Solucions, no culpables.

El famós video de les entranyes del nou Mestalla ha molestat a més de tres a València. Algun mal de cap a ocasionat, i a més d'un quasi li provoca un atac de nervis. Tancar els ulls davant la realitat, per molt dura que siga, no fa desaparèixer el problema. Tampoc ho farà buscar culpables. Per reprovable que puga ser l' invasió d'una propietat privada, encara que en essència parlar del VCF per a molts siga incompatible amb eixe terme, perdre el temps en trobar caps de turc no va a solucionar res.

Amagar la realitat acaba a la llarga per anestesiar les consciències col·lectives, per crear la il·lusòria sensació que res passa, fins i tot arribant al convenciment col·lectiu de que tot està millor del que pareix. Si eixes imatges han servit per a remoure les consciències de molts, i per a fer reaccionar a alguns, bé justifica l' invasió de l'obra, desconec si per la força, del ja famós adolescent càmera en mà.

Més greu resulta que el propi club, o així ho testifiquen les informacions eixides a la calor d'este esdeveniment, reconega que des de Febrer de 2009 no haja cap tipus de seguretat contractada per a la vigilància del recinte. L'assumpte del nou estadi deu ser prioritari, cabdal, per sobre de tots els assumptes ordinaris en el dia a dia de la mercantil. Amb la temporada en essència finalitzada, i amb la sensació generalitzada de cansament, és el moment per a deixar de parlar de futbol i començar a plantejar un seriós debat sobre el futur estadi. Van a permetre que seguisca deteriorant-se el recinte, fins que s'obre un miracle?.

El problema del Nou Mestalla duu latent massa temps, i baix diferents administracions. Mai ningú en este club ha presentat un projecte alternatiu per al finançament de l'obra més enllà de venda de parcel·les o crèdits financers. És trist llegir que Emirates té intenció en els pròxims mesos d'obrir mercat a Espanya, i anunciar un pla d'expansió basat en el patrocini esportiu com ho ha estat fent en tots els països europeus en els quals s'ha instal·lat, Anglaterra, França, Alemanya, i no tindre la més mínima esperança de que ningú a València haja tingut la genial idea d'intentar al menys preguntar a la companyia duabití sobre la possibilitat de creuar la seua imatge amb la marca VCF.

Emirates va fer possible que l'Arsenal finalitzara el seu estadi, després de quedar-se sense fons i haver de paralitzar les obres durant 4 mesos. L'aerolínia va pagar per anticipat 130 milions d'euros per a poder finalitzar el recinte a canvi del naming de l'estadi, la publicitat en les samarretes i l'organització d'un torneig internacional d'alt prestigi. Solucions d'esta classe són les que fan falta, i no abandons eterns esperant l'arribada d'un maná que mai va a aparèixer, i menys per art de magia. Possiblement la gran quantitat de diners que està disposat a invertir Emirates en algun club espanyol passarà de llarg, deixant-nos altra vegada més amb un pam de nassos, contemplant com qualsevol dels nostres rivals directes s'embutxaca una suculenta cuantiá monetària per enrolar-se en els avions rojos de Said Sheikh Ahmed. Els nostres costosos gestors d'alt standing, han sigut incapaços durant els últims tres anys d'aportar ni una sola solució o alternativa al problema. Raudos a l'hora d'implorar sous i blindatges contractuals, però lents a l'hora de solucionar els problemes pels quals van ser contractats.

L'empresa Arena, a través del seu representant a València, Joaquin Navarro, de forma pública va proposar una solució al Nou Mestalla. Construir un centre comercial on està previst el futur poliesportiu muncipal, traslladar este a un solar annex, i a canvi de l'explotació de dit centre comercial, finalitzar les obres de l'estadi sense cost algun per al club. Altra alternativa que ha sigut desoïda. Tal immobilisme per part de tanta gent durant els últims anys davant el mateix assumpte dóna que pensar, o ací n'hi ha gat amagat, o l'ineptitud dels responsables quintuplica la que se'ls pressuposava.