19 de març 2010

El mal perdre alemany.

Sol ser una premsa justa, racional, bona adversària i coherent en la critica. Encara que de tant en tant cau en les brutes tècniques parides en les cuines de Recoletos i Prisa. No s'ha fet esperar la ració de sang i víscera en el país teutó. Ni més ni menys que 11Freunde, un dels magazíns futbolístics amb més prestigi d'Europa després de France Football, ataca sense pietat al VCF després d'eliminar, en un vergonyant partit dels d' Emery, al Werder Bremen en els vuitens de final de l'Europa League.

El rotatiu sobre la cultura del futbol trau en portada en la seua edició digital, ja que és una publicació en paper de tirada mensual, un menut reportatge on posa el crit en el cel, es duu les mans al cap i on fins i tot adorna la notícia amb alguna "socarrona" declaració d'un important dirigent de club alemany. El titular ja ho diu tot “El club que no existeix”, en referència al València CF. l'entrada de la qual resa “L'equip de Thomas Schaaf es va enfrontar amb un rival que no deuria existir, el València CF.”

El primer paràgraf del text ja és un indicatiu del sentit de la notícia: “300 milions, 450, 550, Qui s'atreveix a dir una xifra real del deute del València CF, que és tan extens com l'espai?. Com en molts altre casos, la veritat en el món del futbol es troba oculta en algun lloc entre l'estadi i les oficines del club. El que si podem afirmar amb raonable precisió és que el València CF baix les normes alemanyes, ja no existiria. Hoeness és famós per les seues brutals sentències: “cada vegada que llig que el València CF s'interessa per un futbolista, em provoca un somriure, amb 600 milions de deute em pregunte com van a ser capaços d'aconseguir ni tan sols un euro.”

Amb majúscula sorpresa el rotatiu no comprèn com malgrat tot continuen a dia de hui sense eixir del club els seus principals futbolistes, els mateixos amb els que ha hagut de bregar el Werder i que han acabat per deixar-los fora de la competició internacional. No passa desapercebut per al medi la grandiloqüència de l'administració Soler, del que fan bon compte al qualificar-lo de“fanfarrón” per a passar a qualificar el nou estadi del club, paralitzat en l'actualitat, com “el símbol del desastre financer en el qual s'ha convertit l'entitat”. Encara que 11Freunde erra en alguna de les seues afirmacions, ja que assegura que al igual que en el passat curs, el VCF contínua tenint problemes per a fer front als pagaments dels seus futbolistes, directius i personal administratiu.

Ni el deute contret amb Bancaixa (al que cita textualment) ni el cas Dalport, són desconeguts per al magazine, que es pregunta com és possible que havent augmentat un crèdit amb el banc fins a situar-lo en els 250 milions, encara el club va realitzar un important desembors en jugadors com Zigic, Fernandes o Banega. “Té capacitat el VCF per a poder mantindre als seus futbolistes, i si no ho té, d'on ixen els diners?, Eixos jugadors han aconseguit que el Werder quede fora de la competició. Eliminats per un club sobre-explotat econòmicament durant anys, eliminats per un club que realment no deuria existir.” Amb eixes paraules finalitza l'article de dos pagines en el seua plana digital.

Bé és cert que les estrictes normes financeres que imposa la Bundesliga fa que els clubs alemanys no tinguen deute i que desfalcs pressupostaris de 1 milió d'euros causats per la crisi i la caiguda de patrocinadors puguen dur al Dynamo Dresden a perdre la seua llicència per a competir en el futbol professional. O que el cas del Schalke amb un deute contret de 20 milions d'euros per la fallida d'una de les empreses que explota el seu estadi duga a plantejar-se al club a vendre als seus principals futbolistes per a tancar l'exercici sense perdudes i evitar severes sancions que posarien en problemes a l'entitat.

Encara que ni per a 11Freunde ni per a la premsa alemanya són aliens les diferències en la gestió, lleis i funcionament dels clubs tant a Espanya com en Anglaterra, on els deutes superen en molt als del VCF, que fins i tot en la seua pròpia lliga, segons llistes oficials, el club de Mestalla és el quart club amb major deute acumulat. Per tant dit article no té altra finalitat que la de fer mal a la imatge del club, ja que molts temes en els quals es basa el seu escrit estan trets de premsa econòmica alemanya amb data d'Abril i Maig de 2009, com ho són les declaracions que il·lustren dita noticia de Hoeness, realitzades el 16 de Maig del passat any al diari econòmic Handelsblatt.

2 comentaris:

Valencia y che ha dit...

Els alemans criticant el deute del Valencia?

Es clar, ells ja fa temps que trovaren la soluciò als seus deutes, jugar xifres mil.lionaries a les apostes per internet i comprar als arbitres per a que es produïsca el reusultat pertinent.

Està clar que ací tenim un fum de problemes, ja els coneixem i els critiquem tots, però que vinguen els alemans a donar lliçons?

Em fan riure.

THB ha dit...

http://www.11freunde.de/bundesligen/128563/ich_habe_mentale_narben

segona part del assumpte entrevista a Hildebrand exclusivament parlant de la seua etapa en el VCF, les preguntes son tendencioses, van en la línia de "com s'explica que el VCF continua existint" i per eixe estil.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...