21 d’abr. 2010

Els Fills de Caín.

Fa un parell d'anys li deia a algú en Sentimentche.com en algun debat obert sobre l'estat financer del club, que no era de rebut que els comptes del VCF foren un recurrent, incessant i habitual motiu de debat mediàtic i social. No per advocar per una política d'ombres i obscurantisme, sinó pel tremend mal que generaven dits debats a la imatge de marca del club, tot un tomahawk a la linea de flotació de la SAD. Que quede açò com una queixa a les formes, no al fons.

Amb el temps s'està veient, i es veu, que la tradicional alegria amb la que es parla del estat de les finances de la mercantil ha acabat per fer mossa en el prestigi i la credibilitat del club allèn de les seues fronteres. La crisi financera del València quedarà plasmada per a sempre en les hemeroteques de tota la premsa mundial, tant esportiva com econòmica o generalista. Qualsevol que tinga un mínim de temps disponible, pot realitzar una simple recerca en qualsevol mitjà de comunicació de qualsevol país del planeta, allà trobara els balanços del club, l'estat dels comptes, la situació del nou estadi, i tot quant agrade al detall i en infinitat d'idiomes.

Probablement si férem una sèrie de preguntes bàsiques a qualsevol aficionat de qualsevol club de la primera divisió, termes com societat anònima esportiva, deute net, balanç, memòria fiscal, llei concursal, junta general d'accionistes, punt del dia, ampliació de capital... i un llarg etcètera, tan comuns en el llenguatge valencianista, els sonarien a mandarín. No obstant això l'estat real dels que podrien ser els seus clubs, no són molt millor que el del propi València, exemple i símbol a nivell mundial de la més absoluta de les ruïnes.

Mentre el club de Mestalla ha sigut objecte de mofa, d'escàndol, i erigit com monument al desastre financer, altres entitats que tot just estan un pas per darrere quant a endeutament, ixen de rosetes. I encara es permeten la baina d'intentar riures del món, filtrant a la premsa afí interessos ficticis i operacions estrambòtiques per a fitxar a Silva. A 30 de Juny de 2009 el deute de l'Atlètic de Madrid amb la primera plantilla, en concepte de fitxes i salaris, es situava en 71 milions d'euros, quantitat que va ser reduïda a 61 milions al desembre de 2009 després de la consecució d'un crèdit bancari. Algú fora de Madrid es va assabentar que el rival del VCF en els quarts de final de l'Europa League, li deu a la seua plantilla salaris per valor de 61 milions d'euros?. Mentre el club de Mestalla era portada a nivell mundial per tindre un retard de dos mesos i mig amb la seua plantilla, el ATM ja li endeutava les fitxes de la campanya anterior i el 50% de la 08/09 als seus jugadors, això si, amb total discreció.

El Propi Gil Marín en una roda de premsa celebrada el 2 de desembre de 2009, que mai va transcendir més enllà de l'àmbit madrileny, pues no va ser arreplegada en cap edició nacional, (20 minutos edició madrilenya, eleconomista.es i Mundo Atletico), va afirmar que el club es va escapar pels pèls de l'administració judicial el passat estiu, declaracions realitzades per a eixir al pas dels incessants rumors que apuntaven que el ATM estava planificant un ERE que afectaria tant a l'administració de la SAD com a la primera plantilla. En la mateixa compareixença, Gil Marín va fer públic el seu salari de 900 mil euros anuals com a conseller delegat.

Per si açò no fóra poc, eleconomista.es el 3 d'abril de 2010 va publicar una informació en la que s'apunta que hisenda li exigís al club madrileny el pagament de 79,2 milions d'euros en concepte d'impostos impagats, interessos de demora i sancions no desemborsades. El club va aconseguir ajornar el pagament dels primers 24 milions per la dació en garantia de les accions de la societat que explota el Vicente Calderón, vinculada a la divisió immobiliària del club i al contracte de televisió, ingressos que es pretenen destinar íntegrament a saldar este deute.

Jose María Gai de Liebana, catedràtic en economia aplicada, el passat mes en el diari Sport, va publicar un extens article sobre el deute del futbol espanyol, fent publica una classificació de deute contret pels principals clubs de la lliga, basant-se en els balanços presentats a final d'exercici per estes entitats. La mencionda classificació l'encapçala el Reial Madrid amb 668 milions, seguit de València amb 550, Atlètic de Madrid amb 520, Barcelona amb 489, Deportivo 292 i Vila-real 240

No obstant això i malgrat tot, el VCF ja és el símbol omnipresent del crack financer del futbol mundial. Tot guanyat amb la suor del nostre front, gràcies a l'afany, diria que genètic, que tenim de rentar els draps bruts sempre de portes cap a fora. Mentre altres son venuts com exemple de gestió, i per això no solament no estan obligats a no vendre, sinó que encara et venen la possibilitat de comprar, eixirà el VCF a ocupar el lloc que s'ha guanyat de joguet del pim-pam-pum, per a què ells visquen tranquils i no deprecien els seus actius, sent solament sobre els nostres caps pels que sobrevole l'ombra del desastre.

En l'actual conjuntura econòmica a nivell mundial es primordial recuperar la confiança dels inversors i cultivar una bona imatge, ja que pel contrari, en esta situació la dificultat per atraure inversors es multiplica per dos, quedant el club avocat sempre a escenaris d'ofertes a la baixa o poc rentables per als interessos de la SAD a curt, mig i llarg termini, quedant en una evident postura de feblesa a l'hora de negociar.

Però com l'home no viu soles del VCF, i encara que a Europa la imatge general sobre els clubs de la LFP és negativa gràcies a l'aspecte econòmic, la realitat en el vell continent no és molt diferent a la que es viu ací. No cal oblidar els casos del Portsmouth, WestHam, Boro o fa quatre anys el cas del Leeds en anglaterra. El tremend endeutament del futbol mundial ja està fent que a poc a poc es moguen els engranatges necessaris, encara que estem lluny d'una uniformitat global, que ens conduïsquen a un model més pròxim a la NBA.

El govern francès fa un parell d'anys davant el flagrant caos financer dels seus clubs de futbol va crear expressament un nou organisme regulador, amb atribucions de tribunal de comptes, per a obligar per llei a les seues societats a complir amb les finances. Esta entitat fiscalizadora se li coneix com DNCG (direcció nacional de control i gestió). Un ens amb competències de tribunal, la missió del qual és la d'auditar els comptes dels clubs professionals tant de primera com de segona. L'aspecte diferenciador del DNCG respecte a altres organismes, és que les sancions imposades, sempre en primera instància, són pedagògiques. Per exemple, actuá d'ofici per a imposar limitacions a les societats quant a la despesa en salaris de la primera plantilla, fins i tot en alguns casos ha arribat a limitar el pressupost dels seus clubs per a realitzar incorporacions pel risc que podria suposar a llarg termini per a la salut financera de l'entitat, quan no, ha prohibit realitzar-les.

No hi ha escapatòria possible, el govern francès, a consciència, es va encarregar de tapar qualsevol salvo-conducte que poguera provocar que baix-mà les SAD's gal·les evadiren al DNCG, per tant esta espècie d'Hisenda esportiva té inspectors a sou incrustats en les estructures financeres dels clubs, amb delegacions en cadascuna de les ciutats i adscrits a la fiscalia pertinent, per a iniciar, si cal, l'intervenció judicial de la societat si esta no compleix amb la seua obligació de posar en mans de la DNCG els contractes, balanços i qualsevol document financer que se li exigisca.

Igual que passa a Anglaterra, la DNCG des de la seua creació, fa públics els comptes de tots els clubs professionals del país cada 31 de Gener. Des del naixement d'este organisme, de mitjana, una societat de la primera divisió francesa, ix a més de 60 auditories anuals. Seria convenient que el CSD juntament amb el govern de torn, es plantejara la refundació del futbol espanyol i la de tots els seus organismes.

1 comentari:

Juan Al ha dit...

que el estado audite a los clubes de fútbol es más difícil que ver a Florentino contar chistes en el club de la comedia

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...