19 d’oct. 2009

Setmana de Passió.

















Va tornar el futbol gran a Mestalla amb tot un partidàs. La paradoxa va disposar que els dos equips eixiren al camp sense davanters, potser el cas més extrem va ser el del Barça que va eixir amb Pedro-Iniesta-Messi, mentre el VCF tenia en punta a Mata, que sense ser un nou, és més fidel representant d'eixa figura que els seues homòlegs catalans.

En lo tàctic el VCF va repetir el plantejament que quasi ens va donar la victòria en el passat curs, però amb una novetat, Emery va eixir amb un fals trivot, un 4-3-3 en essència, amagat per la disposició tàctica en el camp, Mathieu-Banega-Albelda van ser els gregaris del centre del camp, i van complir a la perfecció. Va faltar la guinda, va faltar el gol, també faltà Zigic. Sóc dels que pensa que amb ell en el camp aquell remat de cap forçat que Silva envia fora haguera acabat en l'escaire.

Poques coses se li poden tirar en cara a l'entrenador, i eixes poques podem guardar-les en el bagul del gust personal. Segueix sense saber fer els canvis a temps. L'alineació, entenc que per a molts si, no va sorprendre, era l'esperat, la sorpresa haguera sigut vore a Zigic de titular i a Maduro en la seua posició natural, però això a dia de hui és ciència ficció. Caldrà fer-se a la idea.

Per a la nostra desgràcia no tots els partits són contra el Barça, el diumenge espera l'Almería del royaltys Hugo Sánchez, el rival propici per a despertar-nos del somni. Tornarem a vore eixe valència desdibuixat, que no treballa, partit en dos i amb quilòmetres separant les seues línies, el València de Santander o Getafe que guanya sense voler i que no perd per gràcia divina?. Llàstima que l'Almería no vista de blau i grana, golejaríem.

Però com tot no podia ser perfecte, ens espera una setmana de passió. Eixos que ara trauen pit eixint de la cova en la qual covardament han estat amagats, deurien recapacitar, perquè són els causants de la penitència d'Albelda. Ara toca beatificaciò. La caverna mediàtica albeldista (Laporta copyright) no s'adona del tremend mal que li han i estan fent al jugador amb les seues campanyes beatificadores, tampoc són capaços de vore que Albelda és incapaç de repetir un partit com el del dissabte (va durar 60 minuts) durant un mes seguit, però segueixen, contra vent i marea moguts per l'odi i el rancor militant en contra del raciocini.

Consell. Diuen que el client sempre té raó, en SUPER haurien d'aplicar-se el conte, és trist llegir al director d'un periòdic esportiu valencianista faltar al respecte a algú en 9 de cada 10 articles que escriu, generalment eixe algú sol ser l'afició del València, òssiga, el seu client. Si no està capacitat per a tolerar opinions contràries al seu credo, que abandone el càrrec, o que en el seu defecte guarde el seu oportunisme en el calaix de l'oblit. I encara hi ha qui es pregunta perquè SUPER du 2 anys perdent lectors….

1 comentari:

Juan Al ha dit...

cuando vea a Albelda hacer 3 partidos seguidos buenos... será que me habré confundido de jugador.
El Super pierde lectores desde que quitaron la cutre-web.. antes sólo había que ver los dibujitos i prou. Ahora te hacen leer para quedarte como si nada y eso es muyyyyyyy pesado.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...