Breu ressenya del Werder.

Es pot dir que l'arribada de Thomas Schaaf a la banqueta del Werder al maig de 1999 va canviar el club del nord per a sempre. La irrupció del jove entrenador, vella glòria de l'equip a finals dels vuitanta, on ho va guanyar tot, va acabar amb una època de foscor i sense-sabors a la vora del Weser. El seu antecessor, un inexpert Félix Magath, ja va haver de fer-se càrrec de l'equip a l'octubre del 98 per a alçar un conjunt mort que anava de cap a la segona divisió. Va ser tan ingrata la seua tasca que soles uns mesos més tard va abandonar el Werder negant-se a escoltar qualsevol proposta de renovació. El Bremen va acabar 13º en una lliga de 18, descendint els tres últims. Encara que va deixar un títol de copa en les vitrines.

El jove Schaaf es va trobar amb un conjunt tremendament envellit, anquilosat i amb molts problemes d'autoestima. Els seus enemics van arribar a rebatejar al conjunt verdiblanc com el cementiri dels elefants. No obstant això prompte va trobar el suport de públic, critica i dirigents, fent gala del seu carisma com jugador estrella que va ser, per a escometre una revolució interna que va deixar fora de l'equip als seus principals jugadors. El camí seria llarg, però amb la convicció que donaria els seus fruits. Una nova ornada de joves talents, alguns dels quals van estar a les ordenes de Schaaf en l'equip juvenil, van fer la seua entrada en el primer equip.

Frings, Brorowski, Fabian Ernst, Micoud, Vranjes o Friedrich van ser alguns dels nous incorporats en l'era Schaaf, als quals anys més tard se'ls uniria gent com Klose o Klasnic. L'estil implantat pel jove Thomas no era desconegut en la rivera del Weser, ja que la filosofia fundacional del club es va basar en 1899 en un futbol d'atac i vistós, que va tindre el seu parèntesi en els 80 de la mà d' Otto Rehhagel, entrenador que va traure al club del pou de la segona divisió (79/80) i ho va fer campió de lliga en el seu segon any després del ascens (82/83).

El Werder sempre va ser un dels conjunts més adinerats del futbol alemany, encara que mai li va servir per a omplir les seues vitrines de títols. Ja en la lliga hanseàtica va vore no sense frustració com l'Hamburg va guanyar 15 dels 20 títols que es van disputar fins a la creació de la bundesliga en 1963. Encara que el campionat era el de major nivell de tot el país, al contar amb conjunts com el Hannover, St.Pauli, Eintracht Braunschweig o Wolfsburg, a més d'Hamburg o Werder. En 1970, com club fundador de la bundesliga, s'inicià un ambiciós projecte per a convertir al Werder en el club més important d'Alemanya. Es van escometre els traspassos més cars de la història del futbol teutó de l'època, i va incorporar a les seues files als millors jugadors del futbol alemany del moment. Un fracàs, en quatre temporades, amb una forta inversió, el Werder no va passar de la 10º posició, arribant fins i tot a haver de canviar fins a en sis ocasions de tècnic en una mateixa campanya. Els escassos resultats esportius juntament amb la forta inversió realitzada, va dur al club a la fallida i al descens de categoria en la 79/80.

Els inicis del nou Werder en el canvi de segle no van ser senzills, derrotes doloroses com el 0-3 a casa davant el Munich 1860 o golejades per 6-1 en l'Olímpic davant el Bayern van ser algunes de les conseqüències del remodelat projecte de Thomas Schaaf. En el seu primer any el jove tècnic solament va poder millorar en quatre posicions el treball de Félix Magath. Les tres temporades següents tampoc van ser molt positives, una sèptima plaça en la 00/01 i dos sisens llocs consecutius en les següents. Solament el bon paper a Europa, quarts i semifinals de la UEFA, van netejar la trajectòria de Schaaf. En la 03/04 arribaria la glòria, doblet de lliga i copa amb un espectacular Ailton, màxim artiller de la temporada amb 33 gols.

Fins que es va assentar l'estil de joc proposat per Thomas Schaaf, les penúries van superar a les alegries. Per a l'espectador vore un partit del Werder sempre va ser atractiu, ja que t'assegurava vore gols. Els fidels assistents al Weser van tardar a acceptar el caòtic estil de joc proposat pel seu entrenador, però prompte es van fer a la idea. Encara que els més crítics amb el seu estil, argumenten que el Werder podria haver creat una dinastia a Alemanya d'haver practicat un futbol minímament més conservador del desplegat. Les quatre temporades següents al títol de 2004 el Werder va perdre el liderat a falta de 4 jornades, quedant a tot just 3 i 4 punts dels campions. L'estil va permanéixer sempre per damunt del resultat, i ho contínua estant 11 campanyes després de l'arribada de Schaaf a la banqueta del Weser Stadion.

El compte pendent del Werder sempre va ser Europa. Mai ha destacat en el vell continent, sent habitual caure eliminats en les primeres rondes. En 1992 va trencar amb la història i va aconseguir fer-se amb la Recopa, el seu primer i únic trofeu europeu fins al moment. En 2005 va posar contra les cordes a la Juventus en els quarts de final de la champions, guanyant 3-2 en Bremen, i perdent 2-1 a Torí en el descompte i gràcies a un tremend error en el bloqueig del seu porter Wiese, que va suposar l'eliminació del conjunt alemany en la seua millor participació en la lliga de campions fins al moment. La passada campanya va poder signar altre any històric si no haguera sucumbit a la pressió de ser el favorit en la final de la copa de la Uefa que es va disputar a Istanbul davant el Shaktar. Paradoxalment, esta campanya està sent idèntica a la passada en tots els aspectes, tant en lliga, com en copa i Uefa. On l'únic objectiu del Werder és fer-se amb els dos títols per a tapar una mediocre trajectòria en lliga a força de copes.

En la classificació històrica de la Bundesliga el Werder és el segon equip del país soles per darrere del Bayern. La seua millor època van ser els vuitanta , de la mà de Rehhagel, 14 temporades dirigint a l'entitat, amb la qual va guanyar tres campionats de lliga i va signar quatre subcampionats en deu anys. A més d'una Recopa i diversos títols de copa. Aquell gran Bremen dels vuitanta va contar amb jugadors com Rudi Voeller, Dieter Schneider o Uwe Reinders. Werder significa illa o illot, grans extensions de terra natural que deixen els rius en les seues bifurcacions. En la illa de Bremen es troba el Weser Stadion, lloc on va ser fundat el club el 4 de febrer de 1899 per un estudiant de 16 anys. Segons els últims estudis el Werder Bremen és el conjunt amb més seguidors en el nord del país, a la par del Hamburg, al que soles superen per mig milió de seguidors. Probablement eixa diferencia siga gràcies a que el Werder no te rival en la ciutat ni en la seua regió, m'entres l'Hamburg comparteix ciutat amb el St.Pauli e influència geogràfica amb el Hannover.