venien d'endossar-li un 5-1 al R.Madrid en semifinals. Peter Shilton salvaria al Forest en aquella final amb una actuació memorable.
L'equip entrenat per Brian Clough i format per Peter Taylor té l'honor de ser el conjunt més barat de la història en guanyar la copa d'Europa. Tres anys abans Gary Birtles va ser comprat per 2000 lliures del Long Eaton, un club amateur. En l'estiu de 1980 va ser venut per 1,5 milions al Manchester United, el traspàs més car de la història del futbol britànic en eixe moment.
Nota: La bombolla del Forest esclataria 2 anys després, en unes semifinals de la Copa de la UEFA davant el Anderlecht. Després d'imposar-se per 2-0 en City Ground perdria per 3-0 a Bèlgica. Un penal inexistent, i dos gols en clar fora de joc, unit a dos tants anul·lats als anglesos, van servir per a deslligar l'escàndol. En 1997 Constant Vanden Estock, president del club belga, va confessar haver comprat a l'arbitre del partit (Guruceta) per a assegurar-se el passe a la final. El Nottingham Forest va dur l'assumpte als tribunals, on contínua el litigi que podria desembocar en una indemnització per al club anglès de 12 milions de lliures.
La parella formada per Taylor i Clough es trencaria després de l'ultima gran gesta europea del Forest. L'escàndol en semifinals de la UEFA davant el Anderlecht va posar el punt final a una època. Taylor va fitxar com entrenador en el Derby County, regressant així als seus orígens, amb el qual havia estat campió de lliga en 1973 sent assistent de Brian Clough. Mesos més tard en la quarta ronda de la FA CUP el Derby de Taylor i el Forest de Clough es van veure les cares en el vell estadi de Beisbol, amb un triomf per als locals per 2-0. La sanció cap als clubs anglesos després de la tragèdia de Heysel va privar a Europa de disfrutar del ultim gran Nottingham, format per jugadors com Roy Keane o Teddy Sheringham. Aquell equip va guanyar per dos voltes la Simod Cup, competició creada com substitutiu de les competicions europees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada