El més ridícul encara.

Si crèiem que ja ho havíem vist tot en este club, ahir es van destapar les SSS amb un espantall major encara al fins ara protagonitzat pels tres accionistes de referència. Si ja de per si la credibilitat de Vicente Soriano era nul·la, en negatiu, i en valors alts, després del espantós i paupèrrim espectacle viscut en la vesprada d'ahir en el Westin (gran desprestigi per a tan grat hotel) la situa en cotes negatives històriques.

L'actuació del citat accionista, per a desgràcia de tots nosaltres, al costat de l'històric que arrossega, ens duu a preguntar-nos per l'estat mental de Soriano. La seua cordura comença a estar en dubte.

Feta la sang sobre tal ridícul personatge, analitzarem la posada en escena dels nous, i fantasmagòrics, propietaris del 50% del capital social, que no deixa de ser ridícula, com tot lo que envolta a este personatge.

Si Roman Abramovic, tractat com cap d'estat en cada país que visita a causa dels importants interessos econòmics que maneja, no va tindre objeccions en donar la cada als dos dies d'anunciar-se que una empresa amb seu en Sant Petesburg havia adquirit el 70% del Chelsea, els amics de Dalport Investment, pareixen no tindre intenció alguna d'aparèixer. Llevat que Nanin Zorio, en altra de les seues magistrals obres, caracteritze a algun indigent de ric americà i ho plante en el saló de cristall de l'Ajuntament… cosa que com tot lo que fa, acabaria per descobrir-se als cinc minuts.

La lògica, i el protocol en esta classe de casos, adquisicions d'empreses i clubs de futbol, indica que el primer pas després del traspàs accionarial és el d'informar als actuals gestors, en cas que estos no foren del grup propietari fins al moment. Lluny d'això, el primer pas del nou nyap sorianista, va ser filtrar-lo a la premsa, creant un caos important.

Si el segon pas a donar, com marca el trellat i la lògica, és el presentar en el club el canvi d'accions, i posteriorment concretar amb el president actual una fulla de ruta, prèvia presentació de documents que alçaren a la categoria de irrefutable la transacció i la credibilitat dels inversors, lo que es va fer es mantindre una reunió d'escassos 10 minuts, per a advertir sobre la convocatòria d'una junta.

Lluny de presentar avals bancaris en la seu del major creditor, com mostra irrefutable de solvència i bones intencions, juntament amb les cartes credencials corresponents, es va optar per la comilona soporífera, pas preparatori per al ridícul més absolut.

La coherència dicta que una volta presentada la documentació, com prova lapidaria e incontestable del fet, i pactat amb club i creditor la fulla de ruta, prèvia presentació documental, de forma conjunta, i amb dades irrefutables, s'haguera donat una roda de premsa per a explicar i anunciar el canvi de propietat de la societat i els pasos a seguir per a la transició.

No obstant això, ens hem trobat, cosa res estranya per altra banda, amb una posada en escena patètica. En lloc d'entaular conversa telefònica amb els rectors del club, es va optar per filtrar a la premsa la sospitosa venda. Lluny d'aparèixer en Pintor Monleón amb proves documentals irrefutables, es va optar per l'advertència, dimissió o junta. I com és habitual en este ésser de dubtósa cordura, ni un document ni cap prova material es van dipositar ni en la seu del creditor, ni en la del propi club.

Per si l'assumpte de per si no era ja prou sospitós, faltava descobrir que tant l'empresa com el seu logo són fruit del mal professionalisme de Lobby comunicació, aparell de comunicació de Soriano. Plagiar de per si ja és deleznable, però apropiar-se d'un dibuix infantil com marca corporativa per a una empresa fantasma no té nom.

Si en este món hi ha algun ser, animal, o cosa, que tinga una mínima estima per Vicente Soriano deuria de buscar-li ajuda professional, seriosa. Si al València CF no li fa falta algo en estos moments són circs i ridículs de tal calibre.

Altre tema a tractar són les feridores intencions de la triple ese. Aglutinar el 50% en una societat pròpia, res d'inversors estrangers, per a recuperar el poder, tombar l'ampliació i tirar de temps per a una volta aglutinada la majoria en un sol paquet, buscar un comprador per al club amb potencial econòmic… abocats a altre any de breus espais de temps i quinze dies.