La revolució anglesa.

Amb l'arribada de magnats als clubs de futbol anglesos el model de societats anònimes està començant a ser qüestionat en les illes britàniques. Els primers a mostrar el seu descontent van ser els aficionats del Manchester United allà per 2005, després de la venda del club a l'empresari nord-americà Malcolm Glazer, quina compra obligà als menuts accionistes a renunciar als seus títols, aglutinant el hòlding nord-americà el 98% del capital social.

Múltiples manifestacions, protestes i cridades a la desobediència per part de l'afició d' Old Trafford va ser la rebuda que va trobar l'americà a la seua arribada a Manchester, fins i tot este moviment va provocar el naixement del FC United of Manchester, un succedani que pretenia salvar els valors del veritable United davant el temor que va alçar l'arribada de capital estranger al club més representatiu del futbol anglès en els últims 20 anys.

En l'actualitat ja existeixen diversos moviments en tot el Regne Unit, agrupacions i associacions de tot tipus que pretenen rescatar als seus clubs de les mans dels actuals propietaris. En Liverpool el "ShareLiverpool FC" encapçala un moviment social nascut des de les bases de The Kop per a adquirir la propietat del club i reflotar financerament la societat. Este col·lectiu basa el seu projecte en un model de club similar al del FC Barcelona, un soci, una acció. També s'ofereixen beneficis als futurs accionistes, com descomptes en l'abonament, tendes oficials..etc. El citat col·lectiu pretén reunir 500 milions de lliures entorn d'una base social superior als 100 mil aficionats (5000 mil lliures per persona, encara que accepten aportacions de 50 lliures) per a adquirir mitjançant una OPA el paquet accionarial que controla Gillet i Hicks.

En Londres recentment ha nascut el “Red Knights” (Els cavallers rojos) encapçalats per Jim O'neill, antic director financer del Manchester United abans de l'arribada dels Glazer. Este economista de prestigi, en l'actualitat director executiu de Goldman Sachs, ha reunit a una sèrie d'empresaris i seguidors del club en la City, per a aglutinar al voltant d'esta associació 1,5 bilions de lliures esterlines per a comprar el club i refinanciar el seu deute, amb la idea de crear un nou model d'accionariat basat en minories majoritàries. A este col·lectiu se'ls ha unit el MUST (Manchester United Supporters Trust) que duen setmanes encapçalant una rebel·lió social contra els americans. Segons O'neill ja han establit contactes amb la família Glazer.

En el sud d'Anglaterra, més concretament en Portsmouth, trobem moviments similars, sense oblidar l'existent en Newcastle, en el nord del país. En l'actualitat la massa social del Pompey ja controla el 10% del capital social del club després de la compra d'este paquet a l'intermediari saudita Sulaim Al-Fahim, que al novembre passat va vendre el 90% del capital social a Balram Chainai davant els greus problemes financers que va trobar en el club a la seua arribada. Denunciat pel govern britànic per evasió d'impostos i amb un deute de 110 milions d'euros. A dia de hui, Peter Storrie, director executiu del Pompey, representa a un grup de seguidors i empresaris de la zona interessats en adquirir un paquet de control mitjançant aportacions dineràries de les bases socials i l'empresariat local. El club es va quedar desemparat desprès de l'eixida del seu anterior propietari, arruïnat per la fallida financera d'Islàndia, que va arrossegar a gran part del Regne Unit. La venda de jugadors en estiu varen deixar un montat de 77 milions d'euros que varen ser destinats a tapar deute.

Tenen raó estos col·lectius?

Encara que el Govern Britànic està encapçalant múltiples reformes i desenvolupant nous controls i exigències per a frenar l'adquisició de grans paquets accionarials (l'Arsenal en els seus estatuts obliga a tot aquell que vulga adquirir més del 28% del capital social fer una oferta pública pel 100% de la societat), les xifres financeres de la majoria de clubs són notables.

Amb els Glazer el Manchester United ha aconseguit els millors resultats econòmics de la seua història, va augmentar un 65% els seus ingressos i en un 72% l'explotació comercial de la seua marca, en l'actualitat després dels Lakers és la marca esportiva amb major valor del món. Després de desvetlar el deute del club el passat més de Gener en l'informe econòmic anual presentat en la borsa de Londres, va desencadenar una ona de protestes contra la gestió del club, encara que este deute respon a l' incursió del club en un hòlding, que com a tal, ha de fer front als deutes del grup Glazer. Com va afirmar Duncan Drasdo, executiu del United, les protestes han nascut perquè abans els seguidors desconeixien la realitat de l'entitat, a pesar que quan els Glazer van adquirir el 98% del capital social, el deute del Man.United era soles 250 milions inferior a l'actual, amb una excepció, els ingressos també eren menors.

En Liverpool Gillet i Hicks ja van comprar una societat endeutada i asfixiada per la falta de liquidesa, fins i tot la compra del club es va fer incloent una clausula en el contracte per la qual estos es comprometien en cinc temporades a sanejar el deute de l'entitat i en finançar la construcció del nou estadi, paralitzat en l'actualitat per falta de fons. La crisi financera que va assolar els EEUU en el segon semestre de 2008 va llençar per terra tots els plans financers aportats pels nous propietaris. Tanmateix, el poder adquisitiu del Liverpool ha augmentat, realitzant adquisicions de jugadors que anteriorment no podia assolir, a més d'aconseguir un patrocinador per a les samarretes del pròxim curs superior als 20 milions d'euros per temporada, situant-se a la mateixa altura que el Manchester United, en l'actualitat el club amb el millor patrocini del món.

Esmena a banda queda el Chelsea, la compra del qual per part d' Abramovic va respondre a una situació de desaparició, els blues es trobaven en una situació similar a la del Portsmouth, amb un deute superior als 500 milions d'euros, una amenaça de descens administratiu, i sense poder fer front al pagament de salaris als seus jugadors. Ressaltar la progressió financera i esportiva de l'entitat en set temporades, on el club ha passat de ser un conjunt de mitja taula a ser una potència mundial en els dos plànols, econòmic i esportiu.

El temps dirà en que queden els múltiples moviments de rescat que existeixen en l'actualitat en diferents punts del regne unit. Les seues propostes no deixen de ser interessants i una alternativa atractiva a l'actual model de propietat, sense intermediació ni ingerència alguna d'entitats publiques.