Amb Marchena, che we can.

Ser Vicente i tindre amics en el València és molt important, però ho és més no ser Vicente i tindre millors amics. Quan eres de Cabezas de San Juan i passes de les amistats perilloses, t'exposes a tindre que pagar un peatge que et pot costar molt car. Mentre altres disfruten de ridícules campanyes mundialistes per realitzar un parell de partits bons, al pur estil de la meseta, els hi ha que son víctimes de la indiferència.

En este país tan nostre pareix impossible ser just i adequar llocs per a tots aquells que ho meresquen, sense distincions de cap classe. Haver de rentar certes amistats no deixa lloc al digne reconeixement d'aquells que s'ho estan guanyant. Per a estos últims no hi ha rendiments que valguen, i per a desgràcia seua, l'edat si que és una llosa insalvable, encara que siguen més joves que altres. Són les típiques incongruències del poder mediàtic, tan preocupat per atendre velles factures.

Però com la mare evolució ens va dotar d'ulls i per tant de visió, i hui dia els telons d'acer són metafòrics, no es pot tapar l'evidència, per molt que s'intente. I lo evident és que el rendiment amb el que ens està delectant Carlos Marchena ratlla l'excel·lència. L'incomprensible és que de la nit al dia s'haja convertit en un suplent de luxe, soles útil per a aquells terrenys en els que fa falta reforçar les defenses davant la major superioritat física del rival.

Si el rendiment dels dos mitjos defensius contínua en esta línia, i l'evolució de Banega progressa adequadament, Emery va a tindre un problema, i el València una gran notícia. Serà l'entrenador qui es tinga que trencar el cap per a trobar acomodament a tots ells. El Dimecres passat davant el Lille ja es va vore que l'argentí, descarregat de tasques defensives, gràcies a tindre a dos stoppers guardant-li l'esquena, ofereix un rendiment superior.

Amb estes premisses hi ha via lliure per a l'optimisme. Amb un final d'any d'una exigència màxima i amb un mes de Gener carregat de partits de responsabilitat, podrem comprovar de que pasta està fet este València i fins a on pot arribar, però fins llavors, lo que va davant, va davant. I Marchena, va davant.