Hui es compleixen tres estius del famós “el dia 30 lo entenderéis”. Cita que descriu de forma semàntica el caos. No n'hi havia decisió més errònia que la que finalment es va prendre.
La veritat és que una vegada més el infaust president va triar la improvisació per davant de l'organització. va prescindir d'un director esportiu amb les idees clares i la filosofia més que definida. Fins ara, l'únic en el seu càrrec que abans de final de temporada tenia tancats fins a cinc jugadors, alguns més encaminats a falta de remat, i molts descarts amb destinació assegurada.
Gent jove, amb qualitat i a baix cost es va canviar per un projecte basat en el xec i en la improvisació… Zigic per Trezeguet, Sneijder per Fernandes (amb els balls de noms corresponents), de 20 milions d'euros per 2 jugadors de primer nivell ens vam anar a 36 milions per dos tipos que són carn de banqueta.
És incalculable el mal que esta decisió ha propiciat al club. Ja que tot lo que va vindre després no s'haguera produït, ni els 70 milions en fitxatges improductius, ni la pròpia dimissió del president, ni les penúries viscudes estos dos últims anys.
El destí li va donar altra oportunitat al ínclit president per a redimir-se i arreglar el seu error, però va tornar a equivocar-se. Lo de Vilallonga no és més que la constatació de la teoria del caos, i és que Soler, sempre tria l'opció que més perjudica al club, no a consciència, se'l marca la ineptitud congènita de la que fa gala.
Que haguera sigut del València amb Carboni i Juande, amb el mecenatge, un any més tard, de Vilallonga?.
4 comentaris:
¿Por fin lo comprenderemos?
Yo he tenido, desde el primer día, la misma opinión.
Cien por cien de acuerdo.
Ahi va escomençar a caure Soler i a donar la raó a la prensa que dia un incompetent.
Recordem que en aquella epoca s'havia venut a Corradi per 1.5 kg. Vendran els dirigents actuals a algun descarte per eixos diners?
El que volia fer Carboni:
- Baixar el cost global del planter
- Rejuvenir l'equip.
- Trobar a les figures del demà
O siga dos anys després, ens hem donat conter del camí a seguir.
Tirar a Carboni fue el principio del fin de Soler,y el comienzo de esta dura travesía del desierto en que estamos. Nunca un hecho tan a priori irrelevante, ha desencadenado tanta miseria. Fue una lucha que ganaron unos machacando a otros, pero ya se ha visto que el verdadero perdedor de esa lucha fue el propio Valencia.
Lo más tristemente lamentable es que muchos de los culpables siguen campando a sus anchas por el entorno del Valencia, sin asomo de arrepentimiento, e incluso a alguno le sirvió de definitivo trampolín, un trepa en toda regla llamado Damián, al que, como a tantos otros, no se le cae la cara de vergúenza, lo mínimo exigible.
Publica un comentari a l'entrada